F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Hoyan)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 La Bruixa 1. Un dia inoblidable

La Bruixa

1. Un dia inoblidable

La Marta, la seva mare, s'aixecà una altra vegada a veure la seva filla. Seguia igual, envoltada per un mantó de llana que havia fet la seva àvia feia molt de temps per ella. La va voler agafar i s'escoltà un crit des de la porta, que era la seva metgessa Maria per veure la ferida infectada que tenia al coll. Li va dir que no l'agafés més fins que l'avisessin els metges, ja que ella també podria agafar la infecció i empitjorar aquella desesperada situació. La mare no podia més, estava molt nerviosa i un poc pàl·lida, a més a més el pare no arribava i la seva família no vivia a prop d'on estaven.

Ja era l'hora de sopar. Em portaren una sopeta calenta i una poma, no em va agradar gens, però ho havia de fer, ja que em deien que em donaria proteïnes. Una vegada vaig acabar, m'ho van recollir i em van recomanar que me n'anés al llit per poder descansar.

Aquella nit fosca es va fer massa llarga, no podia adormir-me. Estava pendent de la respiració de la meva filla, no volia que li passés res.

Vaig aixecar-me molt de matí, estava esgotada, va entrar na Marta i la seva companya Cristina. M'informaren que jo ja estava recuperada i que segurament, al sant demà, em podria marxar de l'hospital, però em va donar la mala notícia de què n'Alexandra encara es quedaria un parell de dies més, exactament tres dies, ja que no estava recuperada del tot. Em van recitar un tractament que havia de prendre'm diàriament. Una pastilleta per llevar-me el mal d'estómac i una tranquil·litzant; en canvi, a n'Alexandra li van recomanar beure un líquid que havia de prendre cada quatre hores per treure la brutor del cos i una crema que s'hauria d'aplicar al coll per tancar la ferida i curar-la, aquell hauria de ser presa a cada menjada.

A la tarda vaig tenir visita. Era la meva germana gran, na María José, havia d'agafar un tren de tres hores per arribar. Pareixia l'única preocupada per aquella situació, vaig tenir l'ocasió de desofegar-m'hi una mica parlant amb ella. Li vaig dir si podria fer-me el favor de comprar-me totes les medicines que m'havien donat i de seguida se'n va anar. Tornava a ser l'hora de sopar. Avui tocava unes llenties molt fades amb un iogurt de llimó. Tot pareixia un malson. Vaig voler aixecar-me per anar-me al bany. Em costava un poc, però amb paciència hi vaig arribar i, de cop i volta, vaig notar un cop al cap i vaig quedar adormida a terra inconscientment. Vaig somiar que el meu marit, en Francesc, va tenir un accident amb la seva moto venint cap aquí, no recordava res més. L'últim que record-ho és que em vaig despertar al llit. Al meu costat estava na María José agafant-me de la mà amb companyia de na Cristina. Em van dir que no tenia res, per sort. Vaig agafar el telèfon ràpidament per trucar-lo i no mel va agafar. Vaig fer un segon intent i em va contestar que estava de camí perquè hi havia molt de trànsit.

Quan va arribar, es va disculpar per haver trigat tant. Ja estava més tranquil·la perquè ja no havia d'estar tan pendent de n'Alexandra. Li vaig encarregar a ell que es quedés amb la seva filla una nit que jo necessitava anar a la meva casa a descansar i a veure la meva veïna Anastàsia que sempre es preocupava per mi i per la meva família, ja que a vegades ens portava regals, galetes... Em tractava com si fos la seva filla. És una de les que més em va ajudar amb el tema de l'embaràs de n'Alexandra, ja que en aquells moments també tenia la ferida al coll.

Per fi vaig arribar a casa. Em sentia lliure. No recordava on havia deixat les medicines que m'havia de prendre. Vaig pensar que me les podria haver oblidat a l'hospital o al cotxe, vaig buscar un poc i estaven dalt la taula del menjador principal. Seguidament vaig poder arreglar un poc la casa, em vaig dutxar, també vaig poder anar al supermercat per anar a comprar unes quantes cosetes i, per finalitzar el dia, vaig anar cap al llit. L'endemà em despertà una mica preocupada per la meva filla però estava en mans del meu marit. Ara tocava anar a veure a l'Anastàsia i contar-li tot el succeït. Una vegada allí li vaig contar tot el que m'havia passat, fins i tot els petits detalls. Vam parlar fins a l'hora de dinar, em recomanà que estigués tranquil·la que ella em podia ajudar amb tot i si algun dia necessitava que cuidés n'Alexandra, ella estaria disposada a fer-ho. Jo li vaig donar les gràcies per tot el que feia per mi i per la meva família. A continuació, vaig rebre una trucada de l'hospital, necessitaven la meva assistència.

 
Hoyan | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]