F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La desaparició (.clubbi.)
Inici:  Estudi en lila
Capítol 1 Gran cagada

Dilluns, matí

-Tenia cap amic a Barcelona?

La dona plorosa, em va allargar un paper mastegat. Era una lletra decidida però no gaire culta. Que no patissin, deia. Que no passessin pena per ella. I que no la cercassin.

El sobre duia mata-segells de Barcelona i per això la mare havia agafat el vaixell, és sa primera vegada que ha sortit de Mallorca i haver-ho de fer per això, mirau, Déu meu! No, que ella sabés, no tenia cap amic a Barcelona, però qui sap, Purissimeta, ara veia que ignorava tantes coses de la seva fia, perquè mai de mai no hauria dit que fugiria de ca seva d'aquella manera, i si l'han agafada aquesta gent que després les han de fer…, i els sanglots li sacsejaven tot el cos.

-No patigueu, dona, que no crec que sigui aquest el cas -va dir na Jerònia amb una expressió que era d'assegurança per a la mare i de pregunta per a mi.

Jo em vaig encogir d'espatlles, malaper: no m'agradaven aquests compromisos ineludibles; ni aquestes clientes histèriques que arriben convençudes que la gent com jo som jaietes bones amb un carregament d'avellanetes per solucionar tots els problemes.

Després de fer voltes per la tenda, la dona va decidir comprar-me una tetera. Em va donar els doblers i va desaparèixer. Més tard va entrar un home i va comprar unes joguines i una cadireta de fusta. Així, tancada a la petita botiga d'antiguitats, passava els meus dies des de feia ja quatre anys. Aquesta tendeta era de la meva padrina, però quan va morir, vaig voler obrir-la de nou per sentir que seguia amb mi.

Dimarts, horabaixa

Quan vaig tornar de fer feina, vaig decidir endreçar un poc el meu apartament. M’agradava endreçar i fer net perquè sempre trobava coses perdudes i d'altres que havia oblidat que tenia. Mentre ordenava l’habitació, vaig veure un llibre que mai no havia vist aquí. El vaig agafar i el títol era Estudi en lila. Que estrany, d’on havia sortit aquest llibre? El vaig obrir i en va caure una carta. Mentre la llegia, vaig començar a tremolar. Era de la meva padrina i deia que guardés a un lloc segur la tetera que teníem a la tenda d’antiguitats. La tetera, deia la carta, tenia una cosa molt valuosa i important a dedins. Em vaig quedar immòbil, justament l'havia venuda ahir. Quin objecte s'amagava dins la maleïda tetera? I quan va deixar la carta si va morir fa 4 anys? Per resoldre els meus dubtes només podia fer una cosa, començar a cercar la dona que tenia la tetera.

Dimecres, matí

Quasi no vaig dormir perquè hi havia massa coses donant voltes dins el meu cap. Tenia molta por d'esbrinar què amagava la tetera perquè potser ja era massa tard però vaig pensar que qui no s'arrisca, no guanya. Per on podia començar si jo no coneixia a la dona ni tenia cap factura al seu nom?

Aquell dimecres a la tenda va passar una cosa, que potser ja estava escrita, perquè semblava que Déu havia escoltat les meves pregàries: vaig rebre notícies de la dona. No perquè hagués estat cercant i cercant durant hores informació sobre la senyora o investigant per internet sense aturar, sinó perquè, com cada matí, el repartidor de periòdics va donar-me'n un. La diferència d’aquell dia a altres era que aquest cop la portada havia captat la meva atenció. A la primera pàgina, ocupant-la quasi tota, apareixia una fotografia de la dona que cercava. Pel títol de la notícia vaig saber el seu nom: Maria. Segons deia, havia desaparegut la nit del dilluns.

Això significava que probablement jo havia estat una de les darreres persones en mantenir contacte amb ella. Aquesta situació no m’ajudava gens. La dona que havia comprat l’objecte amb el qual potser aconseguia resoldre tots els dubtes que tenia des de fa anys i podia ajudar-me amb el misteri de la mort de la meva padrina havia desaparegut.

Ara ja no la cercava només jo, sinó que tot un equip d’investigació també. Vaig pensar en la part positiva, si arribaven a trobar-la, es publicaria i sabria de seguida qui era i a on estava.

Dimarts, matí

Havia passat tota la setmana rellegint la carta de la meva padrina, donant-li voltes i més voltes i comprant cada matí tres periòdics diferents. Tot en va, fins aquell matí. Comprant els diaris, una jaia va començar a xerrar-me de Maria, la mateixa Maria que jo cercava.

Resulta que ella coneixia la dona, era veïnada seva i eren força amigues.

-Idò sí, es va quedar tot en un ensurt, però és normal que ens preocupessim, ella sempre dorm a ca seva i contesta tots els missatges. Ens va estranyar molt.

Tot havia estat un malentés, significava que la dona seguia allà, així que les meves esperances van créixer. Probablement si hagués estat en un altra situació li hagués fet moltes preguntes, però l'excitació del moment no em deixava pensar amb claredat. La dona va facilitar-me la seva adreça i després de donar-li les gràcies trenta vegades vaig partir cap a casa seva, en lloc de cap a la botiga.

Sí, estava a punt de presentar-me davant d’una desconeguda per demanar-li que em tornés la tetera que li havia venut la setmana passada.

Ja estava davant la porta. Em temia el pitjor.
 
.clubbi. | Inici: Estudi en lila Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]