F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Pugna (aina.albis)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 Trinxera

Eren les 23.30 quan el marquès de Montferrat es retirà a la seva cambra. Curial, Güelfa i Venus esperaren un temps prudencial per procedir al pla. Cada un havia de complir la seva part. Venus se'n carregava de portar el menjar i l'aigua necessària per mantenir-se durant un parell de dies, Curial de trobar les cordes per escalar la murada i, finalment, Güelfa tenia la missió més arriscada, havia d'entrar a la cambra del seu germà i robar-li la clau mestra que portava sempre a sobre amb tanta precaució.



Curial va ser el primer a arribar al lloc on havien quedat. Al cap de poc temps, arribà Venus, carregada d'aliments.



-Ei, encara no ha arribat na Güelfa? -digué na Venus, blanca com la paret.



-No, però no trigarà molt, no et preocupis Venus.



Es quedaren uns segons callats, gaudint i patint alhora el silenci que inundava l'habitació. Venus agafà la seva mà amb molta delicadesa i el mira amb uns ulls sincers i cristal·lins.



-Mai et podré retornar el que estàs fent per nosaltres, Curial. Sense la teva ajuda això sempre hauria estat un desig inabastable però, gràcies a tu, el que tants d'anys he estat somiant, avui es convertirà en realitat. Estimes tant a na Güelfa que anteposes els seus sentiments davant dels teus i creu-me, això només ho fa en Curial Aguiló. Et dec la vida.



Curial es va disposar a respondre però just en aquell moment aparegué Güelfa somrient i plena d'energia. S'acosta a Venus i li regalà un petó llarg i afectuós.



-Veig que ho has aconseguit- digué Curial somrient.



Curial i Güelfa s'abraçaren.



-És l'hora- digué Güelfa-.



-Anem, amics- respongué Venus-.



Tots tres s'encaminaren cap a la llibertat. Aconseguiren arribar a la murada i evadir tots els guàrdies però quan estaven a punt de travessar-la, un pagès que venia d'una reunió amb el marquès els va veure i començà a cridar avisant de la seva traïció. Però Curial va ser molt ràpid i es pogué apropiar del cavall del pagès. Tots tres es muntaren en ell i començaren a galopar amb totes les seves forces.



Varen córrer durant hores, fins que els cavallers del marquès desaparegueren de la seva visió. Arribaren a un poble a tres llegues del castell a on passaren la nit.



El matí següent, decidiren anar a passar un parell de nits a la casa de la mare d'en Curial. Encara que no ho admetés, estava molt espantat, ja que feia molt de temps que marxà i deixà la seva mare abandonada però era necessari. Mentre fugien Venus havia caigut dins un margalló i es va fer una ferida de molt mala pinta. L'havien intentat tapar a Castelló d'Empúries, així es deia el poble, emperò aquella lesió necessitava una cura apropiada i Curial coneixia la saviesa de la seva mare.



Després d'uns dies caminant, arribaren al seu destí. Aquells dies Curial havia estat molt callat, els records l'envaïren i no trobava la manera d’escapar-se. Tots aquells dies havia estat pensant que dir-li a la seva mare però no trobava les paraules. Durant tots els mesos que havia passat al castell, havia esquivat aquella pregunta però ara estava entre l'espasa i la paret, no tenia opció.



-Espereu aquí si us plau, necessito parlar amb la meva mare.



-Tranquil, t'esperarem aquí -respongué Venus-.



-Curial, si necessites qualsevol cosa ens crides, d'acord?-digué Güelfa-.



Curial intenta somriure però estava massa nerviós, o expectant? No ho sabia. Va entrar a la casa a on havia nascut i passat la seva infància. Era casa seva, però ja no la sentia seva, havia passat massa temps.



Venus i Güelfa esperaren una bona estona defora i al cab d'un temps es començaren a preocupar.



-Que fem? Esperem una estona més o entrem a veure què ha passat?- demanà Venus-.



-Entraré jo, no et preocupis.



Güelfa va entrar a la casa i començar a cridar-lo però ningú contestava. Va passar per algunes habitacions que li semblaven familiars. Hi havia retrats de quan Curial era petit, dibuixos i joguines de drap. Finalment, va veure una porta oberta i es va disposar a entrar-hi però quan ho va fer es quedà muda. Va ser la sensació més estranya del món, no es podia moure, ni parlar, ni riure, ni plorar, ni aclucar els ulls. Estava immòbil, el temps s'havia aturat, ja no existia ni el passat ni el futur.



Aquells dos cossos coberts de sang i horror, aquella imatge atroç, violenta i desagradable, aquella realitat la perseguiria tota la vida. A partir d'aquell instant, una part d'ella va deixar d'existir.



No sap ben bé com va arribar a reaccionar, potser gràcies a l'aparició de Venus. Es varen acostar cap als cadàvers. Hi havia una dona amb estat de putrefacció i al seu costat, estava Curial amb un trinxell clavat al cor. Güelfa no el perdonaria mai, haver-se llevat la vida d'aquesta manera tan fugaç la va rompre en mil bocins que mai podria tornar a reparar. Güelfa es va fixar que Curial tenia una nota a la mà. Tremolant, s'hi va acostar, la va agafar i es va aferrar a les poques forces que li quedaven per llegir-la.





Estimat Curial, fill.

No puc saber si mai llegiràs aquesta carta, però te l'escric amb l'esperança que un dia tornis a casa.

No sé quants de dies em queden. Els metges diuen que estic molt malalta, però jo ja ho sabia. Estic malalta des del dia que vaig néixer, vaig venir al món amb el meu passat, present i futur escrit.

Però no estic trista Curial, fill meu. De fet, puc dir que som la dona més feliç de món perquè et tinc a tu. El dia que marxares em vaig sentir molt sola però no ho estic fill, tu sempre estàs amb mi, present o no.

Sé que m'estimes, no et sentis culpable fill meu. Mai t'he hagut de perdonar perquè mai he estat enfadada amb tu.

Arribaràs molt lluny Curial. Ets molt valent i tens un bon cor.

Sempre amb tu fill,

T'estimo molt.

 
aina.albis | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]