F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L'esperit de la neu (3axcbegues)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 El ninot de neu

L'aigua s´apropava fins que aquella capa de sang va ser netejada i la nena va quedar dormida en un son profund per sempre.



Era hivern i la neu queia amb molta intensitat deixant tot el paisatge ben enfarinat, era el somni de qualsevol nen. En aquell petit poblet, Hilworth, hi vivia un nen somiador, l'Agust, que mirava darrera de la finestra de casa seva el paisatge tot nevat, desitjant poder sortir a jugar amb la neu. Mentrestant mirava com nevava, va pensar amb les ganes que tenia que arribés el Nadal per demanar la seva joguina preferida. Aquella mateixa tarda quan per fi semblava que ja havia parat de nevar, el seu pare el va animar a sortir al jardí a jugar amb la neu i fer un ninot de neu. Va sortir entusiasmat i va fer un gran ninot de neu i estava molt orgullós de la feina, ja que el ninot havia quedat fantàstic i així el mostrava a la gent que passava pel carrer. Se'l va quedar mirant una bona estona i no sabia ben bé perque aquell ninot li transmitia unes emocions difícils d'explicar. A partir d'aquell dia, sortia a jugar amb el ninot de neu i així es va crear una unió difícil d'entendre, però que li donava una seguretat i una confiança que va fer que entre ells dos es formés una complicitat molt bona per aquell nen que en el fons tenia una gran tristessa interna.



Per fi va arribar el dia de Nadal i l'Agust seguia jugant amb aquell ninot de neu que ja començava a desfer-se i sentia que la seva tristessa anava a més, ja que no volia que desapareixés el seu millor amic en aquell moment. Quan el seu pare li va dir que el dia de Nadal podria demanar un desig i que potser es podria complir, ja que era un dia màgic, no va dubtar de demanar el que més desitjava, que aquell ninot de neu cobrés vida per sempre poder estar junts i compartir la seva vida amb ell.



Al dia següent l'Agust va baixar les escales tan ràpid com va poder per veure si s´havia complert el seu desig. Va sortir al jardí i el ninot seguia allà però sense vida, es va decepcionar molt, però mentres el mirava va notar que no seguia desfent-se i que la mirada d'aquell ninot desprenia vida i unes pessigolles li van recorrèr per tot el cos. Era com si amb aquella mirada li digués que no estigués trist, que ell l'ajudaria a ser feliç encara que no es pogués moure d'allà, ja que ell en tots aquells dies que va estar amb ell havia sigut el ninot més feliç i que ara ell seria el qui l´ajudaria a superar aquella tristessa que li embargava a l'Agust.
 
3axcbegues | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]