F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Encontres inesperats (andreavd26)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 3 Aquella a qui tots li tenen por

-Jaume, de veritat, baixa d'ahi. Açò no val la pena i tu ho saps.



Mentre jo no parava de parlar-li a Jaume, Adrià el va agafar per l'esquena i el va tirar cap enrere. Poc després es van sentir els crits desesperats d'un home sense ganes de viure, i que havia estat a mil·límetres de conèixer la mort.



Va costar tornar a la vida normal, Adrià avançava poc a poc en les seues visites al psicòleg, i per si no fora poc, la seva mare, feia un parell de setmanes, havia empitjorat moltíssim i això li havia provocat la mort. Eren petites coses que ajuntant-se, es feien una gran pes de tristesa que Adrià, en la seua precària situació, havia d'anar superant.



El fet de que em creixera el ventre, pareixia que li feia un poc d’il·lusió. De vegades, el xiquet es movia un poc i podies sentir una lleugera tremolor en la ma.



Sí, era xiquet. Encara recorde el moment que m'ho van dir. Estava a la consulta del metge amb ma mare i Adrià quan la metgessa em va confirmar amb molta claredat que el que portava era un xiquet. Els crits d'emoció de mon pare al telèfon eren monumentals. Li feia moltíssima il·lusió posar-li el mateix nom que ell, Josep, i ensenyar-li el que ell mateix feia de xicotet, es a dir, jugar a raspall.



Els dies anaven passant, i cada vegada anàvem a millor. A la perruqueria havia augmentat la clientela, jo ajudava en el que podia, ja que cada vegada ocupava mes lloc. Jaume, que s'havia quedat a viure a una casa prop de la nostra, venia i ens ajudava també. A mes a mes, teníem una estudiant que venia a treballar en el seu temps lliure, Melissa li deien. Seria la futura cuidadora de Josep, el meu fill. Estava estudiant un mòdul d’alguna cosa relacionada amb l’estètica, i volia experimentar com es treballava a una perruqueria i agafar traça perquè podria ser un futur treball.



Ah, no us ho havia contat! Hi havia una nova integrant en la família, Lluna, una gosseta en adopció de mes o menys un any i mig, recomanada per el psicòleg per a Adrià. Era negra amb taques marrons per tot el cos, moníssima.



Ja arribant la data, tota la nostra família estava eufòrica, havia rebut tants regals de familiars i amics que quasi no em cabien en l’habitació del nen, que Adrià havia preparat amb molta il·lusió, havia pintat les parets de blau cel amb una sanefa al mig de dinosaures. El llit era mitjà, amb uns coixins i una funda també de dinosaures, i el armari era altíssim. Deixàvem els regals ahi perquè evidentment, el xiquet anava a dormir amb nosaltres un temps.



Tot semblava perfecte, excepte jo, cada dia em trobava pitjor, més cansada, amb menys forces. Jo ho atribuïa al fet de que ja estava a la recta final i el pes que portava era molt elevat. A mes a mes, tampoc volia fastiguejar la felicitat d'Adrià, que cada vegada tenia mes ganes de viure i conèixer al seu fillet.



Els dies anaven passant i ja s'acostava el gran moment, fins que un dia va passar. Va ser per la nit, jo havia sopat normal però em feia un poc de mal el ventre, però res fora del normal. A mitja nit, em vaig despertar amb un dolor espantós, no podia parlar, tampoc moure'm i em venia justet respirar. Em van faltar mans per a pegar-li una palmada a Adrià que quasi es va caure del llit. Ell em va comprendre de seguida i em va dur al cotxe com va poder per a anar corrents al hospital. Va cridar a ma mare i a la meua família que van venir rapidíssim i em van veure entrar al quiròfan amb Adrià agafat de la ma.



No recorde quan de temps vaig passar ahi dins ni tan sols la cara del meu xiquet. Sols podria dir que em venen imatges del meu cos ple de sang i als metges preocupats per la immensa quantitat d'aquesta. També recorde a Adrià repetint moltes vegades aquesta frase: "Júlia aguanta! Sense tu jo no puc!". Després d'açò, vaig conèixer a allò que tothom li te por.



 
andreavd26 | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]