F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La felecitat d'un pollastre a l'ast (3aagomaribegues)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 3 Acaba la història i amb final feliç.

Després d’haver acabat de fer les dues hores d’esquí amb un bon professor, van anar a un restaurant que hi havia a prop de les pistes i allà van acabar de passar el dia al restaurant veient una competició d’esquí i snowboard, al finalitzar van anar on estava tota la gent per demanar-li un autògraf a un dels famosos esquiadors, al final van aconseguir 5 firmes, vaja autògrafs i de diferents esquiadors.

Després d’aquell dia tan intens, vam tornar a l’hotel i van anar directe a la recepció, ja que desitjàvem demanar tiquets per anar a visitar els Fiords Noruecs a l’endemà, van costar 15 euros cada bitllet, que incloïa l’autobús i un tiquet per menjar a un restaurant al costat dels Fiords, on es veu que hi ha unes vistes increïbles, va dir la recepcionista.



L’endemà vam fer la mateixa rutina de cada dia, vestir-se, esmorzar i anar a recepció, esperar que vingués l’autobús que ens portaria als Fiords. Van anar amb un grup de 14 persones i eren espanyols, per sort van poder parlar amb altres persones i en el nostre idioma, sempre estàvem els tres junts sense parlar amb ningú altre. A l’arribar ens van donar uns impermeables per que no ens mulléssim, ja que van tenir mala sort, que van arribar i va començar a nevar molt fort i vam haver d’anar de l’autobús al restaurant a esperar, a veure si es calmava la intensitat de la nevada o no. Vam esperar 30 minuts fins que acabés de nevar, al sortir van veure que hi havia molta neu així que van tornar a l’autobús i van agafar unes raquetes de neu per caminar més còmodament, ens feia vergonya perquè mai les havíem portat i alhora una miqueta de por per si quèiem al terra i ens trencaven quelcom.

Deu minuts després tot el grup ja estava preparat per començar la caminada, vam estar una estona caminant cap a dalt per pujar a un mirador per fer fotografies i contemplar les vistes espectaculars que hi havia, el guia va mirar la hora i es va adonar que ja era l’hora de dinar, així que vam girar cua i vam entrar al restaurant on tenien tiquet per menjar, entre el grup es comentava que era veritat el que va dir la recepcionista de que havien unes vistes excel·lents. Vam estar una hora dinant i després vam estar una estona més descansant i petant la xerrada, ja que no podien seguir caminant després d’haver menjat. Vam estar 30 minuts esperant que baixés una mica el dinar i vam començar a baixar fins arribar a un altre camí on es veia un gran vaixell que estava passant a prop seu. Una estona més tard vam veure una gallina i vam decidir anar a parlar amb ella i vam estar parlant i parlant, ella ens va presentar la seva amiga i vam passar tot el dia junts fins que vam tornar a l’hotel, quina emoció i quin dia, a més resulta que estaven al nostre hotel i no ens havíem trobat fins ara.



Ja eren a l’hotel ens vam dir mútuament el número de l’habitació i vam quedar els quatre a l’endemà.

Al pujar a l’habitació la dona gran els hi va preguntar que havien parlat amb les dues gallines, ells no van contestar, ja que era secret i privat, encara que la veritat es que els feia vergonya, llavors la dona gran no li va fer gens de gracia que els dos pollastres no confiessin en ella, es va posar trista.

Es van posar a dormir, però abans de posar-se el llit els dos pollastres li van dir a la dona, que al dia següent havien quedat amb les dues gallines, per donar una volta per la ciutat, ja que elles portaven més temps a la ciutat.



A l’endemà com sempre van fer la seva rutina de cada dia i es van vestir elegants, ja que es pensaven que tenien una cita amb les dues gallines. Ja quan tots estaven a la recepció esperant que arribessin elles, s’havia d’admetre que estaven molt nerviosos perquè era la seva primera cita i no s’havien si seria l’última o no, deu minuts més tard van aparèixer les dues per l’ascensor, molt elegants, però venien amb una persona darrera, sempre anava amb elles, a l’arribar al seu costat, ells van preguntar qui era el que tenien al darrera i perquè els seguia i elles li van contestar que era el seu guardaespatlles i que estava encarregat de protegir-les en tot moment menys quan estava amb la seva família clar.

