F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Llaç a l'infinit (nika)
Inici:  La Bruixa
Capítol 3 No hi ha final feliç per a les bruixes

L’altre costat del llit de la Tamsin era fred i buit. Ja s’havia acostumat a no sentir la presència del Blaise cada nit, i la imatge d’una vida junts fora d’aquest món, quedava massa lluny.

Podrien només agafar les seves coses, sortir fora de la muralla i esperar que el destí els doni alguna cosa. En realitat, fugir era tant fàcil com això. Però l’únic obstacle que tenien era la Reina. La bruixa ja abandonava qualsevol pensament on aquesta opció fós possible i començava a considerar-ne una altra. Tard o d’hora el príncep hauria de saber la veritat, i així les coses serien menys complicades per a tots. Tot i així, la Tamsin mirava el costat fred i buit del seu llit i pensava “Tant de bo les coses no fossin així”.

Toc, toc, toc.

Tres cops a la porta van interrompre la discussió amb els seus pensaments i es va aixecar per rebre a qui havia trucat. Va obrir la porta rústica de la cabanya i immediatament van entrar el Gwydion encongit en la seva capa, i un fred espantós que va aconseguir apagar la llar de foc.
  • - Gwydion? - el va ajudar a entrar dins la cabanya, mentre tancava la porta.

    - La Reina et vol veure - Tremolant, en Gwydion va apujar el cap per mirar la Tamsin sense cap expressió.

Així la Tamsin va saber que aquella vegada no va ser l’última que treballava per la Reina, i aquesta era una prova en la qual no havia de cremar-se jugant amb foc.

(...)

Creuava la plaça del poble, mentre ajustava la caputxa ocultant part de la seva cara i caminava a pas lleuger. No va poder estar-se de mirar la gent del poble fugaçment, però aquelles persones cridaven l’atenció d’una manera poc agradable. El seu aspecte ferotge, descuidat i penós feia oprimir el cor de la Tamsin. Ella es destrossava volent ajudar, curar els laments que els pobletans emanaven. La impotència que sentia quan no podia ajudar era tan gran, que es bolcava la culpa a ella mateixa. Però qui es deixaria ajudar per una bruixa? Estava segura que això no hauria passat amb el rei Daliso.

Va intentar fer fora els seus pensaments i no lamentar encara més la mort de l’estimat rei. Va alentir el seu pas al topar-se amb les immenses portes de marbre blanc. Es va descobrir la cara davant els guàrdies reials. Aquests es van mirar entre si abans d’obrir les pesades portes i retornar als seus llocs per deixar pas a la fetillera. Va trepitjar l’impecablement blanc sòl i va descobrir que aquest, brillava i deixava reflectit la seva silueta. Va baixar les petites escales que donaven pas al vestíbul principal. Això no era gens semblant al palau que va trepitjar l’última vegada. Les columnes amb l’emblema de la família reial van ser reemplaçades per un escut blanc i negre decorat amb unes serps que s’unien entre elles i treien els ullals. El roser que decorava el jardí del vestíbul s’havia convertit en una enfiladissa d’espines. I entre els trons que decoraven el centre de la sala, en faltava un. Conservava encara el petit tron fet a mida per la petita Brighid, la germana del Blaise. Però la Reina no havia gosat deixar el tron del rei juntament amb els altres. Com podia? Va acostar-se fins al tron del seu amant, i el va tocar amb els seus fins dits. Ella sempre es compadiria d’en Blaise.
  • - Tres grans trons per tres grans persones. No ho creus? - la Tamsin es va girar per veure d'on provenia aquella veu. Només va trobar la Reina, somrient elegant com sempre, admirant-la des de l’últim esglaó de l’escala de vidre.

Lentament i amb la mirada altiva va començar a baixar un a un els fràgils esglaons. El seu vestit era fet amb la més suau de les sedes, les joies més grans i la forma més espectacular. Cap persona podria desviar la seva mirada d’una dona tan bella. Quan va haver baixat tota l’escala, va apropar-se a la Tamsin i aquesta va començar a recular enrere. La Reina es va fixar en aquella acció i va deixar anar una rialla, fent un mig somriure. Es va apropar fins a posicionar-se al costat de la bruixa, davant dels tres trons. La Tamsin bellugava constantment la seva mirada del tron del Blaise a la Reina. Feia mostrar inseguretat, i això li encantava a la monarca.
  • - Sento molt decepcionar-la, altesa. Però si m’ha cridat per treballar per vostè, he de renunciar. - va dir la Tamsin, fent-se sonar més segura del que hauria volgut. La Reina va riure curtament i pronuncià:

  • - No et preocupis. Només he volgut que vinguéssis per demanar-te un petit favor - mentre el silenci s’instalava al vestíbul, les ganes de la Tamsin per sortir del palau, augmentaven. La Reina es va girar en la seva direcció i es va espolsar el cenyit vestit de seda. - Necessito algú que em pugui ajudar amb els preparatius pel casament.

