F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(doramaclub)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 ~Records de Seoul~Capitol final Una nova vida~

Capítol final

~ Una nova vida~

Rosa

Aquell mateix dia, després que aquell policia em va despertar vaig sentir la necessitat de fugir d’allí. No podía aguantar-ho, tot em recordava a ell, al xic que anava a ser el meu futur home però em va deixar plantada.

Tota decidida, vaig buscar el passaport, ja que quedava mitja hora pel meu vol. Però en aquell moment em vaig adonar que no estava. No sabia què fer, no tenia temps per a fer un passaport. Vaig estar una estona preocupada però aleshores el vaig recordar, al policia. Em va costar decidirme, però al final el vaig telefonar.
  • -Hola?- Va dir ell, al no saber qui era.

    -Hola.- Vaig contestar jo nerviosa.

    -Ah, eres tu, Rosa. Et passa alguna cosa?- Va preguntar preocupat.

    -Si, he perdut el meu passaport. No sé què fer!

    -Vaig a buscarte i a veure què fem.

Va penjar, sense deixar temps a reaccionar i vint minuts més tard ell estava esperant en la entrada de l'aeroport. Em vaig arrimar a ell i quan vaig arribar de seguida vam pujar al cotxe de policia.
  • -On em portes?- Preguntava jo nerviosa.

    -A la meua casa. He d’assegurarme de que estàs bé.

No m'ho puc creure, aquest xic que acabe de conéixer m’esta portant a la seva casa. Intente dir-li que no pero el meu cervell no reacciona així que desidisc fer-li cas. Ja en sa casa, vaig esperar en el rebedor, fins que em va dir que podia passar.

La casa era més gran del que m’imaginava. Deuria tindre almenys tres pisos i unes deu habitacions. La cuina era gegant i la televisió del menjador era d’unes cinquanta polzades. No era creïble que ell viguera ací a soles així que decidida li vaig preguntar.
  • -Vius ací amb algú mes?

    -No, no estic amb ningú més.- Va dir ell, rient-se.

Estic sorpresa, pensava que tindria nóvia però no, està lliure. La veritat és que guapo, a més, el tatuatge del braç és molt bonic i puc imaginar que té més tatuatges ja que la camisa blanca que porta fa que es transparenten alguns del tatuatges del pit.
  • -Estás bé?

    -Ah, sí perdona.- M’havia quedat pensant en les meves coses i no sabia que Jighyun m’estava parlant.

    -Bé, com t’estava dient, et quedaràs fins que tinguis un nou passaport.

    -D’acord.- Vaig contestar abans de pensar el que deia.

    -Et diré on està la teva habitació. Vine per ací.

Vam pujar al segon pis i va obrir la porta. L’habitació era més gran del que creia. Tenia bany propi un televisor i el vestidor. Era una passada.

  • -Et puc preguntar una cosa, Rosa?

    -Sí, dispara.

    -La veritat és que crec que m’agrades i em preguntava si podríem tindre algun dia una cita.

    -Clar que sí, podríem intentar-ho. No sé per què he dit això, però creia que em vindria bé passar una estona amb algú.

Al dia següent, per la nit, em va portar a un restaurant de la ciutat, el Jungsik Seoul, un dels restaurants més cars de la gran metròpoli . La cita va estar molt bé, a més, Jighyun em va regalar una caixa de bombons i unes flors.

Després de sopar, vam a anar a donar un passeig pel parc i quan estàvem per arribar a casa, Jighyun es va arrimar poc a poc a mi i em va besar. Va ser algo delicat i bonic.
  • -Perdona, no sé per què he fet això.- Va dir ell.

    -No has de demanar perdó per res. Gràcies.

    -Rosa, vols ser la meua noia?- Va preguntar nerviós.

    -Sí.- Vaig contestar abans que ell poguera acabar.

Vam seguir passejant, aquesta vegada, agafats de les mans. En aquest moment vaig sentir que tot anava bé i que no era necessari tornar, em podia quedar ací , a Seül.
Quatre anys després…

Ja han passat quatre anys des d’aquell dia, quan em va demanar ser la seua noia i fa un any que va passar una cosa encara més important. Jighyun em va demanar matrimoni, i hui és el gran dia. Estan tots els meus coneguts, els meus pares… I metre Jighyun espera en l’altar davant meu està Kim- Seonhyune, la meva preciosa filla de dos anys, portant els anells a l’altar. Definitivament aquest és el meu millor dia i a més un que mai podré oblidar.
 
doramaclub | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]