F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L'enigma d'en J.M. (Marc i Dana)
Inici:  Estudi en lila
Capítol 3 No pot ser

Òbviament, sense cap mena de dubte, el primer cas està relacionat amb el segon. Les lletres fàcilment podrien ser un acrònim o inclús les inicials d’alguna persona. Però la pregunta és: de qui? Dels números, doncs a dir veritat no en tinc idea. Perquè hauria de deixar nombres aleatoris? Un moment, i si és un telèfon? Impossible hi ha 10 números. Aquest cas em té consumit des del minut u. Rumio una estona i penso que si els dos casos estan relacionats, potser és qüestió d’esperar a que hi hagi un tercer perquè ja no sé que fer. Espero mentre rumio les pistes que he trobat. Al cap d'unes vuit hores aproximadament, cap a les 9 de la matinada, em truca l’inspector, en Quim. Em diu que hi ha hagut un crim i que està seguríssim que m’interessarà. Sense cap dubte hi vaig el més de pressa possible.

Tan de bo pogués ajudar d’alguna manera a aquesta pobre dona. Ha de ser tan dur perdre a una filla i no saber on està o si tan sols està viva. Si em passes a mi, si els meus fills desapareguessin d\'aquesta manera… Només de pensar-ho se’m fa un nus a la gola que em costa empassar. Decideixo abandonar aquest cas perdut i truco a Martina per dir-li que es passi a fer l’última consulta. Era la meva última oportunitat per ajudar-la. A les 1:45 aproximadament, va vindre. Tenia els ulls vermells d’haver plorat i una cara demacrada, em feia tanta pena que no la pogués ajudar… Em diu que coses de la seva filla per buscar alguna pista però que no pot parar de plorar ha estat mirant les. Em quedo callada un moment. Veig que porta una bossa i li pregunto que és. El llibre -va dir-, el llibre preferit de la meva filla. Això em va cridar l’atenció i li vaig preguntar quin era. El va treure i només per la contraportada ja sabia quin era. El mecanoscrit del segon origen. Em sembla interessant i quan el vegi li comentaré.

Arribo a un bosc en el qual, a 500 metres endins, es troba el cadàver. Un home d'uns 34 anys
penjat cap per vall amb les mans tallades perquè es desagnés. Començo a buscar la nota, alguna nota amb uns números o alguna pista. No arribo a trobar-la però, de sobte, veig que, al bassal de sang de la pobre víctima, hi surt la punta blanca del que semblava l'extrem d'un paper. L’agafo acuradament perquè no es desfés el paper i s'esborrés el que hi havia. Intento treure la sang per veure el contingut i puc apreciar: 162 4 10.

Els dos cadàvers anteriors tenien les lletres J.M. gravades al palmell de la mà però aquest no té mans. Miro al voltant però mentre camino per darrere de l’arbre noto que he trepitjat una cosa. Amb la trepitjada he pogut la terra i puc veure les mans tallades amb les lletres J.M. Altra vegada les mateixes preguntes em venen a ment. Què són aquests números? Què o qui és J.M.? Faig una deducció del senyor penjat cap avall. Era molt descuidat, ho noto per com porta les ungles llargues i negres. Està fort a les cames però no als braços o al tronc, això vol dir que segurament corria bastant cada dia. Segueixo buscant fins que trobo alguna cosa, un cabell llarg i d’un color daurat. L’agafo amb unes pinces i el poso a una boda de plàstic, me l’emportaré al laboratori. Surto de l’escena del crim sense donar resposta i me’n vaig. De cop, em comença a vibrar el mòbil.

Ja m\'havia trobat amb el meu fill i m’havia donat les gràcies. Això em dóna ànims per no deixar de fer la teràpia amb la Martina. Si el meu fill m’ha donat les gràcies era per alguna cosa, normalment no en diu mai de gràcies. Confesso que m’ha sorprès bastant el fet de que fes això.

De totes maneres, em dóna ganes de seguir ajudant a Martina i trobar a la seva filla desapareguda. Crec que amb l’ajuda necessària la podem trobar. La truco per dir-li que les visites no s’acabaran i que estic quasi segura que trobarem a la seva filla. Em dóna les gràcies immensament. Estic feliç i agraïda de que la pugui ajudar. És una dona que necessita resoldre aquest misteri per sobreviure.