  • - Quin casament? - potser si la Tamsin ocultava el que sabia sobre el Blaise, la seva vida tindria una durada més llarga. Encara que això no garantia res.

  • - No ho sabies? - la Tamsin negà i la Reina la va mirar com intentant injectar-li verí al cos. - El casament del meu fill, Blaise i la princesa Makeda. - el seu to de veu va sonar massa altiu, orgullós. Li omplia el cor d’orgull veure que el seu fill marxava d’aquí per donar pas al seu regnat infernal.

  • - No entenc en què us podria ajudar exactament, altesa. - va contenir-se per dir-li que ella no podia decidir pel Blaise i simplement es va apujar els guants negres que li arribaven fins als colzes. La Reina va començar a caminar fins la gran finestra amb balcó.

  • - Només hauries d’assistir-lo durant la seva cerimònia. Jo no hi podré estar, aquest regne porta malament els canvis, i no puc deixar les coses mig fetes. - la Tamsin va arrufar les celles, no deixar les coses mig fetes significava que ella encara no havia acabat d’arruinar les vides dels pobletans. Tot i així, la començava a irritar la seguretat amb la que la Reina parlava. Estava jugant amb el seu fill com un marionetista controla el seu ninot amb fils. Qui hauria de posar frens a la Reina?

  • - Sé que això el farà feliç, i Makeda serà una bona esposa per ell. - tornava a començar a parlar la seva altesa.

  • - Vostè no sap el que fa feliç al seu fill - va murmurar la Tamsin en un xiuxiueig gairebé inaudible.

  • - Què? - La Reina es va girar i va encarar la Tamsin, qui encara mirava el tron del Blaise amb determinació. - Què has dit? - Va enviar la seva mirada al cos de la Reina i es va redreçar.

  • - Vostè no té dret a decidir pel seu fill, quan no sap que és el que vol realment - la Reina mirava perplexa la bruixa.

  • - I qui ho sap millor que jo? Tú? - es va riure del seu propi comentari de manera estrafolària.

  • - Sí - va dir inconscientment i amb seguretat. Quan es va adonar de la seva resposta ja era massa tard i el somriure excèntric de la Reina va desaparèixer.

  • - Oh… Que potser m’he perdut alguna cosa? - va donar un parell de passes, allunyant-se del balcó. Però la Tamsin va sospirar amb paciència i es va girar fins l’escala principal.

  • - Ho lamento, però no us puc ajudar.

Va començar a baixar la petita escala però abans que pogués trepitjar l’últim esglaó, un cop sord va ressonar dins el seu cap i tot es va començar a tornar fosc.

(...)

Quan va obrir els ulls, es va trobar tancada dins una cel·la. Una cel·la petita, freda i humida. De fons ressonaven algunes gotes que probablement queien del sostre cobert de molsa. Va intentar aixecar-se però va ser inútil; les seves mans estaven emmanillades i unides per una cadena al sòl de pedra.
  • - No és agradable, oi? - un altre cop la Reina. A l’altre costat de la reixa que delimitava la cel·la, hi havia la monarca de peu davant la porta de fusta. Aquest cop la mirava sense amagar la seva mirada plena d’odi, d’enuig. No hi havia cap sentit amagar les coses ara. Es va acostar a la cel·la, va ficar la mà entre la reixa i va agafar-la pel mentó. Als seus ulls es podria veure foc i el tacte de les seves mans fins i tot cremava.

  • - He estat tan cega aquests últims anys… - la Reina va sospirar mentre augmentava l’adherència sobre el seu mentó. Va enfonsar les ungles a les seves blanquíssimes galtes i finalment la va deixar anar amb brusquedat. La Tamsin va recular enrere fins caure de cul, agafant-se de la reixa de metall fred. Es va queixar del dolor i un parell de gotes de sang van tacar el sòl de la seva cel·la.

Va donar una mirada severa a la Reina, mentre aquesta s’ajupia davant seu.
  • - Però no et preocupis, bruixa. Ara la llum del foc il·luminarà tant la teva consciència, com la meva.

Havent dit això, la Reina es va aixecar fins a obrir un altre cop la porta que portava al passadís. La va mirar una última vegada, però la fetillera estava massa cansada com per poder alçar la mirada. Va adreçar-se als guàrdies fora del passadís, mentre seguia aguantant la mirada sobre la Tamsin.
  • - Porteu-la a la plaça del poblat i no deixeu que s’escapi. És hora de fer aprendre a les bruixes que aquest no és un lloc per a elles.

