F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La Tonbola (GafasChachis)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 2 capítol 2 comença en desastre

CAPÍTOL 2

En arribar, tota la zona estava enredada en codi policial i s'havia traçat un perímetre de seguretat. Diversos camions tintats cobrien la zona sortint d'ells molts soldats armats. El primer en el que va pensar Li Huan és en que el culpable segurament seria aquell home sospitós que va veure sortir del búnquer i mai abans havia vist. Li Huan li donava voltes al cap intentant saber qui podia ser.

Li Huan immediatament va entrar al bunker amb un destí concret, la sala exotica, on va trobar que faltaben la meitat del material i que hi havia un rastre de sang. Li Huan el va seguir el rastre i el va dur cap a una paret molt gran que es va fraccionar de sobte i Li Huan hi va poder accedir al interior.

Li Huan va percebre una olor estranya i en un tancar i obrir d'ulls, tot era més fosc, donava por, encara així, va seguir caminant cap a una llum roja clara. Va prosseguir caminant intentant aproximarse a la llum, pero cada vegada era més lluny així que Li Huan va tornar a l’entrada i al cap d’una bona estona hi va arribar. Li Huan se'n va anar a casa a pensar que podia haver passat.

Una vegada a ca seva, va reflexionar més profundament sobre l'home misteriós que va veure. Amb una gran memòria fotogràfica va aconseguir teletransportar-se al moment del avistamet d'aquell home a la porta del bunker, i llavors se'n va enrecordar que aquell home portava en la seva mà la clau maestra que donava accés a obrir tot el que hi ha al bunker.

El següent dia, Li Huan es va aixecar per culpa del soroll de múltiples ambulàncies que s’escoltaven de fons. No massa exaltat per allò es va arreglar tranquilament, va esmorzar i va sortir de casa.

A la sortida, el que menys és podía esperar, es que mitja ciutat havia desaparegut aparentment per algun tipus d’animal agressiu. Hi havia restes d’arbres i despeses per tot arreu, però cap cadáver, només alguna mena de polvet que s'arrossegaba per el carrer.

Sorprès, Li Huan va estar uns minuts pensant que podria haver passat i una estona després, va veure com més gent anava sortint de les seves cases tan sorprès o més que ell mateix.

Li Huan va passar part de la seva vida a l'exèrcit, on va aprendre tècniques de rastreig, i era amic dels Apaches, quins li havien ensenyat a rastrejar en tot tipus de bioma.

La neu va tornar a caure, però allò no impedia a a Li Huan poder rastrejar al monstre.



 
GafasChachis | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]