F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Biona Idea?? (jacintferran)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 No pot ser

Capítol 3: No pot ser

Durant el dia es va prepara i es va anar a despedir de tots els del castell, ja que havia quedat amb el marquès que marxaria el matí següent.



L’endemà a primera hora del matí en Miquel va agafar tot el que va preparar el dia abans, amb tota la roba el menjar i amb els diners que l’hi havia donat el marques i va emprendre el seu camí de retorn cap a casa.



Va sortir del castell corrent ja que tota la nit havia estat pensant amb la seva mare i en tenia moltes ganes de veure-la, volia arribar tan ràpid que va agafar una drecera molt perillosa ja que hi voltaven molts lladres. Va anar corrent per no trobar-se’n a ningú, peró quan ja sol quedaven 200 m és va ficar molt content i es va confiar i va parar de córrer 10 segons més tard dos lladres cavalcant amb cavalls el van tirar a terra, el van colpejar i li van robar tot el que duia. En Miquel és va desmaiar a causa del dolor i quan va despertar no sabía on era. No tenia ni el menjar que portava ni els diner que l’hi havien donat i fins i tot casi nu, p en aquell precís moment va aparèixer un home amb una somera que el va ajudar a aixecar-se i com que va deduir el que li havia passat va decidir endurce’l a casa per curar-lo i reviscolar-lo.



En arribar a casa del home en Miquel li va donar les gràcies ja que durant el viatge no sabia ben bé el que estava passant ni on era. El va curar, netejar, li va donar roba neta i li va donar de menjar, i finalment el va deixar dormint al llit.



Va dormir fins les 12 del migdia en despertar va recordar tot el que li havia passat , va baixar cap al menjador per parlar amb el home que el havia ajudat, primer li va dir que és deia Miquel i després va explicar-li tot el que li havia passat. L'home va dir que és deia Ramon i que ja s’ho pensava que li el havien pegat i robat tot el que portava. Després de parlar van anar a dinar, mentres dinaven li va dir que va passar per aquella drecera ja que volia anar el més ràpid possible ha casa seva ja que estava preocupat per la seva mare. En Ramon li va preguntar que li passava a la teva mare, i ell li va explicar tot. Finalment en Ramon va entendre que tenia presa i van quedar que l’un demà els dos anirien a casa de la mare d'en Miquel. Ja que el Ramon tenia por de que li tornés a passar el mateix que li havia passat.



A primera hora del matí es van preparar una motxilla amb menjar, beure i diners, i van emprendre el camí cap a casa de la mare d’en Miquel amb la somera d’en Ramon.



Van passar pel camí més segur per por de que no els passes res, en Miquel va estar pensant amb la seva mare tot el viatge, és temia que alguna cosa no anava bé.



En arribar a casa va començar a cridar a la seva mare deia Rosina!!! Rosina!!! i ningú contestava, en Miquel i en ramon van decidir entrar ja que es pensaven que dormía pero en intentar obrir la porta van veure que algu ja l’havia intentat obrir a la força i no els hi va costar gaire esforç entrar-hi. A l’entrar tot estaba pel terra, trencat, i molt desordenat. El Miquel cada cop estava més preocupat i espantat, en Ramon l’intentava tranquilitzar. Peró de cada vegada que feien una passa més cap a dins a la casa estava més preocupat fins que va veure a la cuina el cadàver de la seva mare. En Miquel va començar a plorar desesperadament, en Ramon no sabia que fer s’havia quedat paralitzat. Però en qüestió de segons va sortir a fora a buscar aigua per donar-li a en Miquel.



En Ramon al trobar-se davant aquesta situació li va dir a en Miquel que a partir d’aquell dia ell seria com el seu pare i que el cuidaria com a un fill.



Van pujar a la somera, en Miquel va baixar ràpidament va entrar a casa i va anar a buscar l’anell que duia la seva mare com a record. Després van tornar pel camí per on havien vingut, en Miquel encara no se’n feia a la idea de que la seva mare estava morta, de que ja no tenia ningun familiar…. Però va pensar amb el que li havia dit en Ramon hi és va dir amb ell mateix que no abaixaria mai el cap i que sempre continuaria endavant.



Durant els següents anys el Miquel va viure amb en Ramon i va cuidar les seves terres fins que un dia el Ramon es va morir per una grip molt forta. El Miquel va continuar vivint a casa del Ramon i cuidant les terres. Es va casar i va tindre dos fills.

 
jacintferran | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]