F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
LES NOTES DEL BOSC (3asojbegues)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 El Bosc

Aquesta nena descansa des de fa més de 100 anys en un bosc fred i obscur amb molts arbres alts i sense fulles. El bosc només ha estat trepitjat per un humà, un que només ha tingut un viatge d’anada.

Durant l’estança en aquell bosc va construir una petita caseta de fusta, però no va aconseguir acabar-la, la va deixar a mitges ja que va desaparèixer. L’únic que va aconseguir va ser despertar a la nena.

Tot va començar a l’escola, en Jaume un noi alt de metro vuitanta, amb un cos més o menys atlètic, i de cabell ros amb els ulls de color blau i una mirada desafiant, anava a 4rt d’ESO juntament amb els seus amics, la Martina i el Biel. La Martina era una noia adolescent amb el cabell castany i llarg amb ulls verds, era baixeta i li deien Tina. En Biel era un noi de cabell negre, i ulls marrons, ell era el capità del seu equip de fútbol ja que era baixet però molt fort.

Tots tres vivien a Gavà i tenien unes colònies de fi de curs al càmping Stel Puigcerdà. El càmping era molt gran ja que estava pensat per colònies de escoles i per passar l’estiu caminant per els boscs. Però ells hi tenien que anar al hivern on feia un fred impressionant ja que estava tot nevat, podria dir-se que es preciós però amb aquell fred a un se li treien les ganes d’estar-hi.

La setmana següent era una gran setmana perquè s’anaven i també abandonaven les seves estimades famílies uns quants dies. Ells tenies tota la gran il·lusió ja que en el seu grup de classe hi havien tres o quatre alumnes que portaven begudes per muntar una festa que mai oblidarien. En aquell càmping ja hi havia estat de petits i lis feia molta il·lusió reviure de nou les aventures i emocions que tenien de petits juntament amb els records de llançar-se boles de neu a la cara dels seus amics i muntar-se en tirolines molt llargues i divertides.

Va arribar el dia d’anar al càmping, al arribar al institut tots tres es van ajuntar amb les seves maletes preparades per estar un parell de setmanes de càmping. Després de deixar les maletes al autocar els hi van donar un petó als seus pares i van pujar ràpid per seure al principi. La Martina es va asseure amb en Jaume, i el Biel es va sentar amb la professora perquè es marejava amb els viatges llargs ja que no li agradava anar amb autocar.

Durant el viatge van estar parlant dels records que tenien i de la il·lusió que tenien de tornar a ser en aquell càmping:

-Quines ganes que tinc de tornar a veure la Joana, la monitora que teníem quan anàvem a la piscina.- Va dir el Biel abans d’agafar una bossa de plàstic per vomitar.

-Ja veus, amb el seu company tant guapo que m’agafava mentre practicàvem crol.- Va dir la Martina.

-Tu el que vols es parlar amb ell per veure si tel pots lligar. –Va dir el Jaume

- Calla Jaume!.-Va dir la Martina.

Quan van arribar al càmping, no els hi va donar la impressió que a ells els i donava quan eren petits. Van posar les maletes a una habitació gran on dormiria tota la classe amb unes lliteres velles i brutes.

Desprès es van dutxar ja que era casi de nit i es van posar un xandall per anar-se de festa tota la classe i sense els professors.

És va fer fosc, era una nit molt freda i gèlida, estaven en el menjador passant-ho d’allò més bé. El tres protagonistes es van anar a donar una volta per veure si estava el monitor guapo de la piscina a la sala de monitors. Però es van perdre ja que hi havia una boira impressionant. Van seguir caminant sens rumb i amb por perquè ja no veien ninguna llum del càmping.

Amb les llanternes dels mòbils que no tenien cobertura van fer el signe de SOS per veure si algú els veia, també van cridar, ja estaven preocupats tots tres es van posar nerviosos però van mantenir la calma ja que era pitjor angoixar-se. Van caminar encara mes, els arbres es feien mes alts i tenebrosos, també estava augmentant mes la boira. Tot s’estava calmant però complicant al mateix temps perquè no sabien com tornar.

Mentre buscaven la sortida del bosc i de la boira, van veure una cosa al terra com si fos una roca amb l’estatura d’un cos humà, però quan es van apropar se’ls hi van gelar els cossos i tot sorpresos es van posar a cridar pel que havien vist, era un cos d’una persona morta!
 
3asojbegues | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]