F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Una pedra a la sabata (-TERU-)
Inici:  La Bruixa
Capítol 3 La gran mentida

No entenia res, fins que m’hi vaig adonar que, al la taula de l’habitació, hi havia un sobre, i a sobre d’aquest, hi havia l’anell de compromís de l’Elisenda. En aquell moment una gota queia, sense direcció, per la meva galta dreta.



Vaig obrir el sobre i, a dintre, hi havia una carta que deia:



“Sabem qui ets i el que has fet. Si vols tornar a veure a la teva dona amb vida, t’hauràs d’entregar a la policia, del contrari l’Elisenda acabarà com la persona que tens al teu costat.”



Per la lletra, no es podia saber qui l’havia escrit, degut a que estava escrita a ordinador, per tant havia de buscar un altre camí per trobar a la persona que va segrestar a l’Elisenda.



Vaig començar a donar voltes per l’habitació, pensant el que podria fer. Anava mirant el terra, i va ser gràcies a això, que m’hi vaig adonar de que, el segrestador, havia trepitjat els excrements d’un animal, i sabia que no era fang perquè, quan m’hi vaig apropar, es podia apreciar una certa olor, i no era precisament a roses.



Per la mida de la petjada, podria dir que calçava un 40, i per la forma de la sola, vaig deduir, que eren unes sabates Fila Disruptor.



Tan aviat com vaig saber el número peu i el tipus de sabata, m’hi vaig posar a investigar. Vaig buscar totes les persones que havien comprat aquest model de sabata dintre de Tarragona, entrar als arxius de totes les pàgines web on les venien i, fins i tot, vaig mirar als arxius de les botigues de Tarragona on venien les Fila Disruptor. Llavors, vaig mirar l’hora i, al veure que nomes em quedaven deu minuts per anar a treballar, vaig deixar de banda la investigació i m’hi vaig pujar al cotxe per anar a la feina el més ràpid possible.



Al arribar a la feina, m’hi vaig posar a treballar en el cas de les germanes desaparegudes. Tenia molta feina. Havia de seguir mentint sobre tot el que sabia per tal de que no sospitessin de mi i no s’apropessin a on estaven els cossos de les dues bessones. Vam anar al bosc on estaven enterrades les dues nenes, però no ens vam apropar ni dos centímetres perquè els vaig portar per l’altre del bosc, just a l’entrada del cementiri.



Al acabar la jornada, no vaig passar per casa, sinó que vaig tornar al bosc, però aquest cop per on si que estaven enterrades les germanes. Per la meva sorpresa, just on representa que estaven les dues nenes, hi havia un gran forat i, a més, no hi havia rastre de vida humana. Vaig mirar al voltant, però no hi havia ningú, només jo.




Histèrica, vaig iniciar una caminada pel bosc en busca d’algun rastre; tant de sang, com trepitjades, o bé una peça de roba que em donés una pista d’on podrien estar els cossos, però la cerca no va donar fruit.



Vaig alçar la vista de terra, i lluny, vaig observar una petita casa de fusta. M’hi vaig apropar caminant i dient:



-Hola! Què hi ha algú?



Però no vaig obtenir cap mena de resposta.





Per fi vaig arribar a la petita casa de fusta. La porta estava tancada amb un cadenat rovellat.



Vaig picar a la porta i, acte seguit, el cadenat va caure a terra. Vaig entrar. Tot estava fosc, les finestres estaven tapades amb fustes i amb prou feina entrava un rajolí de llum. Vaig notar com una brisa pentinava el meu clatell. Em vaig girar, però gràcies a Déu que no hi havia ningú. Vaig seguir caminant fins que vaig topar amb unes escales que pujaven fins al primer pis. Al posar el peu sobre el primer graó, un soroll esgarrifós, va penetrar en els meus timpans, i de la mateixa por, vaig pujar volant cap al pis de dalt. No sabia exactament d’on provenia aquell soroll.



Vaig entrar a l’habitació més propera a les escales i vaig tancar al porta on, a la banda esquerra, hi havia un interruptor. Quan el vaig anar a encendre, vaig notar com una ma aspre tocava la meva. Alhora que s’encenien els llums, un crit va sortir del meu cos.



Em vaig girar i no vaig veure a ningú, fins que vaig abaixar la vista i vaig veure a una dona d’uns vuitanta anys que m’observava fixament.



-Es pot saber què carai fas a qui? – Em va preguntar la dona.



- Doncs estava... – No sabia que respondre i vaig callar un moment per pensar la meva resposta. – ...estava caminant, i m’he perdut. Llavors he vist...



- Val, bona mentida, però ara la veritat – Em va interrompre la dona- Millor, t’he la diré jo. Vas matar a una nena innocent, la qual tenia una germana bessona, i com que et feia nosa, la vas matar a ella també. La policia et va contractar perquè treballessis amb ells en el cas de les germanes que portaven desaparegudes més de dues setmanes, però clar, ara havies d’intentar que no s’assabentessin de que havien contractat a l’assassí de les nenes. I, com a gota que fa vessar el got, han segrestat a la teva dona per tal de que t’entreguis a la policia, però nom no, fas el possible per tal de que no et descobreixin.



La dona em va deixar impactada. Jo la mirava sense saber com sabia tot el que havia succeït, però, acte seguit, vam seguir parlant.



- Val..., però es pot saber qui ets? – Li vaig preguntar sorpresa-.



- Es clar. Soc la bruixa Romeu, la que tot ho veu.



- I si ho veus tot, em podria dir qui és la persona que ha segrestat a la meva estimada dona?



- Doncs perquè sinó, no estaria ajudant a la policia a atrapar-te.



En el moment en que aquelles paraules van sortir per la boca d’aquella dona, la policia va aparèixer davant meu amb una nena, que per les faccions vaig saber que era la germana que em va trencar el meu fantàstic pla, i la meva dona.



Em van portar cap al cotxe policial, el qual es dirigia a la comissaria.



Em van tancar a la presó, on vaig estar tancada durant quaranta anys, i a dia d’avui, me’n adono que em vaig deixar portar per la ràbia. I per si t’ho preguntaves, la meva dona en cap moment va ser segrestada, sinó que formava part de la investigació, i sí, tot el que he explicat fins ara ha sigut una pedra a la sabata durant tota la meva vida.

 
-TERU- | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]