F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Emma (3artbegues)
Inici:  La Bruixa
Capítol 3 Per què

Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.



Després de la explosió que va matar a tots els integrants dels caputxes negres, i les persones víctimes que també estaven allà, sol una anima amb vida quedava, la seva respiració cada vegada era més lenta, els seus ulls s’anaven apagant, no s’escoltava res, era l’Emma sola. Ara mateix es batia un duel a la seva ment, si intentar sortir de allà, amb sort trobaria ha algú o quedar-se tombada sense fer res, mentre la seva vida se’n va lentament. Potser era lo millor pensava ella, es tornaria ha trobar amb la seva família, ja ha fet el seu comès, venjar-los. Ara que pensava en tot lo succeït al llarg dels seus quatre anys, s’adona que ella podria haver tingut una vida tranquil·la sense res dolent, amb una família normal, sense màgia, sense res paranormal, i pensava i pensava per què, li havia tocat a ella, perquè no a un altre, per què tenia els poders, per què...mentre que ella pensava que fer les ambulàncies i policies de del comptat s’estaven apropant. Quan van arribar van arribar van començar a organitzar-se per saber que havia passat allà, i sobretot saber si algú havia sobreviscut.



Una dona, d’edat avançada comença ha revisar els cossos, i anava apuntat a una llibreteta vella quants morts hi eren. Fins que va arribar a l’Emma, i va veure que el seu cor encara bategava, que per les seves venes encara hi havia vida, va començar a cridar als para mèdics, perquè vinguessin ràpidament a ajudar-la. L’Emma estava molt cansada per obrir els ulls i va començar a ser acompanyada a la obscuritat que la rodejava, ella volia morir no volia saber més d’aquell mon fastigós on havia passat aquell poc temps, sol volia descansar...



La Maria anava cridant perquè és despertes, però ella no responia, no podia. Al hospital la van ficar connectada a una maquina per que pogués respirar, la Maria no es donava per vençuda amb aquella petita nena, ja que li recordava a la seva germana petita que mori fa setze anys, els mateixos cabells, ulls, nas, potser no era del tot idèntica com pensava la gran dona, però a ella li recordava, i no volia que moris. La petita Emma de poc a poc anava millorant, amb això també ajudava que per les seves venes corria màgia, però això la senyora no ho sabia i quan va veure que obria els ulls, pensà que fos un miracle, que era una nena donada per Déu perquè arrivés a la seva vida.



I així va ser, juntes van formar la seva pròpia família, l’Emma va créixer amb una mare per ella, no era la seva biològica, que sempre la tindria al cor junt al seu pare i germà, però la volia com a tal, i la senyora va viure els anys que li quedaven de vida amb l’Emma, que li va ensenyar moltes coses del món màgic ,de l’amor i l’amistat, que no sentia des de la mort de la seva germana petita. Ara sembla que tot s’ha ficat al seu lloc, però no...



Les caputxes negres tornaran i tenen que estar preparades, començarà la guerra. Estaran preparades.



 
3artbegues | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]