F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
??? (A.E.I)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 3 Final inesperat

I mirant aquell cel tan estrellat en aquella nit d'agost amb el mòbil entre els dits es va quedar en estat de xoc. No va parar de qüestionar-se en quin moment li havia fallat a la seva adorada filla. Aquesta qüestió no parava de torturar-la mentre deixava caure el seu cos sobre aquell matalàs tant buscat per aquell acollidor apartament. No entenia la raó ni molt menys sense explicació: perquè la Susanna no li responia totes les trucades perdudes? Sense haver aclucat l'ull i després de les 24h necessàries, va realitzar la trucada que havia estat rumiat segon sí, segon també. Va començar així:

-Disculpi, m'agradaria posar una denúncia per desaparició. De la meva filla, la Susanna Rovira Rodríguez, fa unes 24h que no en sé res i en començo a estar preocupada, ja que no em respon a les trucades perdudes. El problema és que jo, actualment, sóc resident a Londres i la meva filla a Catalunya

-Ja està feta, ja li passarem la informació tan aviat com sapiguem alguna cosa. Però, senyora, em permet donar-li un consell? Compri un bitllet de tornada a Catalunya, un 67% de casos de desaparició mai s'acaben resolent. Li prometem tornar-la als teus braços.

Ella, espantada, va entrar a la pàgina de Booking i esverada va reservar el primer avió que sortia cap a Barcelona, en simplement, 5 hores. Ràpidament, i amb la mentalitat de poder tornar al lloc que li havia donat una segona oportunitat per ser feliç, va fer les maletes, deixant-se uns pantalons per allà i una camisa per aquí, enganyant-se a ella mateixa de què tot tornaria a la normalitat.

Va arribar a l'aeroport de Heatwitch esbufegant de tant córrer per les presses i rondinant pel pagament del pàrquing; quan aprendrà a no fer les coses a última hora. El vol va anar tal com estava planejat, va arribar justa per poder agafar-lo per culpa de la cua tan llarga que va haver de fer per error seu, per l'equivocació de la porta de l'embarcament, però potser era el destí qui la volia en aquell avió. En qualsevol altre moment li hauria agradat sentir això, però en aquelles circumstàncies només podia pensar en aquell 67% donat pel policia, no li desapareixia del cap.

L'aeroport del Prat estava atapeït de tanta gent cofoia per agafar el seu vol de vacances, alguns per oci i altres per treball. L'Esperança, una antiga amiga, va recollir i acollir a la Mireia en el seu humil habitatge. Després de desplegar la seva angúnia i ràbia davant de la seva amiga en aquelles circumstàncies tan complexes, va decidir curiosejar en el seu antic apartament, no tan ben decorat però sí que transmetia tota la història viscuda allà, tots els records tan especials: quan li donava el puré a la seva filla d'infant, els seus primers passos, paraules i les diverses baralles. La sorpresa va ser a l'arribar a la porta de l'apartament, al sentir passes i petites conversacions van fer-la arribar a la conclusió de què uns "ocupes" havien envaït casa seva, el seu lloc més personal, on podia ser ella mateixa. Mentre ho rumiava, van començar a aclarir-se les veus de darrere de la porta en la seva fina oïda, era la Susanna? Ho tenia clar, havia d'entrar. Aquell soroll de les claus en xocar-se abans de ser introduïdes al pany li va sonar a nostàlgia. Però quan va entrar dintre, va veure una escena peculiar i mai viscuda: amb qui estava parlant la seva filla?

De cop i volta van establir una conversa:

-Hola Mireia, encantat de conèixe't.

-Perdona, però... Qui ets? Que fas parlant amb la meva filla?

-Amb qui? Amb la Susanna? Que no puc dirigir la meva paraula a la meva neboda?

-Escolti, que jo sàpiga no tinc cap germà, impostor. Va vinga Susanna, marxem.

-Però mama, jo el crec.-va dir entristida la seva filla.

-A tu et van escollir i mantenir, però a mi em van abandonar. Resulta que cuidar de dos nens era massa, eh, bessona?

No sabia si s'havia quedat amb la boca oberta o no, el seu estat de complexitat li impedia notar-ho.

 
A.E.I | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]