F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Missatge dede el mes enllà (3aizmabegues)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 L'Ignasi es perd

Avui és el primer dia d'escola, i jo i els meus amics estem molt contents per veure a gent nova, jo sóc en Marcel i tinc 15 anys, m'agrada llegir llibres i estar amb els amics. Els meus amics i jo ens agrada passar nos bé jugant a videojocs i altres coses. Vaig agafar la bicicleta i vaig anar on sempre quedem per anar-hi, allà m'esperava el Jordi, el Raül i l'Ignasi, i ens vam dirigir cap al col·legi que estava a quatre carrers.

Ja terminades les classes ens vam dirigir cap a la meva casa a jugar a l'Atari, vam passar una tarda agradable, i a la nit es van anar cap a casa.

L'endemà ens vam adonar que L'Ignasi no havia vingut a casa, i ahir a la nit no va arribar a casa, la seva mare va anar a comissaria a declarar pero el policia li va dir que fins que no passes 24 hores no podia fer res, Llavors nosaltres vam anar a investigar pel nostre compte, vam agafar les nostres bicicletes i uns "walkie talkies", vam anar cap a un terreny on solíem quedar i vam començar el nostre recerca.

Van passar un part d'hores i vam escoltar un soroll darrere un arbre, ens vam espantar i amb molt de compte ens vam apropar, vam veure una silueta d'una nena sortir corrents, nosaltres vam anar darrere seu i al final es va ensopegar amb una pedra i va caure de cara el terra, ens vam apropar a ajudar-la. Vam veure que no parlava i estava sagnant pels genolls per causa de la caiguda.

Vam anar cap a casa meva, ja que el meu pare era doctor i tenia alguns bandatges i altres per poder curar-li les ferides. Quan vam arribar, ens vam donar compte que tenia un tatuatge que posava "ajuda", la nena no va parlar en tot el camí i semblava que no sentís dolor. Després d'haver curat totes les ferides vam començar a preguntar-li coses pero semblava que no ens entengues, li vam donar uns papers i de cop va començar a dibuixar sense cap motiu.

Va acabar després de deu minuts, vam veure el que havia dibuixat, era com una espècie de casa abandonada, amb unes gàbies i una dona que no tenia aspecte humà ni se sembla a ningun animal que hagéssim vist abans. Tenia el cabell llarg que li arribava fins als peus, unes cames massa llargues i una esquena llarga i torçada. Tota la colla ens vam espantar, ja que allò semblava una pel·lícula de terror, vam pensar que tot era una broma del nostre amic Ignasi, ja que tot el que estava passant no tenia res de sentit i feia molta por.

Es van anar cap a la seva casa i la noia es va quedar amagada a l'armari meu fins que trobéssim algun lloc més adequat perquè és puges quedar.

L'endemà vam anar al col·legi com sempre i al dia següent em vaig quedar a casa dient que estava malalt del cap i així quedes a soles amb la nena que ens vam trobar.

Estava més contenta perquè li vaig portar menjar i em vaig adonar conta de que li agradaven molt els macarrons congelats del supermercat, vaig intentar fer mímica amb ella i ens vam entendre i a més li vaig ajudar a pronunciar algunes paraules, em vaig quedar bocabadat perquè ja parlava més o menys bé quan portàvem 10 minuts.

Quan el Jordi i el Raul van vindre a casa a veure com havia anat, la noia ens va dir com es deia, va dir "Mart-i-na" ens vam quedar bocabadats, havia pronunciat el seu nom. Vam estar fent-li una serie de preguntes però ja no ens responia, li vam ensenyar una foto del nostre amic Ignasi i de cop es va posar molt nerviosa, tant que se li va caure el got d'aigua al terra de tremolar.

Li vam donar un paper perquè dibuixes algo, i va dibuixar a un nen tancat a una gàbia amb una especie d'ombra al darrere semblant a la de la cosa aquella que havia dibuixat. Ens vam espantar fins i tot nosaltres tant que en Jordi va dir que se'n volia anar a casa.

En Raúl va dir de truca a la policia, però jo li vaig dir que no es creurien el que estaven veient, de cop Jordi va donar una idea, ens va explicar que hi havia un home gran al poble que li havia passat una cosa semblant i tothom deia que era perquè estava cada dos per tres bevent alcohol.

Vam pensar que seria bona idea anar a dir-li el que ens estava passant. Vam sortir de casa i vam anar cap a casa seva quan vam arribar el home ens va rebre amb molta alegria ja que sempre li agradava tenir companyia, li vam explicar el que ens estava passant i es va quedar bocabadat molt serio com si sàpigues de que parlàvem.

 
3aizmabegues | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]