F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Crema bruixa (Lara_fusalba)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 1 Un ésser negre i fastigós

Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Una imatge terrorificant. La natura que l’envoltava romania intacta mentre ella poc a poc s'enfonsava. El blau del llac començava a ésser d’un to obscur. El seu clatell continuava desprenent mal i ja no fugien les seves bombolles de socors. Semblava la seva fi. Tan sols quatre anys la van portar a la seva mort. Es desconeixia la situació per la qual aquella nena es trobava així. Tampoc estranyava, en aquella època, eren bastants habituals les desaparicions i, de fet, de vegades, ensortir-se’n d’una, era encara pitjor.

El cos de la nena ja estava a punt de seure’s entre les algues i les roques del llac. Les seves faccions estaven calmades, ja no es reflexava el seu dolor ni la pressió. Ara, només era una nena que descansava i dormia la seva mort entre les aigües. Aquest fet la feia semblar tan delicada i tan bonica! La seva cabellera continuava brillant i viva. Tan viva que resseguia el moviment de la corrent. Tot es trobava en pau, però de cop i volta, un ésser negre i d’una forma difusa entre les aigües nedava en direcció on surava ella.

El seu rostre la mirava. Tancava els ulls cada cop que una petita onada li feia tastar i olorar el dolç aroma i gust de la seva sang. Els seus ulls groguencs s’il·luminaven en percebre-la. Tot s’encaminava a un terrorífic final. Cada cop l'ésser s’apropava més al clatell i posicionava millor les seves ungles, armes de destrucció, al coll de la noia. Va obrir la boca i es van poder diferenciar quatre pics afilats ben preparats per servir-se el sopar. De cop i volta, una onada va destapar la cabellera de la nena i aquest ésser, en veure els seus ulls, ràpidament es va distanciar. Va quedar-se intacte sense parpellejar durant bastants minuts. Després, va apropar-se molt suaument fins acaronar el seu front. Va tancar els ulls lentament, i en obrir-los, es podien percebre les gotes de dolor i tristesa de l’ésser amb les aigües transparents del llac.

Aquest ésser, immediatament va agafar la noia i va emportar-se-la cap a l’exterior sense pensar-s’ho gaire més. Mentre nedava, intentava no deixar-se dominar pel gust a sang tan atractiu d’aquella presa. Finalment, va aconseguir no desobeir el seu instint i va aconseguir arribar a l’exterior amb la nena.

Des de la vora del llac, la va observar molts minuts més. El color de la nena ara era pàl·lid. Va ficar-li els dits a la boca i al nas per comprovar la seva respiració i en veure que no donava senyals de vida, va emportar-se-la cap als més temorosos arbres del bosc. En el poble havien parlat molts cops d’aquesta zona. Es narraven milions d’històries sobre éssers malignes i maleïts que vivien en aquella part del bosc, però mai ningú s’havia atrevit a anar-hi en primera persona.

Pel camí, la tempatació de l’èsser, amb aquell olor tan dolç i atractiu a sang, era molt difícil. Per això, l’ésser negre agafà una serp verinosa i li clavà un ullal. Va xuclar la seva sang i això semblà que li calmà la set de la pobra noia. Així doncs, va continuar el seu viatge fins arribar als arbres més alts i diferenciats del bosc on es trobava una petita casa rural un tant estranya. Va entrar a allà i va deixar la nena a una la taula de pedra posicionada en el centre. Ell lloc era fastigós, tot ple de formigues, aranyes i mosques que musicaven i decoraven la llar. El terra estava brut. A les parets, es podien diferenciar diferents animals penjats i rascades estranyes. Al costat de la porta, hi havia un bloc de pells d’animals i un bol de ferro que semblava una olla gegant. Pots, també hi havien pots amb espècies, plantes i granotes. El sostre, era pla, i en mig hi havia una gran taca d’obscuritat i marques de fum. A la caseta, s’hi estava una energia diferent, es notava el pes de l’aire i una olor indescriptible. Llavors, començava a entendre la situació i que era el que estava passant. Aquest ésser negre i repugnant que quasi va atacar la pobra nena mentre descansava en la companyia del llac; l’ésser que més tard va extreure-la a l’exterior i va emportar-se-la a la seva llar: era una bruixa.

 
Lara_fusalba | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]