F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El que no saben (3amnbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 Sense motius


Com ja sabeu, en Li Huan va anar a Washington. I us vaig dir que va ser per treball, i no, us he estat mentint, era per una raó molt més important.

Us enrecordeu d’aquella trucada que va estar esperant? Doncs bé, aquella trucada estava relacionada amb la seva germana.

Ella, la Mi Nia, portava mesos desapareguda, senzillament portava mesos segrestada, i ningú sabia els motius dels quals ho estava, encara que en Li Huan ja tenia sospites.

Va anar a Washington per resoldre-les totes, exacte, ho tenia, qui la va sagrestar era qui ell pensava, el mateix home que va segrestar al pare i va obligar a dir-li als seus fills que els abandonava. Tot això ho va esbrinar a Washington.

Si tornem enrere, a la situació en la que estava en Li Huan, un cop va agafar el paper impregnat de sang, el va girar, i darrere va veure que hi apareixia un número de telèfon. Seguidament va marcar-lo i va clicar al botó de trucar. Una veu, greu, com a la d’un fumador, va contestar. Aquest, li va dir que si volia saber on estava localitzada, havia d’anar a Barcelona, i havia de portar amb ell, a part de l’equipatge, 500.000 euros en efectiu, els quals ell no tenia.

Va estar treballant les 24 hores del dia durant una setmana sencera. Estava esgotat, però ja tenia tot el que necessitava.

Ja estava a l’avió de camí a Barcelona, estava molt nerviós però feliç per poder veure a la seva germana, o això creia ell.

Va arribar allà, on aquell home li havia dit que estigués, a un garatge privat ben a la vora de la sagrada família a les 7 de la tarda.

Tot li va semblar molt estrany i incòmode. Es va posar dels nervis quan va entrar al garatge, i va veure a l’home, el qual ell creia que era el que havia estat parlant les hores anteriors, i estaven dos homes més amb armes agafant al seu pare i a sa germana del coll. Va entendre massa ràpid la situació. Només entrar va començar a plorar, ja que no veia el seu pare des de feia anys i a la seva germana des de feia uns mesos. Va intentar calmar-se i aquell home tan prim, alt i amb cara de mala foia se li apropà a en Li Huan i li digué: tens els diners? Si no és així, a aquests dos no els tornaràs a veure més.

En Li Huan, sense dir res, va deixar la bossa amb tots als diners al terra. L’home, es va apropar i li va ordenar que la obrís per veure clarament els 500.000 euros presents. I allà estaven, els va agafar i es va dirigir cap als seus familiars. A continuació va empènyer a la Mi Nia cap a en Li Huan, però, no va fer el mateix amb el seu pare. Aleshores va dir: el tracte era que em donaves els diners per trobar-te amb la teva germana, i no amb el teu pare, així que... El va disparar, després del soroll de la bala, lo únic que s’escoltava era un silenci, d’aquells que sembla que el món hagi parat de cop.

Després de lo succeït, els tres homes els quals no coneixem el nom, van agafar el cotxe i se’n van anar amb la bossa. En canvi, en Li Huan i la Mi Nia es van quedar allà, paralitzats sense dir-se res entre ells. Aquests dos es van apropar al cos mort del seu pare, ja quasi no el reconeixien, portaven tants anys sense veure’l... De sobte la Mi Nia es va fixar en la butxaca del pare, hi sobresortia una cosa blanca, semblava un paper, així que el va agafar.

Dintre d’ell hi posava una altra paraula, com aquella que en Li Huan va trobar a casa seva. Aquesta li va afectar encara més que l’altre, era una paraula que el pare sempre els hi deia abans de que el segrestessin, allà posava: Riu. Ni la Mi nia ni en Li Huan entenien res, perquè aquells homes no havien tret aquell paper de la butxaca, l’havien vist? Havien sigut ells els responsables del paper a casa d’en Li Huan? No entenien res, van trucar a la policia per que s’emportessin el cos, i ells van trucar 50 vegades al telèfon d’aquells homes que van matar al seu pare, però ningú mai atenia les trucades.

En Li Huan i la Mi Nia, li van explicar tots els detalls a la policia i ells no entenien molt bé tot, com, per exemple, perquè si el carnet posava que vivien a Afganistan, que feien a Barcelona, tots dos sols, i com havien arribat fins allà.

Eren preguntes que es feien i no tenien resposta. Però una cosa tenien segura, algú anava darrere de tot allò, i tenien que descobrir-ho abans de que hi haguessin més morts.

 
3amnbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]