Dos grans cossos es van acostar fins a ella. Van obrir la cel·la, la van fer alçar-se bruscament i van treure la cadena que la unia al sòl. Tenint un guàrdia a cada costat, la subjectaven amb força, no la deixaven anar. Però ella no tenia força per protestar. Com reaccionaria el Blaise? Van recórrer els passadissos del palau, tots plens de retrats de la família. Van seguir en ordre cronològic fins al retrat del rei Daliso. La seva mirada sempre dolça, atenta, afectiva; mai havia tingut un àpex de decepció. I ara? “T’he defraudat” pensava ella. No es va adonar de com havia sortit del palau acompanyada pels dos guàrdies corpulents, ni de com havia entrat al poble. Tothom envoltava una tarima fins que es va escoltar el so de les cadenes darrere de les persones. Es van girar i no van trigar a escridassar i insultar la Tamsin. S’esmunyia entre els pobletans mentre els guàrdies l’acompanyaven fins a l’alta tarima de fusta. Van pujar els esglaons fins a dalt i van començar a lligar-la a un llarg pal de fusta. Va tancar els ulls mentre les cordes apretaven i enrogien els seus braços. El pal era envoltat de troncs i branques d’arbres. Ja es podia imaginar el foc cremant la seva pell i fent-la pols. Era així com acabaria tot?

Va obrir els ulls un altre cop només per escoltar les paraules de la reina, que cridava al poble de manera encoleritzada. “Bruixa”, “Ésser de l’infern”, qui havia assasinat la petita princesa.
  • - Però ara tot això s’ha acabat. Després de tenir tant de temps a una bruixa entre nosaltres. Tant de bo, tant de bo el rei pogués veure com cremen a qui ell creia una bona persona. Deixem que el foc s’emporti les nostres penes i cremi aquesta dóna de l’infern! - el poble suportava la Reina amb crits d’odi i ràbia.

La Reina s’acostava a la tarima de fusta amb una torxa de foc a la mà dreta. I amb la mirada plena de set de venjança, va deixar caure la torxa als seus peus.

L’aire va començar a emplenar-se del fum que emanava el foc sota seu. Tot i estant a un metre de la tarima, l’escalfor tant propera de les flames, cremava els seus peus descalços. El fum tòxic la començava a marejar, i estava segura que moriria abans pel fum que pel foc cremant les seves entranyes. Els crits dels pobletans es feien més llunyans i les imatges davant seu es distorsionaven sense voler-ho. Quan abans mantenia un posat ferm i intentava alliberar el seu cos de les cordes que la lligaven al rígid pal, ara no tenia forces per estrènyer la seva mà. Imatges de la seva vida van passar fugaçment per la seva ment fins arribar a una on estava el Blaise. Sentia sacsejades pel seu cos i pensava que eren al·lucinacions produïdes pel fum. Va trigar a distingir el que era realitat del que estava imaginant, i aviat es va trobar estesa a la tarima de fusta, no lligada al pal, i amb el Blaise al seu costat. El seu cos, ple de cremades i ennegrit per les cendres, probablement estava pitjor que el seu. La va fer seure quan es va començar a sentir millor. Tot al seu voltant semblava un infern, un que ella mateixa havia deslligat.
  • - No hauries d’haver-me deslligat - va pronunciar amb veu apagada la fetillera. Sabia que aquella era la seva última oportunitat de morir, de fer els problemes desaparèixer. Preferia morir a seguir vivint en un món on el Blaise la odiés pel que havia fet.

  • - Sí, sí que ho havia de fer - la estrenyia entre els seus braços amb poca força, mentre li murmurava a l’orella - Perquè t’estimo Tamsin.

Es va apartar d’ella mentre deixava que un fil de sang li rajés per la boca. La Tamsin es va desesperar, el va intentar fer seure diverses vegades, però ell li va negar i va posar les mans d’ella al seu pit.
  • - T’estimo Tamsin. - un dèbil somriure adornava la seva expressió abatuda. El Blaise afluixava l’adherència sobre les petites mans de la Tamsin. I aquesta ja no podia fer més cosa que plorar en silenci.

  • - Blaise… No, siusplau no et pots anar, ara no - les llàgrimes queien sobre el pit cremat del príncep i ella li va rentar les cendres que encara restaven sobre la seva cara. El seu cos ja no tenia força i les mans li deixaven de tremolar poc a poc. - No… - Va apropar el seu front al d’en Blaise mentre agafava la seva cara amb suavitat. Va entreobrir els llavis mentre la mirava als ulls.
    • - T’estimo… - Va murmurar un últim cop, mentre exhalava el seu últim sospir. Finalment, va tancar els ulls, encara amb un somriure als llavis i amb les mans entrellaçades amb les de la Tamsin.

    Mentre es deixava caure al seu damunt, plorava en silenci la mort del seu amant, d’aquell qui li va ensenyar el significat de felicitat, d’aquell a qui sempre estimaria.

    Tot i així si el llaç que el va unir s’estirava fins a l’infinit, n’estava segura que l’amor que li va tenir romandria fins l'eternitat.
    • - Jo també t'estimo.

 
nika | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]