F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Sempre dempeus (3bcalemanybegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 Supervivent

La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.

Havia estat més de sis dies sense menjar, únicament bebent l'aigua de la neu que durant tot el camí l'havia acompanyat. Estava sol, era l'únic a qui no havien aconseguit atrapar i matar els xinesos. Havia travessat moltes montanyes fins arribar allà i volia deixar enrere un país ple de guerres i repressions: el Tibet.

Va entrar al barracó tibetà. Era gran i ample, tot de cement. Quan va travessar la porta va trobar dos homes grans i forts que estaven darrere d'una barra, semblant a una recepció. Va demanar un salconduit per poder passar la frontera legalment.

Li Huan va preguntar per la situació actual del Tibet: ja havien mort més de 90.000 tibetants nomès en la capital, Lhasa.

Li Huan els va explicar la seva història: va ser detingut l'any 1954 amb quatre companys més, mentre participaven en un enfrontament a favor de la independència del Tibet i en contra de l'ocupació xinesa. Ell era el un dels principals líders. Havien estat castigats a fer treballs forçats. Ara, després de cinc anys havien aconseguit escapar, però durant la fugida, els soldats van matar els altres tres. Ell havia aconseguit despistar-los: era un supervivent. Però no s'havia acabat. L’estaven perseguint.

Va decidir dormir al barracó. Quan el sol es va aixecar entre les muntanyes blanques, ell també ho va fer. Va agafar roba per abrigar-se, menjar i aigua per uns quatre dies, una escopeta per caçar o defensar-se i amb les seves recuperades cames es va posar en marxa cap al monestir de Dharamsala, a la Índia, on es trovava l'exiliat Dalai-lama, el màxim cap espiritual i polític del Tibet. Allà començaria de nou i el xinesos mai el descobririen.

Durant la nit anterior va estar pensant molt en la seva travessa fins al monestir. Va decidir anar crestejant les montanyes, ja que els tibetants hi estàn més acostumats a l'altitud que els xinesos, i això li donaria una avantatge.

Va estar caminant durant sis dies fins arribar a la frontera. Era primavera i el temps era molt inestable. Amb molta mala sort va ser engolit per dues tempestes.

La seva màxima preocupació era ser descobert abans d’arribar a la frontera, per això sempre anava mirant al seu voltant. Tampoc podia fer foc per calentar-se, ja que el delataria el fum. Dormia en coves que amb molta sort trobava pel camí, o bé sota arbres i envoltat de pedres per protegir-se del vent i del animals.

El sol estaba en el seu màxim resplandor quan de sobte, a menys d'un kilòmetre va veure la seva salvació. Era d'un color blau cel i tenia tonalitats vermelloses. Li va impressionar la seva grandesa i complexitat. Al centre de la taulada hi havia un gran Buda amb les cames creuades, els ulls tancats i somrient.

Quan va entrar va investigar el seu entorn: la gran sala estava envoltada per un jardí ple de plantes de colors amb gent passejant per allà. Portaven llençols i túniques de color vermell i el cabell totalment rapat. Li Huan es va quedar impressionat de la pau que hi regnava en aquell monestir.

Sense deixar de mirar al seu voltant va entrar a la nau principal. Va obrir la porta i es va trobar amb molta més gent. Tot era ple de color i plantes. Al final de la nau va veure una porta molt gran i va suposar que allà es trobaria el Dalai-lama. Li Huan es va apropar, va empènyer la porta suaument i s’el va trobar amb les cames creuades i les mans a sobre del genolls. Estava relaxat en un gran coixí. Somreia i tenia els ulls tancats.

Li Huan es va apropar lentament i fent-li una reverència li va transmetre:

Sóc en Li Huan. He fugit de la presó on vaig estar durant cinc anys. Durant la fugida van matar als tres companys que també s’havien escapat amb mi. Tots quatre vam ser obligats a treballs forçats per participar en una manifestació contra l’ocupació del xinesos - Va continuar amb un to seriós -. Vull lluitar per ells i per la llibertat del Tibet.

El Dalai-lama va obrir els ulls i mirant-lo directament li va somriure.
 
3bcalemanybegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]