F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3aagarridobegues)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 3 L'ESFORÇ ES PREMIAT SEMPRE

Després de descobrir que la gent no anava a la meva perruqueria perquè havien obert una altre molt propera al meu barri, em vaig posar una mica estèrica ja que sabia que si no canviava alguna cosa de la perruqueria per atreure als clients tindria que tancar en menys d’un mes; i no volia que un dels meus somnis, que estaven a punt de complir-se, es trenqués.



Els dies van anar passat i cada vegada venia menys gent. No guanyava suficients diners ni per mantenir el local ni la casa. Llavors per intentar veure quin era el problema, vaig anar com clienta a l’altre perruqueria per saber quines eren les seves ofertes, el seu estil, la forma de tallar els cabells, etc..

A l’entrada em va rebre una dependenta alta, jove i morena; em va començar fer preguntes sobre quin tractament volia que em fessin, com volia el tall i en resum, em va assessorar. Li vaig demanar un “low cut”, que equivaldria al tall de puntes, ja que és uns dels talls mes habituals de la gent de la meva edat i també perquè és un dels talls més econòmics. Quan em va dir el preu em vaig quedar al·lucinada ja que només costava cinc euros quan el preu habitual i el de la meva perruqueria era de quinze.

Mentre m’estaven tallant el cabell la perruquera oferir un cafè descafeïnat i se’l vaig acceptar. Estava súper bo! Tot l’ambient dins del local era increïble: les perruqueres eren simpatiquíssimes, la decoració era molt moderna i, fins i tot, el tall del cabell havia quedat bé.
········

Vaig arribar a casa molt desesperada i li vaig explicar a la meva mare com havia sigut la meva experiència i les dos vam intentar trobar les diferències entre les dos perruqueries per trobar alguna idea per millorar el funcionament del meu negoci. Just quan havia trobat una solució la meva mare em va dir que hauria de tancar la perruqueria perquè ens mudàvem a viure a Madrid degut a que el meu pare havia trobat feina. El que em va sorprendre va ser que m’ho va dir tot alegre i li vaig demanar una explicació de perquè s’alegrava tant si sabia que obrir una perruqueria havia sigut sempre el meu negoci. Em va ensenyar el missatge que havia rebut del meu pare: “ Tranquil·la filla no ploris, ens anem a Madrid a viure i això significa que podrem obrir una perruqueria que al llarg de temps es fes molt famosa con tu volies des de que eres petita. I això s’aconsegueix a base d’esforç i dedicació”. Vaig tornar a ser feliç. La meva mare va vendre la casa i jo vaig vendre el local on havia obert la meva primera perruqueria. Tot i això, em vaig emportar tots els assecadors i tots els objectes que tenia en la perruqueria per fer-los servir al nou local que tindria a Madrid

Al dia següent vam agafar el cotxe, ens vam acomiadar de tots els amics que teníem al poble i vam anar rumb Madrid. Al arribar a l nou pis, immediatament, jo i la meva mare vam buscar treball per aquella zona. Vam trobar un munt d’ofertes i finalment vam optar per embolicar formatge per els grans supermercats com: Mercadona, Caprabo, Carrefour, etc.. El sou no era fantàstic però per seria suficient per que amb el temps pogués obrir una perruqueria al centre de Madrid, on volia.

Al cap d’un mes vaig posar-me a buscar un local i va ser més fàcil del que pensava ja que vaig trobar molts. Al final vaig elegir un molt ampli amb totes aquelles característiques que volia per el local.

Van passar uns quants mesos des de que vaig telefonar al propietari per comprar el local fins que el vaig poder comprar perquè ja havia estalviat tots els diners necessaris.

Quan el vaig obrir, la gent que passava solia preguntar com funcionava la perruqueria i quins eren els preus per tallar-se el cabell i jo tota il·lusionada els convidava a venir quan volguessin.

Cada dia teníem més reserves de clientes, tot estava anat perfecte fins que un dia de cop i volta vam rebre una visita molt inesperada; el futbolista Cristiano Ronaldo. Li vam tallar els cabells, i va quedar molt satisfet. Des de aquell la perruqueria es va convertir en la mes famosa de tot Madrid. Amb això el meu somni es va complir en un tres i no res i es quan em vaig recordar d’aquella expressió que tant havia escoltat durant la meva vida:
“SI NO HA PASAT ÉS PERQUÈ ALGUNA COSA MILLOR ESTÀ PER ARRIVAR. L’ESFORÇ ES PERMIAT SEMPRE”





 
3aagarridobegues | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]