F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
??? (A.E.I)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 2 Decisions inoportunes

-Parlo de part de la policia, és vostè la senyoreta Mireia, propietaria de la perruqueria “La Laca”?

-Sí, sóc jo mateixa.

-Lamentem informar-la del tràgic incendi que ja ha estat apagat però ha causat greus conseqüències al seu local.

Ella, desolada, va anar sufocant-se i amb llàgrimes de més no poder als ulls es va adreçar cap a l'escenari del succés. A ella li van dir que va ser causat per la sobrecàrrega d’electricitat.

Un robatori i un incendi en un període de temps tan curt… Estrany, no trobeu?

La seva estimada filla, la Susana, va anar immediatament a consolar-la en aquells moments tan complexos. Si abans ja havia perdut l’esperança de que el seu somni es fes realitat, ara en tenia més motius. Voler aconseguir de la teva perruqueria un succés per poder ser heretada mentres està cremada i anteriorment robada, és un xic impossible. Va estar uns quants dies sense poder aixecar-se i amb els ànims baixos, podríem anomenar-la depressió. Passat aquest temps tan difícil, va a tornar a caure una altra vegada degut a una nova mala notícia: la mort del seu pare. Mort per un infart, causat per la vellesa o intencionadament. Se sabrà mai…? Ella, dolguda i sense poder pensar, va intentat treure’s la vida en l’hospital on havia mort una de les persones més significatives per ella. Una de les metgesses la va trobar envoltada d’un líquid viscós i vermellós, que ha estat anomenat pels humans, sang. S’havia tallat una de les venes vitals, però l’esforç dels cirurgians van poder fer-la seguir en vida. `Tan desesperada estava per causar-se el més temut event de la nostre vida, la mort?´ pensava la seva estimada filla, la Susana. Mesos més tard i després de tractaments psicològics i d’anar a rehabilitació, va tornar a poder pensar amb seny i va prendre una decisió molt important, d’aquelles que canvien la vida.Va comprar el bitllet del vol com qui va a comprar el pa, un bitllet per anar a la ciutat dels seus somnis. Una decisió ràpida, però potser eficaç. Ja tenia destí, Londres. La seva filla, ja gran per prendre les seves pròpies decisions, va decidir quedar-se per començar la seva història. Així que amb les dues maletes com acompanyants, van anar amb ella per poder seguir el seu somni més lluny del que havia pensat, i de les desgràcies ocorregudes. Quan va arribar va quedar perplexa, no s’havia mogut mai de la seva ciutat natal, però ara més que mai necessitava un canvi, i dels profunds. Va anar a visitar el rellotge més gran mai construït, però que ara estava amb reformes, el famós ”Big Ben”. No era com se l’havia imaginat, no. Era moltíssim millor, tot i estant en obres. Seguidament va anar al tan conegut barri, “Notting Hill”. El seus impressionants jardins i les tan ben construïdes cases la van deixar sense paraules. Va passejar camí avall fins a trobar-se, per ella, la més innovadora perruqueria, que a més, buscava una perruquera amb experiència; podía ser cosa del destí. La Mireia va anar corrents al seu apartament, recentment comprat, per formular el seu sempre innecessari curriculum. Ella, emocionada després d’aquells temps tan feixucs, va anar a entregar la seva oportunitat de tindre un nou treball, una nova manera de començar de nou. Unes setmanes més tard, amb l'esperança perduda d’aconseguir la feina, una trucada va girar els aconteixements. La senyora Fleix la va trucar per informar-la del seu possible nou lloc de treball, òbviament ella, sense ni pensar-ho, va acceptar. Això si, estava molt nerviosa, no sabia com treballaven allà i això li provocava un neguit inexplicable. El primer dia va arribar, no volia tindre les expectatives gaire altes, però a l’acabar el dia, mentres estava rumiant, va acceptar que tot havia anat perfecte. Tot va seguir així, fins un 8 de març, quan la propietaria li va confessar que d’aquí poc es jubilaria, i que com ella ja havia sigut empresària d’una perruqueria, li va preguntar si no li sabria greu quedar-se-la. Eufòricament i en menys d’un instant va acceptar. Van passar els mesos, i al matí següent ja estaria a menys pocs passos del seu somni, que la perruqueria triomfés. Sense poder dormir i bastant cansada va decidir anar al parc de davant i començar a camí sense destí.

Tot d’una va rebre una trucada de la seva filla, però de sobte la seva preciosa nena va penjar de cop. Què havia passat?
 
A.E.I | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]