F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un amor incompatlible (AAA)
Inici:  Curial e Güelfa
Capítol 1 Per què a mi?

No sé ni com va passar... Ella era una noia adinerada, però era diferent dels altres capritxosos. No era ni estirada ni molt creguda, li agradava escoltar el soroll de les onades quan xocaven contra les roques i llegir llibres d’històries romàntiques. S’imaginava poder enamorar-se algun dia i poder tenir un final molt feliç com en els seus llibres, però desgraciadament es va topar amb mi. Jo l’estimava, però la meva situació econòmica i familiar em va fer coses que no m’imaginava que podia ser capaç de cometre.

Tot va començar una tarda d’estiu calorós, al costat de la platja del nostre poble. Jo estava a punt d’acabar un dia dur de treball, i ella estava passejant amb els seus peus descalços per la vora del mar, com sempre. Anava amb un vestit blanc que era bastant simple, però a ella li quedava perfecta, el seu cabell de color mel, llarg i ondulat ressaltava al sol, era com una cascada d’or fos... A la mà dreta portava el seu calçat i a l’esquerra un llibre. Mentre el llegia, anava aixecant la seva vista per observar la vesprada marina. En una mil·lèsima de segon, les nostres mirades es van trobar. Em vaig posar tant nerviós que crec que estava més vermell que un tomàquet. Cada vegada que s’apropava més a mi amb un somriure els llavis, jo estava quiet com una estàtua amb el cor accelerat. Inesperadament ella es va ensopegar amb una pedra, jo vaig acudir a ella lo més ràpid possible per ajudar-la a aixecar-se, i tot seguit ens vam presentar. A partir d’aquell “Hola” va sorgir una conversa que mai oblidaré. Em va explicar que vivia en el castell del seu germà que es trobava a dalt de la muntanya més alta del poble, que tenia una vida amb molts privilegis, però que de totes maneres ella no podia tenir la felicitat que desitjava. Per desgracia tenia moltes obligacions i el seu germà pensava obligar-la a casar-se amb un home abundant i amb moltes terres. Jo li vaig explicar que només era un pobre captaire, que amb prou feines podia ajudar als meus pares a portar un tros de pa a casa. Realment no sé si li vaig donar pena, però si se que aquell va ser el principi de la nostra història.

Passaven els dies i cada paraula, cada sentiment, cada mirada, cada somriure, cada vegada que es tocava el cabell feia que em transportes en un altre món on només existíem ella i jo. Sempre quedàvem a la vora del mar per intercanviar paraules, fins que un dia, inesperadament, em va proposar anar a se casa. Em va pillar tant desproveint que no vaig ni pensar en els problemes que ens podien causar, però vaig dir que si en al moment. Quan vam arribar a les portes em vaig sorprendre al veure la quantitat de privilegis i de gent que hi vivia, tot semblava com una història de fantasia... Als pocs segons em va agafar de la mà i vam sortir corrents cap al seu dormitori, va tancar la porta amb clau i de sobte la seva ira es va estavellar contra mi com una onada. Aquelles sensacions eren com petards artificials per el meu cos… De cop vam escoltar que el seu germà tocava la porta. Ens vam espantar els dos, però quan les nostres mirades es van creuar, vam començar a riure… Jo vaig agafar les meves coses tot desesperat i vaig sortir volant per la finestra. Abans d'anar-me'n, em vaig donar la volta i vaig veure com ella movia la mà d’un costat a l’altre per dir-me adeu.

Al següent dia, jo seguia pensant en lo que havia passat aquella nit, encara que per poc el seu germà ens hauria descobert. Pel migdia, quan menys m’ho esperava, em va arribar una carta que posava:

“De part del marquès de Montferrat, i la seva germana, Güelfa, agrairem la vostra assistència el dia 29 de gener al migdia per informar-li en persona que podria ser el pròxim escuder, assisteix per poder donar-li més informació.”

Després de llegir la carta vaig saltar de l'alegria, però em vaig donar compte de que la data assignada era justament el dia passat, i jo tot preocupat, vaig anar lo més ràpid possible al castell.

Al arribar, els guàrdies no em van deixar entrar fins que la Güelfa va aparèixer tota rient, però no era el somriure de sempre, era com si estigués preocupada… Abans de que jo pogués obrir la boca, em va dir que amb aquelles pintes semblava haver perdut el seny. Seguidament els guàrdies em van deixar passar i després de travessar tot el castell, vaig arribar a la sala de reunions, on el marquès de Montferrat m’esperava. Tot seguit em va demanar les disculpes, ja que, va ser culpa seva enviar-me la carta tard. Al cap d’una estona d’haver-me informat sobre tot lo que tenia que saber, m’havia convertit en l'escuder oficial de la família, però jo encara estava preocupat per la Güelfa.

Al vespre, vaig quedar amb ella el nostre lloc preferit, perquè em va dir que tenia una cosa molt important a dir-me. Aquelles paraules que li van sortir de la boca eren plenes de tristesa i angoixa. La veritat és que jo estava molt espantat i sentia un pressentiment de culpabilitat… Quan vaig arribar allà, la vaig trobar mirant cap el mar. Jo la vaig contemplar uns segons abans de que es donés la volta, i justament en el moment que es va girar tenia la cara plena de llàgrimes, però tenia una expressió de felicitat, intentant ocultar la seva tristesa...


 
AAA | Inici: Curial e Güelfa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]