F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La desaparició (.clubbi.)
Inici:  Estudi en lila
Capítol 2 La maleïda tetera

Vaig trucar a la porta i ningú no va obrir. Ho vaig intentar de nou i tot seguia igual, en complet silenci. Encara que hagués d’esperar molt de temps, no pensava partir sense la tetera, aquell objecte que fa dues setmanes estava a la meva tenda d’antiguitats.

Després d’una llarga estona, m’havia donat temps a analitzar el verd jardí que rodejava la casa. El que més em va cridar l’atenció va ser un gran arbre que estava situat a la dreta del portal. Era molt peculiar, tenia diversos tipus de fulles i el seu tronc era gruixut, alt i marró fosc. En aquell moment va aparèixer na Maria al meu darrere per sorpresa i em va demanar què feia a casa seva.

-No sé si te’n recordes de mi, però fa un temps et vaig vendre una tetera. És molt important que la recuperi perquè em podria ajudar a esbrinar què li va passar a la meva padrina uns anys enrere. Així que si encara la tens, em faries un gran favor si me la tornessis. Et donaria doblers a canvi.

Na Maria, molt amable, em va convidar a passar a casa seva a prendre un cafè. Era una casa preciosa i bastant gran, però allà dins es respirava un ambient negatiu i fosc. Mai abans no havia tingut aquella sensació, però en aquell moment no vaig donar-li importància. Mentre na Maria preparava els cafès em vaig fixar en la decoració de la casa. Hi havia molts de quadres que retrataven l’arbre que havia vist al jardí i tots els mobles semblaven estar fabricats amb la fusta del seu tronc marró. Vaig seure en una cadira vella que es trobava al menjador i en aquell moment na Maria va acostar-se amb els dos cafès que havia preparat.

-Idò tens la tetera? -vaig demanar-li mentre tastava el cafè -No vull ser pesada, però és molt important perquè m’ajudaria a esbrinar el que li va passar a la meva padrina.

-Sí que la tenc, sí -va contestar-me na Maria uns segons i dos glops després.

-Llavors, on és? -vaig dir en veure que la dona no s'immutava.

-Aquí mateix -contestà na Maria després de treure-la d'un calaix.

Després de tant de temps, tenia la tetera a les meves mans. No sabia si estava preparada pel que trobaria a dins però, després d’una llarga i profunda respiració, la vaig obrir. Em vaig quedar immòbil. Ràbia, impotència, una mica de tristor, incredulitat… Moltíssims de sentiments s'estaven apoderant de mi de cop. Dins la tetera no hi havia absolutament res. Vaig pensar que segurament na Maria havia agafat el que s'amagava dintre, ja que la tetera ara era seva. Vaig demanar-li-ho i em va dir que sí, que, efectivament, després de comprar-la es va adonar que hi havia una cosa a dintre però em va dir que no me la pensava donar.

-No és no. Si tan important era el que portava la maleïda tetera, no me l’haguessis venuda. Quan compres una cosa, passa a ser teva. Com que ara és meva, jo me la quedaré i el que hi havia a dintre també.

-Maria, et donaré el que vulguis però digue’m què hi havia dins la tetera, per favor t’ho demano -vaig pregar-li desesperadament, preocupada perquè pensava que ja mai més no tindria la possibilitat de resoldre el misteri de la mort de la meva padrina.

-No t’ho penso dir. Si de veres la necessites, l’haguessis revisada i hauries sabut que no estava pas buida quan me la vas vendre fa dues setmanes.

Vaig quedar bocabadada. Després de tant de temps intentant recuperar la maleïda tetera i en aquell moment na Maria, qui havia canviat la seva actitud cap a mi dràsticament, ni tan sols em volia dir el que guardava. Jo respectava que no me la volgués tornar perquè sabia que l’havia venuda i legalment ara era seva i li pertanyia. Però jo no la volia, només volia saber el que hi havia dedins i aquesta dona m’ho estava amagant. Què punyetes hi havia dins la maleïda tetera? No m’ho podia ni imaginar. Hauria de ser alguna cosa molt valuosa. Per aquesta raó no me la volia mostrar ni m’ho volia contar?

-Maria per favor, què hi havia dins la tetera? -vaig dir tremolosament i alçant un poc la meva veu.

-Que no t’ho penso dir! -va cridar na Maria mentre pegava una potada en terra.

En aquell moment li va caure una pedra preciosa de la butxaca. Es va tirar a terra a agafar-la i la va guardar a la butxaca de nou molt ràpidament. Per la seva estranya reacció vaig comprendre que no devia ser una simple pedra així que quan vam estar més calmades, li vaig demanar què li havia caigut de la butxaca, sense donar-li gaire importància.

-Vols saber què és això? -va dir mentre treia la pedra de la butxaca.

Vaig acostar-me a mirar-la de prop. Era una pedra preciosa, la mateixa que la del collar que duia la meva padrina. Ella m’havia xerrat molt d’aquestes pedres quan jo era petita. Em va contar que es deien Alexandrites i que canviaven de color. També em va dir que eren màgiques i que amb elles podies viatjar a altres móns, però això òbviament mai no m'ho vaig creure. Em pensava que tan sols era una llegenda que ella em contava per fer-me creure que a vegades els petits objectes tenen més poder i valor que els grans.

-Doncs això és el que hi havia dins la tetera, i com que estic farta que m’ho demanis, aquí tens la punyetera pedra. Això sí, fuig de ca meva ara mateix! -va dir na Maria mentre em llençava la pedra a l’aire.

En aquell moment es va obrir una espècie de forat al terra que em va xuclar i es va tancar.

Em trobava estirada damunt arena humida i podia sentir el renou de les ones de la mar. La sorpresa me la vaig endur quan vaig obrir els ulls i vaig veure el cel d’un color taronja intens. No sabia on em trobava però després de recordar que havia caigut per un forat, vaig comprendre que les històries que em contava la meva padrina sobre les pedres Alexandrites no eren cap llegenda.

On m'havia enviat la pedra? Era aquesta la resposta al misteri de la meva padrina? No sabia si estava preparada pel que m’esperava però amb coratge vaig començar a caminar sense rumb fix.
 
.clubbi. | Inici: Estudi en lila Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]