F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La gran aventura (A.M.Rubio)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 3 Un final i un pricipi

El cap em cremava mil dimonis, era com si dins aquest hi hagués una bolla de foc creixent a cada segon. Encara no havia estat capaç d’obrir els ulls, m’havien llevat el casc imprudentment ràpit. Fos qui fos la persona que m’havia desconnectat, no era conscient del perill al que m’estava exposant. El casc es connectava per mitjà de làsers al meu cervell. Poc a poc, la llum que m’envoltava va deixar de ser completament insoportable; quan vaig obrir els ulls per veure que havia passat, vaig veure a un home d’esquenes. Encara no veia bé del tot, però l’olfacte no em fallava; aquell home ensumava a suor i tabac com si fos el seu perfum, era el meu progenitor.

-Aixì que això es en el que et gastes els meus diners, petita traïdora- es va atracar tant que em va escopir a la cara -. Amb tot el que treballo perquè tu i els tocanassos dels teus germans pugueu menjar, i m’ho pagues d’aquesta manera tan desconsiderada.

-Tu no fas una merda- era com si encara fos And3r, em sentia valent i amb força per enfrontar-me a aquella bisti -, tot això m’ho he pagat jo; i els doblers que arriben a casa els porta la mare- em vaig aixecar de la carda fet que ell anés cap errere -. L’única cosa que tu fas és malgastar els doblers en els teus vicis- una bufetada va impactar al meu rostre, aquella nit ja n’estava farta de que em copegés. Sempre ho feia, però aquella nit seria a darrera -. No t'atreveixis a tornar a tocar-me, ni a jo ni als meus germans- aquesta vegada vaig ser jo la que em vaig atracar a ell, però la meva valentia es va esfumar en el moment en que em va agafar pel coll i em va aixecar del terra.

-A veure si ho he entès- em deia amb fàstic. Em costava respirar i les coses començaven a difuminar-se al meu voltant -. Tu, un insecte de mig metre sense cap força m’està amenaçant?- el somriure del seu rostre no feia més que créixer i se m'estaven posant els pèls de punta -Jo crec que no hi ha res més lluny de la realitat. Només ets una merda més a la meva sabata- em va mollar bruscament i vaig caure de cul al terra -. I, saps que es fa per llevar-se la merda de les sabates?- el tó en el que deia cada paraula m’espantava més que qualsevol altre cosa que pogués fer -Has de rosegar-la pel terra fins que ja no hi sigui- i, sense pensar-s’ho molt més, em va trepitjar l'estómac amb forsa. Vaig cridar de dolor, però només vaig aconseguir exercís més força contra el meu cos. Quan va veure que ja no podia fer més força va començar a donar-me puntades de peu al costat. Jo era conscient del que estava passant, però si ell seguia fent el que feia; no trigaria molt en deixar de ser-ho -. Ara no ets tan valenta, eh?- la seva veu s’havia convertit en un murmuri -Només ets una nina malcriada que es creu un heroïna d’una de les seves històries, però saps que? No li impòrtes a ningú, ningú vindrà a salvar-te.

-Tu ets pitjor- la meva veu era difícil de sentir, la boca en sabia a ferro; estava plena de sang -, no ets més que un borratxo maltractador que no sap fer res- estava quedant-me sense aire, però havia de dir-li tot el que pensava -. No tens feina, ningú t’estima, la gent que tens al teu costat està allà per pena i per por.

-Si no et calles ara mateix- va dir aixecant-me del terra agafant-me pel coll de la camiseta -, et juro que no sortiràs viva d’aquí.

-Qualsevol cosa seria millor que seguir vivint amb tu- li vaig escopir les paraules i unes quantes gotes de sang varen aturar al seu rostre.

-Insecte del dimoni- dit això va aixecar el braç que tenia lliure. Jo vaig tancar els ulls esperant l’impacte, vaig escoltar un soroll; però el cop mai va arribar. Al menys a jo.

