F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Crema bruixa (Lara_fusalba)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 2 Una fada

La nena reposava allà sense esmentar cap moviment al seu pit. La bruixa, mentrestant, donava voltes per tota la llar esgarrifant i mirant llibres. Agafant pots i tornant-los a guardar. Eixugant-se la suor i esforçant-se en trobar alguna cosa. Què buscava? Ja havia revisat les cinc prestatgeries, els tres cofres de cadàvers, el terra entre els animals dissecats i les bosses de pell que penjaven de les finestres... Que estrany. Finalment, decebuda amb si mateixa, va apropar-se a la dolça noia un altre cop. Va tocar-li el front i va sentir la seva fredor. Va col·locar-li correctament els cabells. Ells seus ulls groguencs la miraven amb tristesa, el seu front es va arrufar i l’aire va percebre un sospir d’alè. La bruixa va prendre la mà de la noia que ocupava el seu dit petit i el seu plor va descansar en el pit de la nena. Tot just va tancar els ulls quan, de cop i volta, va recordar-se’n. Ràpidament, com mai ningú havia vist abans córrer, la bruixa va sortir de la llar. No sabia on direccionar-se, mirava a tot arreu i a res alhora. Els seus peus descalços la traicionaven i paraven de cop cada tant en tant per canviar de direcció. Finalment, acabà al radera de la seva caseta. Allà hi havia alguns animals vius engabiats i un gran carro. Va estar remenant pots, pols, i brutícia fins que al final va trobar un cofre petit i vermell enfosquit. “El cofre vermell i enfosquit”. Ràpidament va tornar cap a la llar i violentament va trencar el cofre. Dins, hi havia una mena de pols entre verda i marró. Més tard va direccionar-se a l’olla on ràpidament va ficar-la conjunt amb pell de mico, ulls de gat, bava de cargol, plomes de cotorra, sang d’humà i, en fer-se un tall amb una pedra afilada, va ficar vuit gotes de la seva pròpia sang. Va remenar-ho tot amb molta pressa i va fer engrandir el foc perquè la dissolució fos més ràpida. Tot romania llest. El líquid de la barreja feia una olor horrible, fins i tot la pròpia bruixa mig s’ofegava i obria les finestres. Un cop llest, donat a que la poció no podia ser beguda per la nena, va probar de mullar-li el front, els llavis, el nas, les orelles, els peus, el pit, però, presa del pànic davant la seva poca eficacia, finalment va optar per ficar-la a la perola.



Cada cop que el líquid tocava la suau i delicada pell de la nena, la petita s’envermellia. El líquid bullia i les gotes s'explotaven desprenent gassos i sorolls estranys. La màgia començava a funcionar i la nena poc a poc va deixar de romandre intacta. Començà a tremolar. Començà a moure's. La seva pell començà a escalfar-se molt ràpid i la bruixa, en veure-ho, va treure la nena ràpidament i va deixar-la altre cop a la grossa taula de pedra. Ho havia aconseguit.



Pasaben els segons, els minuts i les hores i la bruixa encara la mirava intacta amb un bastó per quan la nena finalment obrís el ulls. De cop i volta, en el moment menys esperat, els ulls blau cel van deixar-se veure. Quina bellesa! La bruixa va quedar atònita però inmediatament va donar-li un cop molt fort al cap per fer-la quedar inconscient. Més tard, va aprofitar per curar-li les cremades. Duia tot de colors rogencs i se’n veien prou danyades, però, en certa manera, era bon senyal. La nena estava viva.



En una de les parets de la llar, hi havia una gran tela agafada per unes branques d’uns arbres que estaven incrustats a les parets i al sostre. Allà va reposar la bruixa fins, finalment, quedar dormida.



Van passar hores, minuts i segons, i la tarda es convertia en una eternitat mentre la noia encara era a la taula de pedra. Justament en el moment menys inesperat, la noia va començar a moure’s. La bruixa no sabia què fer, no volia que veies l’ésser negre i terrorificant que era. No volia espantar-la. I si en veure-la es marejava i tornava a ser conscient? Llavors, sense saber què fer la bruixa es va amagar sota la taula. La nena plorava i cridava a la seva mare mentre els seus peus penjaven de la taula perquè no arribava al terra. La bruixa, va encarar-se a la seva por i amb molta delicadesa va sortir suaument perquè la nena la processés. La nena es va quedar bocabadada. L’únic que mirava amb cara sorpresa eren aquells ulls enormes i groguencs que l’obserbaven sense saber amb certesa què fer. A poc a poc la bruixa s’apropava, i la nena va estirar els braços amb un senyal perquè l’agafés. No plorava, no semblava estranyar ningú, la bruixa estava desconcertada per la seva reacció. Els últims cops que havia tingut contacte amb algun humà va haver d’atacar-los i menjar-se’ls per no córrer el risc que la matessin a ella. Aquest cop era diferent. Entre els braços de la bruixa, la nena reia i jugava amb els seus cabells. Ficava els dits al seu nas i li aixafava les galtes. La bruixa, per primer cop en molt de temps, va somriure. Ni tan sols l’aroma de la sang que encara desprenia el seu pit espatllava aquell moment. Res l’importava, aquella nena havia aconseguit alguna cosa especial en la bruixa. Un canvi. El món entre els humans i els éssers estranys no estava tan lluny quan hi havia innocència i somriures. A poc a poc, la bruixa va deixar la nena al terra per veure si caminava. Aquesta només la mirava, va quedar-se de peu. La va abraçar. Acaronava les cames esquelètiques de la bruixa, la pell fosca i negra que brillava i despertava curiositat a la nena. Tot era preciós. La nena va mirar cap amunt on continuaven aquells ulls tan característics i, de cop i volta, una dolça veu va sonar “T’estimo, fada”.

 
Lara_fusalba | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]