F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un amor incompatlible (AAA)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 Tot passa per alguna raó

Aquella vida perfecta que estava vivint amb l'amor de la meva vida i els meus estimats fills, que ja havien començat a dir les primeres paraules, aquella felicitat que sentí dintre meu, de sobte, va convertir-se en tristesa i en una angoixa contínua.

El meu amor, la meva vida i la meva felicitat s'estava morint lentament davant dels meus ulls, i jo no podia fer res. Ella, la mare dels meus fills, estava afectada per la pesta negra. No volia anar-me i deixar-la sola, però que més podia fer… A mi no m'importava morir amb ella, però ella insistia en què la deixéssim i que ho havia de fer pels nostres fills. Insistia en que m'havia de casar amb una altre dona per poder a tornar a tenir una nova família, i quan arribés el meu moment de despedir-me d'aquesta món, ella m'estaria esperant amb els braços oberts per poder tornar a crear una nova vida junts.

Jo la mirava als ulls constantment per trobar aquella mirada de quan la vaig veure per primera vegada, no obstant això, ja no estava, se'n va anar com les petjades que deixes en la vora del mar i que s'emporta l'aigua, sense deixar rastra. Ara quan la mirava només podia veure uns ulls que intentaven demostrar seguretat, valentia, amor… Que barrejava amb un somriure amb el qual intentava fer-me sentir millor i menys preocupat… Al veure-la així, vaig pensar en que era millor fer realitat les seves paraules però el meu cos no reaccionava, només volia quedar-me fins l'últim instant, l'últim segon al seu costat.

No sé com vaig tenir el suficient valor per poder agafar les nostres partences amb als nostres fills i anar-me i deixar-la allà morin-se lentament. Abans de marxar, la Güelfa em va dir: “Encara que no estigui físicament al teu costat, sempre ho estaré en el teu cor.” No podia aguantar més veure-la així, li vaig donar un petó i vaig contestar: “Això ja ho sé, t'estimo…” Jo sortia d'aquella casa plena de records inoblidable amb els ulls plens de llàgrimes, però de cop vaig veure que lluny al costat del bosc, on solíem passar els dissabtes rient i recollint flors de diversos colors, una silueta de persona que s'apropava. En aquell moment no m'ho podia creure, era ell, el seu germà. Amb totes les meves forces, vaig agafar els meus fills per muntar-nos en el carruatge el més ràpid possible i poder escapar-me, però un dels cavalls no volia aixecar-se per més que li vaig ordenar…



El marquès de Montferrat, uns mesos abans, quan jo i la Güelfa vam fugir, el seu germà va començar a buscar-nos amb tot els seus soldats. Però també comptava amb l'ajuda d'una fetillera, la més bona de tot el poble, que va ajudar-lo a trobar on ens localitzàvem.



Quan va arribar i em va veure als ulls, vaig poder observar tota l’ira i l'odi que acumulava. Venia directament cap amb mi, pensava que em pagaria, però va fer un desviament per agafar de les meves mans un dels meus fills, l'Oriol. I quan estava a punt de treure’m al Martí, els dos cavalls es va espantar i van començar a córrer, volia tornar a recuperar al meu fill, però era impossible treure de les mans del Marquès de Montferrat i els seus soldats el meu petit i innocent fill. Almenys sabia que estaria bé amb el seu tiet ja que estimava molt a la Güelfa, encara que li hagués fet una punyalada per l'esquena.



Van passar mesos des de aquell incident i no hi havia nit que no plorava desconsoladament pel meu petit Oriol, necessitava palpar que estava bé, que l'estaven cuidant com jo ho hagués fet, era el meu petit i desconeixia tot el que li estava succeint.

Actualment estava vivint en una masoveria molt llunyana del poble on estava la família Montferrat.

Un matí em vaig adonar que no podia més, havia de recuperar el meu fill d'aquella família, la qual m'havia pres el meu fill de les meves mans.