Vaig caure a terra i el meu cos es va quedar paralitzat, vaig obrir els meus ulls i vaig veure al meu progenitor a terra, tenia una feriada la cap i li sortia sang. Devora d’ell, dret amb un bat a la mà, hi havia un noi; em sonava de qualque cosa, el més probable era que fos del meu institut. Anava en pijama, amb unes xancletes i duia una caçadora vaquera per damunt però sense fermar. Va passar per damunt del meu progenitor pràcticament a la carrera per atracar-se a mi. Em parlava però jo no era capaç de sentir-lo, era com si només moguesi els llavis.

-No et puc sentir- un poc més i tampoc hagués estat capaç de sentir la meva pròpia veu. Estava marejada, tot em donava voltes; els cops m’havien fet mal.

-Avisa’m quan em puguis sentir- la seva veu em va fer un salt enrere, era imposible; era la veu del meu company; encara no el podia veure nitidament, però aquella era la seva veu. Ell mateix va esbrinar que l’havia sentit, perquè es va atracar a jo amb cura.

-Estàs bé?- vaig contestar-li amb una sentiment de cap -Em reconeixes?- els meus ulls varen aconseguir enfocar just en aquell moment. I es varen obrir com mai quan vaig reconèixer al noi que estava davant meu.

-Per la teva reacció, crec que acaves de caure en qui sóc- una rialla de part seva va fer que la situació deixàs de parèixer tan preocupant com al principi.

-Gerard?- el seu somriure em va respondre per ell. Era el meu company de classe, sempre es seia a la darrera fila; però mai havíem xerrat -Que fas aquí?

-Et vares desconectar de cop i em vaig espantar- de cop tot va encaixar, però vaig esperar a que acabes d’explicar -, vaig rastrejar el teu ordinador; va ser fàcil ja que no és molt sofisticat no em va ser molt difícil.

-Tu ets el meu nou company d’equip?

-Jo també m’he sorprès quan he vist que estaves tan a prop de ca meva- va dir mentres seia al meu costat -però molt més quan he vist qui eres, Aina.

-Gràcies per venir- em vaig posar vermella, mai xerrava amb nois de la meva edat fora de l'altre món -, m’has salvat.

-Ja ho veig- va dir gratant-se el cap -. I ara qué feim?

-Hauriem de cridar a la policia i veure que passa- vaig suggerir -, després ja veurem que feim.

···

Era al món virtual un altre cop, haviem d’acabar la missió que ens havien encomanat els superiors; però en Gerard arribava tard; com sempre.

-Ja estic aquí- va dir en quan va acabar d’aparèixer.

-Com pot ser que arribis tard si ens endollem al mateix moment?- vaig demanar-li, era cert; ara que la seva mare m’havia acollit a ca seva teniem els ordinadors al mateix lloc i ens conectavem a la mateixa hora.

Després de l’incident de les golfes varen arrestar als meus pares, ja que la meva mare va ser còmplice de tot el que feia el meu progenitor. Els meus germans varen anar a viure amb l’avia, però com jo no me'n volia anar; la mare d’en Gerard em va oferir anar a viure amb ells, no vaig trigar molt a dir que sí. D’això fa ja sis mesos. També fa sis mesos que en Gerard i jo som inseparables, ens hem tornat millors amics; ara tot va millor.

-Perdona’m- va dir empanedit -, la Mònica m’ha enviat un missatge just abans de endollar-me.

La Mònica és una companya nostra de classe, la que li agrada al Gerard; jo mateixa vaig aconseguir que parlessin. Ara la meva vida és normal, tenc un millor amic amb qui puc contar, em va bé a l’escola; no em puc queixar.

-Anem d’una vegada, si segueixes arribant tard ens desclificaràn de primera línea- ho deia de broma però ell no ho sabia.

-Et prometo que no tornaré a arribar tard- va dir amb por -, aquesta serà la darrera vegada, t’ho prometo- no vaig poder evitar riure -. És mentida, no?

-Com una casa.

Els dos varem riure una bona estona, podíem estar en un món de ficció; però mentre estiguessim junts, per jo era tan real com l’altre. Pot ser que més.
 
A.M.Rubio | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]