F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
no hi ha títol (a.saez.f)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 Hem tingut uns problemes i no vam poder pujar el segon capítol . Ací vos ho deixe , espere que ens la podeu corregir

En el saló no s'escoltava cap soroll, temia que estiguera amagat per qualsevol cantó així que em vaig acatxar per a no ser vist. El silenci feia que els batecs del meu cor retrunyiren en aquella habitació fosca i silenciosa. Vaig tornar a intentar avisar la policia ràpidament, però no vaig trobar ni rastre de l'home, pareixia q la terra se l'haguera engolit. Vaig arribar a la cuina acatxapat, vaig despenjar el telèfon, era un telèfon antic gran i aparatós, el vaig agafar, vaig marcar la policia, però per a la meua sorpresa el telèfon no tenia línia, havia d'haver-me-la tallat. No hi havia ningú en el carrer a qui poguera demanar ajuda , Qui hi hauria a eixes hores en un barri com aqueix ?Era jo contra el desconegut sense poder demanar ajuda.

Disposat a enfrontar-me a ell necessitava una arma millor que el corró, i quina millor arma que la meua pistola, que havia guardat de l'exèrcit en la maleta de viatge. Però per a això havia d'arribar sigilosament per l'interior de la casa sense fer soroll. Vaig pujar els escalons amb atenció un a un i vaig aconseguir creuar el corredor sense ser vist, havia d'entrar a la meua habitació a agafar l'arma i la meua medicació . Em faltava la respiració, sentia que m'anava a donar un infart o una altra cosa pitjor, però més important, havia de trobar aquell estrany home que havia assaltat ma casa i havia actuat sense remordiments, jo no sabia amb quin tipus de persona estava tractant, un psicòpata, un assassí, qui sap...
Quan estava entrant en l'habitació a fosques, de sobte, una ombra de darrere de la porta es va alçar sobre mi i em va colpejar en la cara; tot em donava voltes i eixe colp va fer que caiguera a terra. Ràpidament recobrí la consciència, em vaig alçar i doní un altre colp amb el corró, allò es va convertir en una baralla inevitable; punyades, patades... Encara sort que aquells anys en l'exèrcit em van entrenar per a baralles de cos a cos i em vaig defendre el millor que vaig poder. En donar-li un colp en el cap amb el cilindre (l'arma de cuina) vaig tindre uns segons per a baixar a la cuina . Ell em va tornar a sorprendre i vaig continuar colpejant-ne. Els nervis van prendre el control , ell ja no podia defendre's però jo no vaig parar de colpejar-ne , l’últim colp en el cap li va deixar sense opcions . Ell continuava en preguntant entre dents que perquè havia entrat jo a sa casa i què qui era jo. Finalment no va aguantar-se més i es va quedar inconscient en meitat de la meua cuina .



Havia d'anar al dormitori , allí tenia quelcom per a calmar la tensió i l'arma de veritat , que em tragué d'aquell infern de ferro i pólvora en què vaig estar aquells anys , que a pesar de ser pocs van bastar per a fer del meu una deixalla i també probablement per a salvar-me la vida eixa mateixa nit . Una vegada que ja m'havia assegurat de tot i estava ben armat i relaxat, vaig començar a buscar els fusibles per a cridar la policia però no els trobava . Feia molt de temps que no estava a casa i la memòria em fallava. Mentres buscava el comptador , no podia evitar pensar en totes les coses sense sentit que no podia entendre , com perquè eixe boig em preguntava per què m'havia ficat a sa casa o perquè estava dormint ell en ma casa, com no trobava el comptador dins de casa -vaig pensar que podria estar fora , vaig eixir a buscar-lo , estava per fora de l'entrada , els vaig connectar novament i simplement em vaig parar a pensar un moment.
Qui seria eixe home i per què estava en ma casa , pareixia que portava temps allí. En qualsevol cas era algú que m'havia estat vigilant. Va aprofitar els meus anys fora per a apropiar-se de ma casa i deuria saber que jo no tinc a ningú.
No m'ho podia creure , que cridar la policia m'anava a ficar en un embolic molt gros , la casa no pareix meua i no tinc testimonis , havia de parar atenció , la policia podria culpar-me . Quan vaig entrar a la casa el molt desgraciat m'havia deixat fora, havia tancat per dins i jo no podia entrar-hi, m'havia passat massa temps buscant el comptador i, quan em vaig voler adonar, havien passat 15 minuts des que m’havia pres la meua medicació que va haver de fer-me efecte molt de pressa , no em vaig donar compte del rellotge . Vaig eixir corrent a l'entrada desesperat i vaig veure des de la finestra de l'entrada com ell ja estava penjant-li el telèfon.
Esgotat del viatge i desesperat em vaig asseure en l'entrada de casa on vaig abandonar la intenció de tirar eixe home de ma casa. La ràbia i la impotència van poder amb mi, ja només em quedava esperar que la policia fera bé el seu treball. Assegut en la porta de ma casa .
Quasi a l'alba esperant que la policia vinguera i fera amb els dos el que considerara, em va cridar l'atenció que moltes de la cases del veïnat estaven sense habitar , havia de ser per la guerra , que havia espantat la gent fora de les seues cases i segons pareixia , dins dels d'altres . Tal com començava el matí jo em trobava a les portes de ma casa junt amb la neu més blanca que havia vist des de feia molt de temps, esgotat i humiliat.
 
a.saez.f | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]