Sí? Pregunto. És la meva mare. Vol quedar en algun restaurant per dir-me una cosa important.
Després de demanar el primer plat, li he preguntat a que es duia aquest dinar tan inesperat. Em diu que Martina li ha dit que el llibre preferit de la seva filla era “El mecanoscrit del segon origen” i que li semblava interessant. Martina és una noia amb la qual m'he estat trobant aquests dies per resoldre la desaparició de la seva filla. És un d'aquells casos perduts que et fan cridar l'atenció i els agafes per distreure't. Aquest, però, no estava sent tan fàcil. No trobo una sortida, una porta que al obrir-la em faci saber la veritat. Res. Normalment aquest tipus de casos sempre tenen un cap sense lligar que et fa trobar la solució. Però aquest no, una noia que desapareix i no dóna cap senyal de vida… Li demano a la meva meva mare si em podria portar el llibre per mirar-lo per veure si hi ha alguna pista. Em diu que el porta a sobre i me'l dóna. M'ha demanat que no li fagi res al llibre ja que és una cosa molt important per Martina. A l'arribar a casa, vaig mirar el llibre però no hi vaig trobar res fins que veig una cosa que em fa tirar el llibre a terra i caure paralitzat al sofà. Vaig veure que, al final del llibre hi havia les inicials J.M. De cop, em van venir mil pensaments al cap. I si les inicials de la filla eren J.M? I si J.M. era algun conegut de la filla? M'enrecordo dels números i penso que potser són paraules d'algun llibre. En moltes pel·lícules surt que hi ha gent que s'envia missatges així, aquest també podria ser el cas. Vaig al llibre preferit de la filla, El mecanoscrit del segon origen, i busco les paraules relacionant el primer número amb la pàgina, el segon per la final i el tercer pel nombre de paraula “x” de la fila. Fent això aconsegueixo: Mare estic viva. Vaig a comissaria i poso una ordre de detenció contra la filla. Li dic a en Quim que passi a buscar a la meva mare, que tinc una cosa molt important a ensenyar-li.

Al cap de pocs minuts troben a la filla. Era comprant en una benzinera una mica lluny d'aquí i l'encarregat ens havia trucat ràpidament. Uns vint minuts més tard, arriba la filla i la posem a la sala d'interrogatoris i just en aquell moment apareix Martina amb en Quim.

Arribo a casa, després de 3 hores aproximadament, algú truca al timbre. No esperava visita aixíque em va sorprendre molt que algú vingués. Vaig anar a la porta pensant que seria un veídemanat-me ajuda o alguna cosa per l’estil, però era la policia, més en concret en Quim, l’inspector. Em va demanar amablement d'acompanyar-lo a comissaria ja que tenia una sorpresa amb mi. Sempre he estat una persona molt curiosa així que vaig acceptar fàcilment.

En Quim i jo vam pujar a un cotxe de policia, ell conduïa. Al cap de deu minuts arribem a la comissaria. Jo, curiosa, entro i li pregunto quina és la sorpresa que em té. Ell em respon que simplement el segueixi i observi. El segueixo per un passadís gris on hi ha poca llum, moltes portes i finestres que deixaven veure, en una sala, una taula amb un micròfon. Al costat de la taula hi ha una paret amb una porta i una altra finestra amb una altra taula, però a diferència de l’anterior aquesta estava enganxada a la paret. Vaig deduir que era la típica sala d’interrogatori. Em va semblar tan estrany tot allò, per què em portava fins allà, que volia de mi? I el més important, que tenia per a mi? Totes aquestes preguntes van ser resoltes quan vaig arribar a una de les sales i ho vaig veure. Em vaig quedar de pedra. Era una noia amb el cabell daurat i llis, ulls verds i un nas petit. Exactament com el de la mare, la Martina. La
vaig veure des de fora. El Guillem dret al seu darrere i la Martina plorant asseguda a la cadira de la taula.

Li vaig preguntar com havia pogut desaparèixer així com així i deixar la seva mare amb una gran depressió. Ella em respon que no se’n va anar sola, que algú li va dir que se n'anés amb ell i que abandones a la seva mare. En sentir la paraula “ell” vaig preguntar ràpidament qui? Em diu que en Jofre Milà. J.M són les seves inicials i ara tot està quadrant. Li pregunto per què ha matat a aquelles innocents persones. Ella, amb una veu trencada i els ulls plorosos, em respon que la va obligar en Jofre i que ella volia escapar, per això va posar els números de les paraules del llibre en un paper, perquè volia que la trobéssim i la rescatessim d’ell. Vaig preguntar-li on era en Jofre. Ella em digué que no sabia el parer de en Jofre, que mai l’havia sbut. Li vaig dir a en Quim que busqués a en Jofre Milà a la base de dades de la policia, al tornar va dir que no existia. Després li vaig dir a un altre policia que li fes una prova d'esquizofrènia a la noia. Després de 20 min torna.

Li pregunto el diagnòstic al policía, em diu que és afirmatiu, que té esquizofrènia. Li dic la notícia a la noia i es posa a plorar. Surto de la sala i li dic a la meva mare el que ha passat. Ella se’m queda de boca oberta i em diu que s’ha de seure perquè sesta marejant. L’ajudo perquè es senti millor.

De sobte, sento dos cops contra la taula, eren els policies de dintre la sala inconscients i la Martina corrents escapant-se de la sala cap a la sortida. La persegueixo per tot el passadís cridant que l’aturin però ningú fa cas. Aconsegueix sortir de la comissaria, i li perdo el rastre.
 
Marc i Dana | Inici: Estudi en lila Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]