F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Crema bruixa (Lara_fusalba)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 Una bruixa

El temps es va aturar i, de cop i volta, va regnar l’impolut silenci que, fins i tot, la petita nena se’n va adonar. No paraules, no parpelleigs, no respiracions, no temps ni espai. Fada. L’única paraula que es rondava incansablement per la ment de la bruixa. Paraula que l’emocionava i alhora la matava d’un sentiment de por. Quina classe d’humana era aquella que confonia una bruixa amb una fada. Fada. Altre cop rondava aquesta paraula entre la seva ment, però ara, produint un fort mal de cap. Fada, fada, fada, fada…

La bruixa va tancar els ulls ràpidament. Finalment, aquest és l’únic recurs que trobà per ubicar-se i posar fi a aquell mar de dubtes i preguntes. En respirar profund, va decidir tornar-los a la seva llar on la nena la mirava amb cara de no saber què passava. Llavors, la bruixa va voler processar tranquil·lament la informació.



Enmig de la seva busca de presses per resoldre la seva fam de gana, la bruixa va trobar un ésser amb un dolç gust irresistible entre les aigües del llac. A punt de clavar-li un ullal, una onada destapà la cara de la nena i se n’adonà de la teva tendresa i innocència. Va sentir un sentiment estrany, va voler rescatar-la del llac i, en veure que no responia, va emportar-se-la a corre cuita a la seva llar on més tard, va formular una poció màgica per intentar salvar-la. La va salvar i tot seguit, li va donar un cop molt fort al cap per deixar-la inconscient i d’aquesta manera pensar què fer mentre li curava les cremades. Aquesta, en despertar, va plorar i cridar a la seva mare però, en veure-la, va consolar-se. Per què va parar de plorar? Per què es va demanar agafar? Perquè en veure-la, no es va asustar sino que va mostrar apreci i anomenar-la fada? Tot li semblava un trencaclosques.



Sense comprendre res, la bruixa es va guiar pel seu instint i va abraçar la nena molt fort.



Van passar els dies i les setmanes i la bruixa es va encarregar de curar a la nena i de cuidar-la. Tots els dies la despertava en el seu petit llit que va fer amb amb sacs de palla. Cada matí, li donava d’emorzar un got de llet i un ou cuit que cada nit robava a la granja d’un pastor del poble veí. La bruixa esquelètica, amb una fam de gana inmensa, tot ho donava a la nena i es passava les nits caçant i recol·lectant aliments de l’hort que ella mateixa plantava. Durant els dies, observava com la nena estimava la naturalesa i jugava amb les formigues i les granotes. Observava com la nena mirava la vida, sense por de res, sense rancor, només bona fe i innocència. I és que aquella nena va despertar algun sentiment molt especial a la bruixa. L’amor. L’esperança. Va canviar la seva visió sobre tot. Ja era hora de perdonar, de deixar els prejudicis de banda. Durant molts anys els humans i les bruixes havien estat enemics naturals. Els humans sempre anaven en busca d’elles i les cremaven.



La visió era diferent, els humans ja no són dolents. Després de tants anys, per fi hi havia pau.- Reflexionava la bruixa - Aquella nena era la mostra de què no era impossible la convivència entre les dues espècies. Que bonic! - Es deia la bruixa mentre s’emocionava.



La nena s’ho passava genial. Era molt petita i quasi no se l’entenia, però se la veia feliç. Tot era preciós, però realment no es veia la realitat tal com era.



La nena creia que la bruixa era una fada, la seva fada madrina, però, què passaria quan la nena per fi entengués que és una bruixa i que, tradicionalment, abans menjaven humans i els torturaven. Què passaria quan la nena s’adonés que les bruixes eren cremades pels humans? De cop i volta la bruixa va ficar peus a terra. Pensar tot allò li produïa una pena grandíssima. Per un moment, va pensar que tot el que havia passat i sentit era una falsa il·lusió que s’havia d’acabar. Per això, quan les ferides de la nena es curessin del tot, la bruixa va decidir que havia de portar-la un altre cop al poble.



La bruixa lluitava en contra dels seus sentiments perquè l’amor que sentia amb aquella nena era únic. Però va considerar que era el millor, i així ho va fer. Quan totes les seves ferides van curar-se i no va haver-hi cap prova de mal al seu cos, la bruixa va formular una poció per fer oblidar tots aquells records que conjuntes van crear. Va ser difícil, molt difícil. Però així ho va fer. A més a més, va deixar una mica de poció per quan acabes l’operació, guardar-se’n una mica per ella. El pit se l'enfonsava cada cop que pensava en la seva pèrdua.



Va arribar el dia, tot era trist. La nena en braços de la bruixa dormia mentre caminava a l’altra part del bosc. El camí va ser molt dur però finalment van arribar al poble. Era la matinada, les finestres de les casetes començaven a obrir-se i els carrers a olorar a pa cuinat de bon matí. La bruixa va deixar a la nena en un cistell a un dels carrerols on encara no arribava la llum del sol. Va amagar-se, esperant el moment en què la rebrien. Al cap de cinc minuts, el sol ja brillava als cabells rinxolats de la nena i algú que passava per allà es va adonar.



Immediatament va agafar el cistell i va cridar fins arribar al centre de la plaça: - una nena!, he trobat una nena!-. En qüestió de segons, una massa de gent va rodejar-la tot cridant sorpresa. “És la Laia!, va desaparèixer fa dos mesos!” “Què dius? És impossible” “Com ha arribat al cistell” “Està sana?” “No sembla haver patit res” “No era que la seva mare la va perdre al bosc?” “És impossible, d’haver sigut així no hagués sobreviscut” “És cert! La mare la va perdre de vista quan recollia espècies” “Encara dorm?” “Respira bé!” “De debò? I com ha passat dos mesos aquesta nena sola al bosc” “Quina por! Això ha d’estar relacionat amb bruixeria” “Si la Laia ha sobreviscut al bosc i als éssers màgics i terrorificants és perquè és una bruixa amb aparença humana” “Aghh” “Quina poció t’has pres mala bruixa?” “Ens has tingut enganyats eh!” “Proposo que la cremem, aprofitem que està dormida” “Sí, sí, corre” … “Crema! Crema! Crema!...”

El poble de seguida va reunir tot de branques i llenya i va produir un gran foc enmig de la plaça principal. Sense cap tacte, van descuidar la nena al foc, i junts van festejar que havien matat una bruixa i que s’havien salvat. Ni tan sols aquell rostre innocent ni aquells ulls van produir un mínim de sensibilitat al poble. La nena cremava, aquest cop sense cap possible poció que la salvés.

 
Lara_fusalba | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]