F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3abmpbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 Una mena de societat



Potser el que en Li estava sentint o veient era només un somni, però mai havia tingut un somni tan realista, per això va descartar la idea.

--De moment no et direm molta informació perquè no volem que t’atabalis, només et direm que el teu vertader nom és Ziemi. Potser et preguntes d’on han sortit aquests noms tan estrafolaris, doncs bé, són noms polonesos, el meu significa foc, el de ta germana cel i el teu terra. Pots deduir per què?

En Li, o veritablement Ziemi, estava molt confós. Ell que pensava que la seva vida no podia ser més comuna i normal.

--De totes les preguntes i incògnites que tenia, justament, la dels noms era la menys important en aquests moments—va dir en Ziemi amb un to d’ironia.

--Home, si segueixes amb el teu humor!—una exclamació sortida de les cordes vocals de la Zel.

--Només vull saber una cosa, per què ara? Per què? No entenc per què a mi em vau deixar en un orfenat i per què de tant de temps, voleu tornar-me a veure—va dir en Ziemi enfadat i desconcertat.

--Ara perquè es quan hem vist que tu podies ser útil—va dir la Zel en un to sec.

--Útil per a què?

--T’ho resumeixo tot perquè et sigui més fàcil entendre-ho i guardar-lo a els arxius del teu cervell—tot això tit per Ognia amb cara de impaciència—nosaltres som persones que que ens dediquem a controlar la humanitat i no deixar que avancin en investigacions i descobriments abans del temps que els hi toca. Es a dir, potser tenim ja la cura a moltes malalties, la solució de la pobresa, els recursos per descobrir coses noves. Però els guardem en secret, si els problemes humans que hi ha avui dia es resolguessin, res seria igual, acabaríem morts tots per la cobdícia. Deixem que catàstrofes naturals passin per frenar la superpoblació, inventem virus per a que només es puguin curar amb medicaments i el sector farmacèutic guanyi diners. Vas entenent?

--Però, sou molts?

--Moltes, no hi ha cap noi, la majoria del sexe masculí tenen un caràcter impulsiu i poc enginyós com per ajudar al que fem, un mínim percentatge se salva però no ens podem arriscar per uns quants que podrien ser útils.

--Ja ho has entès o no processes be la informació?—va dir Zel amb el seu humor graciós i insultant.

-- Llavors si només sou dones i noies, que faig jo aquí?

--Jo abans era com qualsevol altre dona d’aquí, però ara que soc la que controla tot això gracies al meu esforç i la meva dedicació, puc decidir de incloure’t a tu a aquesta mena de societat.

En Ziemi no s’esperava que una persona que acabava de conèixer pugues fer tot el que ha fet per aconseguir que el seu fill entres a la societat. Tan se val si es la seva mare, perquè una cosa així no la fa qualsevol i al noi aquelles paraules i aquells actes li van a arribar al cor.

--T’ho agraeixo, de debò, però no entenc com pots haver fet una cosa així per mi, que quasi no et conec i no en se res de tu ni de la meva germana i la teva filla, i el mes probable es que tu tampoc sàpigues gaire sobre mi.



A mesura que els dies passaven en Ziemi va anant coneixent a la seva família, poc a poc les noies d’aquella societat el van anar acceptant tot i que al principi es mostraven una ica seques amb ell i sense cap mena de dissimul en el que pensaven de que un noi estigues amb elles.

--Zel! Per quin motiu has agafat el meu ordinador? Et penses que tens cap dret a tan se val tocar-lo?—va di en Ziemi amb cara de poma agre i un to d’emprenyat.

--Només volia saber qui era la noia del fons de pantalla. I què? T’agrada la filla de la que neteja?

--Per tot lo llesta que ets acabes de semblar una persona que jutja els demes per el lloc d’on venen o els diners que tenen. Em sembla que em vaig quedar jo la major part de la intel·ligència hereditària.

--Ostres tu, si que t’agrada de veritat. I ni que m’assembles al nostre pare—va dir la Zel mentre feia un gest amb la mà com de treure-li importància.
 
3abmpbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]