F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
mai diguis mai (3aamorenobegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 aixo continua

Després de setmanes entrenant, vam tenir la primera competició. Aquesta era a l'Àgora International School Barcelona, ​​va ser millor del que m'esperava, però estava molt nerviosa. Elena i jo estàvem flipant amb el gran que era aquest col·legi, arriba a tenir fins a camp de golf, pistes de pàdel i les coses mes habituals en col·legis, però pel que fa al gran que era no vam quedar al·lucinades.

En les primera competicions venien Cristina i Lourdes nostra monitora de natació, fins l'any passat que va començar a venir Pilar l'actual entrenadora. Cristina és una dona molt espavilada però quan s'enfada és millor no veure-enfadada, en canvi Lourdes és entrenadora de gimnàs, també té aquest caràcter fort, però com que no sap com portar-nos a l'hora de la natació, és una dona més relaxada. Les primeres van ser bastant estressants, perquè no volíem fer-ho malament ni fer el ridícul, però a mesura que van anar passant competicions ens vam adonar que l'important era millorar temps i passar-ho bé. En aquesta estàvem molt tallats pel fet que no coneixíem a ningú i no sabíem el funcionament de les competicions.

La segona competició va ser a l'Hospitalet de Llobregat i em va sortir força bé, tant ami com als altres de l'equip. Es pot dir que vaig fer una amiga abans de competir contra ella, fins que em engany i em guanyo. Ella em va dir que se li donava molt malament aquest esport que volia que guanyés jo i coses així, sobretot perquè els nostres pares es coneixien, cosa que tant ella com jo no sabíem fins a acabar. Des d'aquest dia, uns dies abans de cada competició ens diuen a les sèries que vam sortir i els noms contra les que competim, en fi que a partir d'aquest dia jo només volia guanyar-la, pel fet de mentir. Després de cada competició ens donaven medalla o diploma, fins que hi va haver una temporada que no van donar res. I ens trec les ganes de competir, això de saber que no tindríem res per haver vingut a competir.

Van passar competicions, fins que en les ultimes de la temporada la gent deixo de competir, perquè no els agradava o no els venia de gust. Jo sincerament no he deixat d'anar a cap per aquests casos, però crec que si vas a una competició és per tu i no pels teus amics, cosa que això també però no tant. En alguna competició vam arribar a ser fins i tot quatre persones del Begues, comptant que els altres equips eren com 20 persones, fins aquest any que es va començar a apuntar mes gent i ha competir mes. En fi que ara som bastants quan anem a una competició.

Unes de l'pitjors competicions, des del meu punt de vista va ser la de la 5ª temporada d'aquest any a Sitges, la piscina amb l'aigua congelada i relliscava molt a l'hora de fer el viratge, i el pòdium que era de ciment que si et resbalabas et obries el cap, ja que anaves súper insegura, sobretot per que no et passés res no per una altra cosa. Tant Elena, Eliana i jo ens vam anar a casa amb les cames vermelles d'esgarrapades per fer-nos mal. Era la primera vegada que anàvem a aquesta piscina i crec que després de les queixes que hi va haver sera la ultima vegada.

La penúltima competició es va repetir una altra vegada a l'Àgora International School Barcelona, ​​i en aquesta vaig anar amb Elena. Havíem d'estar a una hora allà i jo arribi més tard de l'hora posada, en fi arribis súper atabalada i així em va anar, us ho podeu imaginar.

Tant Elena com jo estàvem nervioses perquè en aquesta havien molts nens de diferents escoles i estaven els del Triatló Gavà que són molt bons. A l'hora d'entrenar ho vam fer prou bé perquè no vèiem rivalitat, fins que arribo la nostra hora. Mentre ens prenien llista vam estar parlant amb la noies contra les que competíem i la veritat és que només vam coincidir amb una tant en gustos com en opinions. Elena competia abans que jo, llavors em quedi parlant amb les que jo competia, eren bastant maques però no les notava jo per fer amigues.

En aquesta competició em jugava els territorials, i jo no estava per la labor, estava pensant en les meves coses i així em va sortir, quedi segona i amb el mateix temps que abans i això m'ha desanimat a seguir.
 
3aamorenobegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]