F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Una ciutat nova (lasmostacho)
Inici:  Estudi en lila
Capítol 3 El final

Ens vam quedar quiets durant uns segons, com si algú hagués congelat la imatge fins que vam tornar escoltar aquella veu robusta que sortia del telèfon.
  • -Hola?

    -Hola sóc l’inspector Pere i trucava per què estic seguint un cas d’una noia que s’ha fugat de la seva casa, i pel que he pogut descobrir aquest és el seu número de telèfon. És diu Ayla Salvà i és nascuda a Mallorca.

    -Ho sento però no se de qui em parla, aquest telèfon és meu i no conec a cap noia que és digui així...

    -Perdoni no és per tafanejar però acabo d’escoltar una crit amb poca intensitat que provenia a prop seu i...

    -Que diu vostè, està boig!

Em va semblar molt extrany que respongués un home però aquest va penjar en un tres i no res. De cop, sense pensar-ho, vaig tornar a entrar al bar enfadat, sabia que aquell home m’havia mentit sobre el que ens havia dit ja que se li notava a la car, però li havia donat un bot de confiança. I al veure que a l’Ayla li passava alguna cosa vaig entrar com un petard a aquell local i li vaig dir...
  • -Diguem la veritat o truco a la policia per ocultar informació i per encobriment d’un delicte de segrest.

    -Val val, tranquil·litzi’s! Et diré la veritat però que sàpiga que m’estic jugant la vida, per això no li he dit la veritat.

    -D’acord comenci. Atraparem a qui l’hagi amenaçat abans de que li pugui fer alguna cosa.

    -Quan ha vingut la noia al bar, em estat parlant com l’he estat explicant fa una estona, però m’ha dit que l’home que l’acompanyava l’estava agredint físicament i psicològicament, però m’ha demanat que no li digués a ningú, ni que hi anés a la policia perquè sinó la podia posar en problemes més greus. I uns minuts abans de que vingués vostè i la gent que l’acompanya havia vingut aquest home a dir-me que com se’m acudís dir una sola paraula a algú em mataria.

Al escoltar aquelles paraules, em vaig quedar congelat, no sabia que dir. Em van venir mil pensaments al cap. L’Ayla estava sent agredida! No m’ho podia creure...

Quan vaig tornar a recuperar la consciència del que estava passant, ràpidament, li vaig dir:
  • -Si no li fa nosa dir-m’ho, li agrairia moltíssim si em pogués dir quin home és el que l’està agredint i on viu.

    -Però... ja li he dit que si dic alguna cosa em mataran... –va dir el home amb veu tremolosa-.

    -Vostè estigui tranquil, mantindrem totes les dades en anònim. –va dir amb un to segur l’inspector-.

Uns minuts després l’inspector va aconseguir que li donés les dades de aquell home en qüestió i del lloc on habitava. Aquell home es deia Iker i vivia al carrer del Bruc número 6.

Aquell mateix dia, vam anar corrents a aquella direcció. No sabíem el que ens trobaríem, ni tan sols si hi estaria l’Ayla, però jo tenia esperances.

A l'arribar a l’immoble, vam picar i una veu masculina va dir:
  • -Qui es?

Nosaltres vam respondre que érem els de correus, cosa que vam fer per dissimular i que així ens obrís la porta.

El noi, innocent, ens va obrir la porta, i nosaltres vam entrar corrents a aquella casa. Vam escoltar uns crits d’una veu familiar per a nosaltres, l’Ayla estava allà.

Al entrar a una habitació que hi habia al final de la casa, fosca, i amb una llumeta molt petita, vam veure l’Ayla estirada al terra. Estava feta pols.

La policia va arribar ràpidament quan la vam trucar, i se’n van endur a aquell fastigós noi. La mare de l’Ayla, va anar corrents a abraçar-la, i en aquell moment se’m van omplir els ulls de llàgrimes.

Tot ja habia passat, vam tornar a l’aeroport, tot estava molt més tranquil. L’únic que volíem fer era tornar a Mallorca i tornar a la pau i a la normalitat.

I si, vaig resoldre un cas més. Un cas que per a molts no li donaran importància, però us asseguro que d’aquest cas no m’oblidaré mai. He conegut a persones que estimen de veritat la seva familia passi el que passi, i crec, que ha sigut el cas més especial de la meva vida.
 
lasmostacho | Inici: Estudi en lila Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]