F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Viure sense un demà (3bgnunezbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 Viure sense un demà

En Pau esperava amb molta alegria cada cop que l’anàvem a visitar sobretot els dilluns, que eren els dia que tenia que anar pel matí a fer el tractament mes fort de quimioteràpia . Era tant forta que matava a les defenses i en Pau podia agafar qualsevol virus que hi hagués. Després del tractament estava molt cansat i no podia fer cap esforç , es per això que va tindre que deixar el futbol i també els entraments . No podia arriscar que li fessin mal. Ara ja no teníem el gran defensa a l’equip que no passava cap pilota , el trobàvem a faltar.

Cada dilluns li explicava com havia anat el partit i em donava consells com jugar amb el rival de la setmana següent i a la vegada desitjant posar-se bo per poder jugar. Tenien un WhatsApp del grup de Fútbol on li explicaven quan marcaven un gol , ell s’emocionava.

Nosaltres sempre havien sigut amics des de l’escola bressol i la resta també , però ara encara més , abans tenien altres pensaments les nostres il·lusions eren anar a esquiar, viatjar a EEUU, les bambes Nike d’última generació, tot eren coses que ens agradaven a tots. Ara tots pensaven en una cosa que el nostre amic superés el virus que li havia envaït.

De cop i volta vaig arribar a apreciar les petites coses que abans no havia arribat ni ha pensar, com per exemple el simple fet d’anar a passejar al meu gosset per la muntanya , que et toqui l’aire fresc a la cara, la naturalesa , la meva família , poder abraçar i ser estimat.

No apreciem la vida fins que veiem que la perdem . En Pau intentava no anar de víctima però molts cops no podia sortir de casa i a sobre era hivern podia agafar un refredat i això no s’ho podia permetre. Nosaltres teníem molts exàmens ,entrenaments , i amb prou feines tenia temps per mi. Però el cap de setmana després del partit passava per casa seva per veure pel·lícules de por ens encantava, també les de misteri.

Ja estaven a finals de Juny i ja acabava el col·legi . Jo les vaig aprovar totes , i en Pau amb prou feines podia seguir les classes , però amb l’ajuda de tots i també dels professors només li van quedar tres assignatures per poder recuperar al Setembre .

Com que jo ja estava alliberat el mes de Juliol només feia 10 dies de travessa a Mallorca però després tenia tot el temps per poder ajudar al nostre amic a recuperar les assignatures. Els seus pares volien pagar les classes de repàs però jo vaig insistir que no. Aquelles classes de repàs no sé si van ser profitoses però ens no vam passar molt bé .
 
3bgnunezbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]