F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El dia d'avui (3bccbegues)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 1 Un nou somni no tant somni

Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.

La Blanca tenia res més que 19 anys quan va decidir obrir la seva pròpia perruqueria, era una perruqueria vella que portava anys sense amo, però a ella li va resultar molt interessant i encantadora, de fet li va veure algo molt especial...al costat hi havia una rostisseria on venen pollastres a l’ast i més menjar d’aquest que encarregues per portar-te a casa quan no et ve de gust cuinar, realment allò no és el que més li va cridar l’atenció, el noi que hi havia venen pollastres a la rostisseria era un nano de uns vint i pocs anys que resultava molt encantador i eixerit. Es podria dir que a la Blanca li va cridar molt l’atenció desde el primer moment però no li va donar gaire importància, ara no era el moment de pensar en bajanades perquè el que més li interessava en aquell moment era obrir el seu desitjat somni desde petita, la perruqueria Goyo.

El que li va empentar a ser perruquera va ser la seva besàvia Josefa, després, la seva mare també va ser-ho, la seva tieta tenia una perruqueria juntament amb el seu espòs… això va fer que ella des de petita tingués aquella obsessió per ser perruquera.

Ella somiava amb la seva gran perruqueria, de rajoles grises i parets blanques amb els productes de cosmètica ficats en unes estanteries de vidre per exposar-los i vendre’ls.

El seu somni s’estava fent realitat, ella ni s’ho imaginava però així era, a partir d’ara seria Blanca la perruquera, igual que la seva besàvia, que era la famosa Josefa la perruquera.

La Blanca va començar a agafar idees de diferents llocs que li semblaven interessants i sobretot algo exuberant per a que cridés l'atenció. Quan ja tenia tot preparat per a que comensesin a ficar el terre pintar parets i tot allò que fan els arquitectes, va sorgir un problema… les rajoles eren blanques en comptes de grises, a la Blanca li va sentar molt malament aquell fet va demanar cambiar-les però tampoc li semblava malament.

El dia de l’obertura de la perruqueria van fer una festa per celebrar l’inici, gairebé va venir tot el poble i la gent semblava estar molt satisfeta d’haver renovat aquell puesto vell. Hi havien diferents persones de diferents edats, diferents talls de cabell, colors, vestimentes… la Blanca va aprendre molt aquell dia, anava acompanyada de la seva mare i van pentinar, rentar i tallar molts cabells especials cada un a la seva manera. Era un bon inici, el que la Blanca no sabia era que en un futur potser no molt llunyà la gent del poble acabaria marxant.

Això volia dir que perdria molts diners i si no tenia suficients per pagar el local, els productes de perruqueria i haver de pagar a les altres noies que li ajudessin per poder-se guanyar un sou digne amb el qual es poguessin mantenir les seves necessitats personals tindria que tancar la seva perruqueria i apanyar-se un altre cop per poder obrir-la en un lloc on hi hagués més gent o ficar-se al negoci d’un altre persona l’únic que volia era tenir una vida com cal.

Entre el terre y el que estava per venir la Blanca ho passaria malament, però un terre es un terre, no té la mateixa importància que perdre un somni el qual li ha costat massa per a que s’ anés tot lluny d’osques.

 
3bccbegues | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]