F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3bjegeabegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 Jia Li

La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel. En Li Huan va capgirar-se cap a la dreta per assegurar-se de que ningú no veia el que estava a punt de fer.

7 anys enrere

Jia Li va començar a córrer per la gran esplanada de sorra que tenia davant seu, quant el seu germà Li Huan va aparèixer amb els cabells tallats com el seu pare.

-Ei tu, cara carxofa. Que t’has fet a la cara? – Va dir Jia Li quan encara només tenia set anys.

- Acabo de veure una pel·lícula i he agafat inspiració del pentinat de la protagonista.- Va contestar el mes gran dels germans amb un notable to d’ironia a la veu.

-Doncs si no es la pel·lícula de Múlan, no se jo d’on has tret aquesta horrible idea.- Va rumiar baixet Jia Li

-Que has dit!?- Va cridar

-No res, que et queda molt bé.

Ningú no pensava que la diversió acabaria tant de sobte, com quan un dels míssils del americans va caure al poble del costat. Li Huan va afanyar-se a agafar la seva germana i córrer cap a casa. Ja els hi havien avisat que si els americans atacaven el millor que podien fer era amagar-se i resar.

-Com si resar hem fos a salvar d’acabar mort.- Va pensar Li Huan.

Jia Li

Encara que li agradaria admetre que estava mínimament impactada per el que acabava de succeir, la veritat era que ja succeïa per quarta vegada en aquell mes, tenien que amagar-se per no resultar ferits.

-Jia no tinc una bona sensació.-Rumià Li Huan

-Això ho dius per els míssils o per el fet de que gairebé morim fa una estona?

Li Huan pensava que la seva germana podia ser molt cínica a vegades, però la realitat era que la petita no trobava un altre via d’escapatòria per no pensar en el desastre que l’envoltava.

Al arribar a casa es van trobar que no hi havia ningú i que efectivament el poc que quedava d’ella no els hi servia per res.

-Mans en l’aire, gireu-vos, no us volem fer mal-Cridà una veu molt greu

-Jia Li recorda que t’estimo- Va dir Huan mentre es girava.

-I per què hem dius això ara?

-Per si es la última vegada.
 
3bjegeabegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]