F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Ficció (3alljabegues)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 3 Salvació

Quan van sortir de la presó, van notar una sensació de llibertat, en que no havien notat mai tant fort. Van anar directes a veure el seu nou amic Carles. Van quedar a casa seva i després se’n van anar a fer un tomb al voltant del poble, allà van començar a parlar sobre com li anava la vida on estava abans, si tenia més família per allà o si li agrada més estar aquí o on vivia abans.

Ell va respondre a totes les preguntes, deia que era més bonic aquest poble on estaven, que no pas on vivia abans, però allà es sentia molt bé amb la gent que hi vivia, perquè tothom coneix la seva família i el cuidaven molt, i amés hi tenia família, hi havien els seus avis, els tiets i els seus cosins, però ells també van haver de marxar abans que ell, perquè estaven una zona en la que hi havien més conflictes, la gent anava més estresada, etc.

Llavors el pobre Carles es va posar a plorar per recordar aquells moments que havia viscut amb els seus familiars, que ara no sabia on eren.

Nosaltres vam haver de consolarlo i prometere que quan tot s'hagués acabat l'ajudaràn a buscar als seus familiars. Quan van acabar de fer el tomb pel poble, només queden deu minuts perquè estiguessin a la presó, es van despedir del seu amic i van marxar corrents per arribar algun minut abans perquè algun altre dia els poguessin tornar a deixar marxar.

Quan van arribar el guardia que els va deixar marxar els hi va guinyar l’ull i els va tornar a tancar a la seva cel·la.

Els tres amics, recordaven les històries d'en Carles, tots estaven d’acord que havia viscut un mal moment. A continuació els tres amics van començar a recordar la seva vida abans d’entrar a la presó per els atacs del enemics. Tots es van ficar a plorar, estranyaven als seus familiars, i no savien si estan morts o encara estaven vius.

Pel matí van continuar transportan pedres per poder ampliar la presó, no hi havia suficient espai per als nous presoners de guerra que anava agafant l'exèrcit de Miquel Garcia. Havien sentit que l’enemic ja havia arribat fins a València, i que havia conquerit tota Catalunya, bona part d’Aragó i el sud de França fins a Lyon. Castella i Portugal estan preparant les seves ciutats i pobles per una possible invasió, mentrestant França està movent les seves tropes que estaven situades al nord per una possible atac de l’imperi de Gran Bretanya.

Mentrestant els tres amics intentaven no morir en aquella presó. Els tres havien pensat escapar d’aquella presó i quedarse a viure a casa de Carles, però no sabien si la seva família anava a acceptar a tres presoners, que estarien en constant captura, en la seva casa. La seva altra opció era espera a que el domini de Miquel Garcia s'acabés, però això podria passar d’intre de dos, cinc, vint o cent anys.

A la seva visita a casa de Carles li van preguntar si els acceptarien en la seva casa, en Carles va contestar que sí sense dubtar.

Al dia següent van continuar fent les seves feines habituals, aquesta vegada els havia tocat netejar un camp de batalla al nord del país on els Aragonesos amb les seves ultimes tropes van intentar atacar l'exèrcit de Miquel Garcia sense aconseguir ninguna cosa. Quan van acabar aquella feina van tornar a la presó, i sense que el guardia se donés conte s’havien escapat d’aquella presó. Van anar directes a la casa d’en Carles. La seva família els van acollir molt bé i amb molta il·lusió. Dormirían en el sótano, per a que els guardies no els descobrissin.

Van passar setmanes, i els guàrdies de la presó van parar de buscar als tres amics. Havien sentit noticies que, amb l’ajuda de Portugal, Castella havia recuperat tot el territori d’Aragó i que havien alliberat València. Els tres amics es van ficar molt contents d’aquesta notícia, perquè això significa que el domini de Miquel Garcia en la Península estava molt prop d’acabarse. L'exèrcit enemic s’havia concentrat més en França, i havien arribat fins a París.

Al cop de unes setmanes els tres amics estaven totalment integrats en la familia d’en Carles, que consistia de la seva mare, la seva germana i el seu avi. El seu pare havia mort en els atacs de l’enemic.

Després de dos anys els Castellans, Portuguesos, Valencians i uns quants Catalans havien expulsat l’enemic fins la ciutat de Marsella, conquerint tots els pirineus i el sud de França. Catalunya va expandir-se fins a Marsella, i Castella va expandir-se fins la ciutat de Bordeus. El domini de Miquel Garcia es va concentrar en una petita part del pirineu, d’on originaven els seus dominis, i va nombra aquesta petita regió aïllada com Andorra.

Això significa que les tres amics ja no tenen cap perill en caure en mans de l'exèrcit de Miquel Garcia i eren lliures de qualsevol amenaça.

Els tres amics van començar una vida nova, aconseguir un treball i formant una família en aquell poble.

 
3alljabegues | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]