F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
no hi ha títol (a.saez.f)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 Aplanament

Em vaig quedar completament hipnotitzat amb el fum de la ximenera sense prestar-li l\'atenció que mereixia i després d\'uns segons observant la columna de fum, el somni em va distraure de la columna i em vaig apropar a la porta per a entrar d\'una vegada, em vaig traure les claus de la butxaca posterior del pantaló i vaig veure el clauer que em va donar la meua iaia abans de marxar.

Este clauer sempre em recordava que, a pesar de viure cinc anys en la mateixa casa, mai reconeixia la clau de la porta principal. Quan vaig tirar a entrar la clau no encaixava en el pany. Em vaig quedar completament confós, vaig pensar que podia ser perquè la clau s\'havia espatllat o deformat amb el temps. Per sort sempre deixe la porta posterior oberta per a aquestes ocasions.

¡Quan, per fi! vaig aconseguir entrar, només em quedava pujar al dormitori a deixar les maletes i tot l\'equipatge. Em vaig sentir estrany, feia molt de temps que no estava en ma casa i hi havia coses que inclús havia oblidat. Per exemple no recordava tindre un roser en la finestra de la cuina i el més estrany; no s\'havia mort encara! En fi, notava alguna cosa diferent però vaig pensar que havia de ser la son per culpa del jet lag. En pujar les escales em va cridar l\'atenció no haver posat cap foto meua ni de la meua famíla en cap de les parets de la casa, només havia quadres de pintors abstractes i impressionistes. Em va cridar molt l\'atenció un vell quadre de Miró en el qual eixien un elefant i un tucà que no recordava haver vist mai.

Al pujar al meu dormitori no vaig poder evitar caure rendit al llit del cansament i quan em vaig voler adonar,¡ m\'havia quedat dormit! Vaig mirar el rellotge i havia passat més de mitja hora des que vaig arribar a l\'habitació i com que era molt tard i havia d\'anar-me\'n a dormir vaig pensar a desfer la maleta, sopar, donar-me una dutxa i gitar-me.
En desfer la maleta i guardar les meues coses en el rober vaig veure roba que no recordava, molt cutre i no pareixia de la meua talla; vaig pensar que no m\'estarien, però fa molt de temps jo estava més gros i la moda era diferent. A totes eixes coses sense sentit no els vaig prestar molta atenció, perquè era molt tard i estava molt cansat , només volia ¡¡DOORMIIR!! Tenia poc menjar en la maleta del viatge així que vaig baixar a la cuina a per més i em vaig emportar una sorpresa al veure que quedava menjar sense caducar.


De sobte vaig escoltar un soroll que venia del saló, vaig pensar que no havia comprovat el fum de la ximenera . Al entrar al saló em vaig trobar amb la ximenera apagada i al apropar-me a comprovar-ho em vaig quedar paralitzat. Hi havia un home dormint al meu sofà! Si em recorde bé ; l\'home era molt menut, no mesuraria més de 1’70m, prou gran, un d\'eixos hòmens que estan un poc grossos però es nota que han anat al gimnàs en el passat . Un nas que feia paréixer que el seu cap tenia mànec, una expressió de grunyidor, de segur que no veia bé perquè hi havia unes ulleres grans en la taula del saló i sobretot unes orelles punxegudes com si fóra batman. Quina roba portava en el sofà (el meu sofà) en un primer moment, le tapava la manta violeta, però portava un pijama de quadres negres i roigs.

M\'havia espantat molt , mai m\'havia trobat en una situació com aquesta, quan em vaig tranquil·litzar, vaig ser a la ximenera a pel braser .Però no estava calent com esperava , si no que estava fred .Em vaig posar nerviós una altra vegada així que me\'n vaig anar a la cuina a per un corró. Vaig començar a cridar , però no es despertava i cada vegada estava més espantat , vaig començar a donar-li colps i a moure-lo però no responia . Aquell home desconegut seguia sense despertar-se, així que vaig anar a la cuina a pel telèfon per a avisar a la policia. No sabia què més fer, no es despertava i l’estava cridant molt fort . Només podia estar fingint o mort i pols en tenia , així que vaig córrer a pel telèfon histèric. Em tremolava el pols i quan ja estava marcant vaig escoltar un cop que em va espantar. Vaig eixir al saló , subjectant el corró com si fóra una espècie d\'arma, des de fora s\'havia de veure patètic però en eixe moment vaig reaccionar així.
La llum del saló es va apagar, vaig eixir-ne corrent al saló però... l\'home ja no estava.


 
a.saez.f | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]