F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3bcibegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 Scramouche

La Arlette va estar caminant durant 4 hores sense rumb fins que va arribar a la gran ciutat de Canadà, Toronto. La Arlette quan va arribar a la ciutat no s'ho podia creure, havia caminat durant hores i hores fins arribar a la seva ciutat favorita, el primer que va fer en arribar va ser anar directament a compar 1 retolador negre permanent i rebuscar entre les escombraries algun cartró útil per poder escriure al. Toronto era una ciutat immensa, plena de restaurants luxosos, centres comercials- on estan les millors marques de roba- les millors escoles, etc. Mentre passaven les hores Arlette buscava zones molt transitades perquè pogués demanar alguna cosa de diners per a un sopar, amb els seus deu euros va comprar el retolador ia part va decidir comprar una manta molt fina de seda per a la nit, tot just ni tenia diners per gastar-se'ls en algun entrepà .

Ja era de nit i la noia estava súper cansada, no sentia part del seu cos i es moria de gana. En una cantonada del carrer es va tirar a terra i es va tapar amb la manta de seda, al costat de l'altre carrer hi havia un restaurant luxós força conegut pels seus excel·lentíssims plats, es deia 'Restaurant Scaramouche'.

Van passar diversos minuts i Arlette seguia morint-se de fam, va decidir anar a la recerca de menjar fins que va veure un petit carreró on hi havia una noia jove, vestida molt elegant tirant les escombraries, ella era una cambrera de el restaurant luxós Scaramouche. La cambrera va veure des de lluny a la Arlette, al principi es va espantar però després al veure-la es va calmar i li va oferir un got d'aigua - Què fas aquí a aquestes hores al carrer? Ets de Toronto? Sembles una mica perduda, necessites ajuda? - va dir la cambrera preocupada - Això ... camino perduda, no sóc d'aquesta ciutat, vivia a Rousse Valley i he vingut caminat fins aquí per un motiu ...- va dir Arlette vergonyosament.

La cambrera ràpidament li va donar sigilosament un bitllet de 20 euros perquè sopés en algun restaurant barat - Esperam aqui a les deu de la nit, queda't el canvi i no t'oblidis de venir just a aquest lloc- va dir mentre escrivia la direcció del lloc per que la Arlette no es perdés. Arlette es va anar a sopar a un lloc de menjar ràpid, els típics barats, a les deu es va plantar al mateix lloc on va parlar amb la cambrera del restaurant, va trigar diversos minuts a sortir però al final es van retrobar, van estar caminant durant cinc minuts fins arribar al cotxe - i digues-me, com et dius? quants anys tens? i els teus pares? - va dir la cambrera mentre es posava el cinturó - Sóc Arlette, tinc 16 anys i bo que dir dels meus pares, no són els bilogicos, em vaig adonar ahir, em van mentir fins a aquest dia, he vingut fins aquí a la recerca del meu pare biològic , la meva mare suposadament va morir a la meva part - va dir la nena mentre mirava per la finestra - déu meu deu ser dur veritat? No et hauries d'haver escapat, encara que realment no siguin els teus pares veritables et volen com una filla igual, estaran preocupats, et tornaré a dur a Rousse Valley - va dir la cambrera molesta - No! Si us plau no ho facis, vull saber qui és el meu pare biològic i després tornaré, t'ho suplico, mira aquí tinc la carta - mentre que Arlette responía a les preguntes de la cambrera anava acariciant la carta, quan va acabar de respondre li va ensenyar la carta i va deixar que ella l'obrís - Aquesta és la carta que va enviar el teu pare biológic no? - va dir mentre obria la carta, es va paralitzar, semblava espantada, com si li hagués arribat una nota de comiat del treball - no pot ser ... aquestes segura que és per tí- va dir quequejant - Estic seguríssima, aquí just surt el meu nom i cognom, Arlette Lavoie - li vaig dir assenyalant el meu nom - Arlette ... ets filla d'un dels homes més rics de Canadà, Felipe Lavoie és el meu cap, propietari dels grans luxosos restaurants com el Scaramouche.
 
3bcibegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]