F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Aquell silenci no era pau (biohazardy_)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 Poble negre




“Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.”


El vell ludòpata treu ara el cap per la finestra. L’expresidiari manifesta la serenitat d’un bon copilot: marca el camí amb gràcia i indicacions clares de dits. El seu to de veu neutre s’esforça per salvar l’últim retall de pau al punt àlgid de criticitat que feia més d’una dècada que el districte no patia.

-Només ha d’agafar el camí de la dreta i haurem arribat, xèrif.

La grava que ressona sota el pes del cotxe és humida, i els grills, destorbats, s'amaguen amb fervor del gran tot terreny que ha trencat el so de pluja. El sacerdot, més neguitós que els seus companys de viatge, rumoreja al seient de darrere, en veu inintel·ligible i com un mantra per mantenir la tremp de calma, la mateixa idea cridanera que tot el veïnat rebutja assimilar; fa més de dues dècades que no ha ocorregut un incident tan escabrós en aquest tranquil i pastorívol poble.

L’escena els hi provoca malestar a cada ós, ressentiment a cada múscul i un mal gust de boca que roman amb els personatges fins a l'abandó del lloc de l'esdeveniment. Desenes de persones s'amunteguen al voltant del pont del llac, que de dia s'aprecia pintat de verd. Ara es mostra com una taca negra que condueix a la catàstrofe que ha commocionat també a en Dino, un conegut vilatà de la zona i sociòpata; té el gest desencaixat d'horror i subjecta una llanterna per col·laborar amb un policia.

El sacerdot i el ludòpata estableixen una conversa de condol amb les veïnes que es cobreixen la cara amb les mans i enganxen les criatures a les seves faldilles, com si les volguessin protegir de patir el desenllaç de la nena rossa que jeu de bocaterrosa.

Fa més de tres dècades que ningú no ha mort en estranyes circumstàncies.

Feia, fins aquesta nit, una eternitat des que no apareixia un infant mort al llac.

-Pare, els familiars de la víctima demanen parlar amb vostè. Els hi he dit que s’aproparà en quant tingui oportunitat. -El sacerdot aixeca la vista i assenteix amb el cap abans d'emprendre el camí cap a la residència d'estiu dels Hayes. Situada tan fatídicament prop del llac, és anhelada per tot transeünt i viatger que posseeix la mala fortuna de creuar un més dels tants pobles negres que les societats extremadament intolerants i colèriques ens regalen; aquest racó corrupte, aquesta selva envejosa, aquesta vall plena de personatges de dubtosa credibilitat, aquesta ratera que alberga tanta mentida, odi i devoció extrema per un Déu injust, ha estat avui castigada.

I la casa del llac ho sap.

La noble residència de la família Hayes coneix la situació pudent i malaltissa, i vol venjança.

La Lena Hayes plora i escridassa a l’equip d’investigació davant la notícia que no existeixen indicis de violència o assassinat al cos de la nena. Només un cop al cap a causa de la caiguda precisa sobre una roca, predica el forense. L’error que trastocarà la superficial i mesquina vida dels fanàtics del rumor, bojos de la caça, rebutjants dels pelegrins i enaltidors del conservadorisme és la innocent mentida de la mare que busca evadir-se de culpa:

-Algú es va emportar la meva filla!

Sempre hi ha dimonis i bruixes a la ràbia. I aquesta, condueix ara a la desconfiança de la comissaria envers tots els habitants del calmós paratge.

I la incerta ment humana dels acusats, reaccionarà a la mentida amb més mentida.

 
biohazardy_ | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]