Tornada a la rutina podem dir que la situació en aquesta família seguia correcta, va començar el col•legi y els treballs de cada un, després de un maravillós viatge a Itàlia tocava tornar a fer-se amb les rendes de la rutina de cada any ara que ja era septembre.

Durant els primers quatre mesos, és a dir el primer trimestre per als mes petits , la Rosa portá un bon nivell de gent que hi venia a la seva perruqueria y en Santi ja establia un bon treball de empresari que estaba molt bé y va ajudar molt a la família, també els nens com ja era de costum van aprobar tot aquest primer trimestre exitosament.Com ja era nadal, van montar el arbre tots junts i van decorar la casa com només ells sabien entrendre y van deixar que el temps passes fins el dia de nadal distretament y com no en millor manera que en família on en algunes ocasions es posaven a pensar en com era la situació feia un any i com habia arribat a canviar fins ara.

Ja era dia vint-i-cinc i la família ja hi era reunida reunida amb avis tiets sogres nebots...etc i sort en aquest any en Pol i en Gerard van rebre molts regals fabulosos per part de en Pare Noel que semblava que hagués rebut els seus dessitjos. Van ballar nadales i es van fer un tip de riure durant el sopar nadalenc on no podia faltar el plat especial, per a qualsevol época de l'any per a ells, el pollastre a l'ast, que com no podia ser d'una altre manera tots van acabar maravellats; aquell plat fet per la Rosa sempre hi era en els moments mes dolços y sense cap dubte aquell nadal va ser un de ells. Més tard va vindre any nou on la Rosa i la seva família ho van celebrar amb amics que coneixien de tota la vida i que sabrien que anirien ben acompanyats i finalment els reis que van vindre ben carregats però no al mateix nivell que el Papa Noel que es va maravellar, va ser un nadal inolvidable i que segur que per a tots ells recordarien en quant hi poguessin.

Temps passat nadal, com tots podem dir lo bo s'acaba ràpid i això es exactament el que va passar amb la Rosa i companyia que el Nadal s'els hi va passar volant y el segon trimestre es presentava amb mal peu... Després de tant llarg temps amb tanta estabilitat, els problemes van arribar, i aquesta vegada van atacar de manera més profunda....

Era un dijous tranquil quan el Santi va arribar a casa després de unes proves médiques i els resultats van detectà que tenia tuberculosi bastant greu, aquesta notícia va ferir a la família com si estiguessin en un camp de batalla. Durant temps recent les paraules es van convertir en paraules ferides per el dolor i la ràbia.

Poc després de un més de la terrible notícia tot ja hi era en un canvi d'aires, el Santi era ingresat y els demés van intentar suportar com podien tal situació que a tal moment es desbordaba; la Rosa portava al seu cap moment darrere moment, el pensament i ràbia de perquè havia tingut que tenir tan mala sort durant la seva vida i encara pitjor el saber que no podia fer res. Tal i com era de esperar els nens el qual un ja entrava y l'altre hi era en plena adolescència es mostraven diferents i apart els seus resultats academics van afluixar. La Rosa visitava el seu marit dia darrer dia i els seus fills en quan hi podien, tots tres sabien que aquell pare de família era un guerrer i que lluitaria per la seva vida i per viure amb els seus en quant hi pogués però la tuberculosi no era gens fàcil...

Apenes dos mesos després, desgraciadament, va acabar morint...
Ja res era el mateix, tot va canviar, per a ells, per als amics, per a tothom.