El Martí el vaig deixar amb una muller que vivia prop meu, que sempre m'havia tractat com un fill seu. Abans de prendre camí em va advertir que havia d'anar amb compte. El seu marit havia mort a la guerra i ell sempre tenia armes a casa. Em va prestar un revòlver per si de cas.

Vaig iniciar el meu recorregut, la veritat amb molt esglai, volia tornar a veure els meus dos fills junts, els necessitava com sempre havia volgut la Güelfa, tot ho feia per ella.

Em quedava poc temps per arribar al castell. Passaven les hores i estava molt inquiet, només feia que pensar amb el pla que tenia, era com excavar la meva pròpia tomba. Però per l'altre banda només feia que recordar les paraules de la Güelfa. Tots els meus actes, pensaments, viure només són per ella.

Em trobava davant de la porta del castell, em vaig apropar a un soldat i li vaig comunicar "em toca a mi protegir el llindar." L'home se'm va quedar mirant bastant temps, pensava que ja era home mort però va moure el cap per dir-me que si. El primer pas ja estava complet. Com soc una persona molt decidida, no em vaig pensar dos cops a entrar al castell i anar agafar el meu fill… Mentre caminava escales cap amunt, veig l'Oriol que passa corrents davant dels meus nassos. Només veure'l i vaig córrer per atrapar-lo i emportar-me'l. Però de sobte escolto darrere meu: “Qui ets?” L’Oriol va anar corrents fins aquella persona cridant “Mama”. De primeres pensava que era la mestressa de la casa que ell s'havia confós però quan em va girar era ella, la meva vida sencera, el meu amor… Era la Güelfa. Em quedo parat com una estàtua i només pensava en anar corrents els seus braços… Però l'únic que vaig fer és dir el seu nom:


- Güelfa!?



- Perdona crec que m’ha esta confonent amb una altre persona. - Va dir la noia que tenia davant.



- Però si ets tu Güelfa, tens els mateixos ulls de quan ens vam conèixer, el mateix cabell, la mateixa cara… Com potser que no et recordis de mi. - vaig dir.



- Com ja he dit m'ha confós de persona. Jo em dic Martina i soc la germana bessona de la Güelfa.





Només pensava en que la Güelfa mai havia dit res de tindre una germana bessona. La meva ànima se'n va caure als peus. Vaig caminar fins ella, vaig agafar el meu fill i me'n vaig anar corrents. “Espera.” Aquella paraula que sortia de la Martina em va aturar. “Si te'n portes al nen jo també vaig, a demés, no sabia res de que tenia una germana des de fa poc, així que vull que m'expliquis to lo que saps d'ella i del seu fill. T’asseguro que no li diré res a ningú de on vius, només vull saber si la meva germana va ser feliç durant la seva vida.” Sense pensar-m'ho mi vaig dir que si perquè veia l'Oriol com s’ha havia agafat a ella.

El marquès de Montferrat crec que ja ha deixat aquesta lluita, ja que la Güelfa, abans de morir, em va fer redactar una carta on deia que em deixes lliure per viure la meva vida, perquè jo no tenia la culpa de res, sinó que ella va ser la que va decidir enamorar-se se de mi.



Després d’un temps, a la Martina ja li havia explicat tot lo que havia passat entre la Güelfa i jo, des de el principi fins el final. La Martina em va explicar que la Güelfa i ella no es coneixien perquè les van separar al néixer. Com el rei volia tindre a un nen com a fill, es va separar de la dona. La Güelfa es va quedar amb els seu pare i la Martina amb la seva mare. Llavors el pare és va casar amb una altre dona i va tindre el Marquès de Montferrat. Tot això ho sabia perquè la seva mare li va explicar tot abans de morir. Per això la Güelfa no sabia res de tot això. Bé, finalment la Martina es va quedar amb nosaltres en una simple casa per veure els meus fills cada dia.

La veritat que no se si dir que aquesta vida que tinc ara és pot dir felicitat, però lo que sí puc dir és que la Güelfa pot descansar en pau, ja que les seves últimes paraules s’han fet realitat: els seus fills estan junts i jo he trobat a una esposa que puc estimar tant com la he estimat a ella.

 
AAA | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]