F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
cap girat (3caabegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2

Divendres. Sona el despertador, aixeca't, ves al curro.

Un altre dia mes dormint les hores justes per tirar endevant, la meva familia estava desperta, no sabia ben bé per què.

...

- Nai! Vine!

Era ma mare, i semblava amoïnada, que pasava? tot bé?

vaig sortir disparada cap a la seva habitació i vaig seure al seu costat, al llit, cobert amb llençols blaus de l'avia, atenta del que em volia explicar:

- Nai, amor. Avui és el teu aniversari, mira...

Ma mare escampava làgrimes per tot arreu, no sabia ben be com reaccionar...

- Abans de morir, el teu pare va encomanarme de guardar aixó i donart-ho al teu divuité aniversari... - va treure una caixa de sabates de sota el llit, i me la va donar amb baços temblorosos, potser jo també hauria hagut de tremolar de saber que havia a dins.

Una pistola. Era una pistola.

Quan havia estat una criatura, el meu pare em va portar un parell de vegades a l'alt pirineu a caçar. Mai no haviem caçat res massa gran, un parell de conils...

Pero el simple fet de que fos del meu pare... pare? que era alló? es suposava que ara jo feia de pare?

- Gracies mare, que tingueu un bon dia.

Vaig afanyar-me en arreglar-me i vestir-me per baixar al bar a fer caixa abans d'obrir i oferir el menú dels matins.

...

Va ser un dia tranquil, vaig llegir alguna que altra revista, diaris, netejar... Fer temps. Només volia arrbar a casa, pero sabia que avui no tocaba tocar el dos aviat, aixi que vaig posar-me les notícies de mitja-tarda.



Nen desaparegut a Barcelona aquesta mateixa tarda, els mossos d'esquadra estan investigant el cas.



Ondia! Aquesta mateixa tarda? Barcelona? Seria un nen del barri? Potser un amic del Pol o el Joan? Vaig agafar el movil i cercar informació sobre el que havia succés.

Merda. El Pol.

El meu germà, havien segrestat al meu germà. Vaig posarme a cridar com una boja, vaig donar patades i patades a les cadires, no méscoltava ningú, vaig perdre els estribs. En Brus m'havia dit que ell s'encarregaria, com havia pogut ésser tan poruga? Tan innocent?

I vaig fer lo primer que s'em va passar pel cap; vaig agafar les meves coses, les claus del bar, pujar a la bici i trucar al Brus.

...

- Hola? Nai?

- Que dimonis fas?! On ets?!

- Emmm... No et sento molt be, Nai!

- Que has fet amb els meus germans, Brus?!

- He de penjar!

Va penjar. I ara que es suposava que havia de fer? Vaig dirigir-me cap a la comisaria de la cantonada a tota presa i al arribar vaig dirigirme al policia que estava a recepció.

- Hola, que pot ajudarme'?! Han segrestat al meu germà de deu anys i necessito ajuda, si us plau, si arribés a passarli algo jo....

- Un moment! Un moment! Conta fins a deu i respira, explicam-ho exactament tot al detall pero sense empassar-te les paraules!

Li vaig explicar absoluament tot, el Brus, la mare... Tot. I almenys vaig aconseguir que el procés s'intensifiques com urgencia de primer grau, osigui, constancia 24h a la búsqueda d'el Pol.

Angelet meu, et necesito.

 
3caabegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]