Al sortir de l’hotel tenien un cotxe de luxe esperant-los a la porta, ells es van sorprendre i li van preguntar a una d’elles qui eren i perquè eren tant importants, al pujar al cotxe elles van contestar que era les princeses de Dubai que serien les hereves del poder de la gran ciutat al morir el seus pares, elles els van portar a un gran centre comercial i els van convidar a comprar-se tota la roba que ells volien, ja que s’agradaven mútuament i van decidir que no podien separar-se més i que tindrien una relació, van sortir del centre comercial plens de bosses de roba i sabates noves, ja que les que tenien estaven una mica velles i brutes. Després d’haver sortit del centre comercial van anar a l’hotel per deixar totes les bosses ja que no volien anar carregats amb tantes coses.

A l’arribar a la habitació estava la dona gran estirada al llit veient la tele, la dona va preguntar d’on havia sortit totes aquelles bosses, ells van contestar que estaven sortint amb dues princeses hereves de la ciutat de Dubai i que havien estat en un centre comercial i elles molt amablement els havien convidat a tot el que ells volien, la dona gran va contestar que li agradaria conèixer als pares de les dues noies ja que volia conèixer la seva futura família. Ells van baixar a la recepció on estaven les dues gallines i els hi van dir que la seva mare volia conèixer als seus pares, elles no sabien que contestar, van rumiar una mica, i van dir que si que cap problema.



van pujar a l’habitació i li van dir que podria conèixer als pares i parlar amb ells, ells van dir: tranquil·la no et preocupis per l’anglès ells també parlant espanyol així et serà més fàcil, estaven els tres molt nerviosos i es van posar a dormir, donant-li voltes a aquella situació.



Al dia següent, tots tres van esmorzar junts i es dirigir i cap a la recepció per esperar que la família de les dues gallines aparegués.

Cinc minuts després van aparèixer els quatre familiars amb els seus escoltes, ja que sempre sortien de l’hotel amb ells i elles. Es van saludar cordialment i cadascú es va anar amb qui havia d’anar, els pollastres amb les dues gallines i la dona gran amb el pares d’elles. Van anar amb un cotxe blindat fins a l’aeroport perquè anaven a donar una volta amb el jet privat dels pares. Van estar durant tot el viatge parlant sobre ells i van arribar a una conclusió, que s’anirien tots a viure a Dubai ja que seria el lloc on es casarien els quatre. Quan va aterrar van tornar al cotxe i els van dir que tots anirien a Dubai i allà seria on es casarien i viurien durant la resta de la seva vida.



Al tornar a l’hotel van fer les maletes i van tornar a l’aeroport per agafar una altre cop el jet, però ara per anar a Dubai ja que volien preparar el millor casament que ningú mai hagi vist, encara que segur que ho seria perquè eren unes parelles diferents.

Van trigar unes 6 hores en aterrar a Dubai, ja que els jets van més ràpids que els avions de passatgers. Van aterrar i van anar a una gran mansió que tenien els pares i allà es van instal·lar, estava a la porta un majordom esperant a entrar les maletes i a més els preparava el menjar i s’encarregava de que tota la casa funcionés amb normalitat.

La casa estava vigilada per guardaespatlles que vetllaven per la seguretat dels de dintre, també hi havia moltes càmeres per tots els costats.



Al dia següent, tots tenien feina perquè s’havia d’organitzar els dos casaments. Van estar 5 dies sense parar. Abans però, els pollastres havien de demanar la mà formalment als pare de les dues gallines, sinó no hi hauria casament, el pare i mare van dir que si i van poder celebrar l’enllaç entre els pollastres i les gallines.

Van comprar-se una casa per viure i formar una família d’allò més bonica, cada pollastre clar a casa seva, encara que la dona gran, vivia cada mes a un pollastre, l’estimaven molt, perquè gràcies a ella tenien aquella vida tan especial i plena d’amor.

I que no m’oblidi d’explicar que al cap d’un any cada pollastre i cada gallina, és a dir, les dues parelles, van tenir el seu primer fill i al final van acabar tenint tres fills més, tots quatre molt guapos, eren dos pollastres i dues gallines i diuen que la història segueix, com la que van començar els pares i mares, creuant parelles de fills i filles, de les dues parelles d’amics pollastres...

Quina història més bonica i un pèl estranya, però alhora divertida!!!
 
3aagomaribegues | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]