F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3abmpbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 Ognia i Zel

No entenia com podia haver-hi allà un foc flamejant si feia més de cinc anys que ningú havia trepitjat encara que sigui un centímetre d’aquell barracó, ja en Li Huan s’havia assegurat d’allò. Ni ell mateix tenia el coratge d’obrir aquella porta i veure tot el que ell mateix s’havia jurat no tornar a presenciar.

Cinc anys i quatre mesos abans, va començar tot, en Li Huan era un adolescent qualsevol a l’edat de 15 anys, anava de camí a l’institut, però el que ell no sabia era que no arribaria a les portes de la seva classe, molt menys a assentar-se al seu pupitre.

Li quedaven dos carrers per arribar a l’institut, però en qüestió de segons una mà que agafava un drap va tapar la seva boca mentre que l’altre només esperava uns centímetres avall a que el cos d’en Li Huan caigués desmaiat.

A les cinc hores Li Huan va obrir els ulls, i es va trobar estirat en un llit sense llençols, en una espècie de barracó. Quan es va aixecar i va posar els peus a terra una espècie d’alarma s’escoltava al seu voltant, al cap de trenta segons una noia va aparèixer per la porta del seu darrere.

—No pot ésser que siguis aquí—va dir ella apropant-se.

Com per intuïció ell va començar a donar passes enrere a la vegada que ella les donava cap endavant, l’esquena d’en Li va tocar una paret i no va poder evitar que la noia s’apropés a ell. Era bastant alta, metre setanta-cinc aproximadament, però per sort de genètica en Li era mig cap més alt.

—Creu-me que ara mateix s’està complint la meva paüra més gran, la ignorància—va dir en Li en un to més aviat sarcàstic.

—Penses que estàs aquí per casualitat o per ser la primera persona que hem vist passar pel carrer? –en Li no va contestar perquè va suposar que era una pregunta retòrica—si penses això estàs molt equivocat, saps qui és la teva mare?

—Soc adoptat, no se a quina t’estàs referint.

—Ostres, si el nen té humor i tot! Vull dir la teva mare biològica, la meva paciència és bastant poca, o sigui que no et passis amb preguntes obvies o de lògica perquè potser serà l’última pregunta que et respongui—li va posar el dit índex al pit d’en Li, amenaçant-lo amb una mirada molt seriosa com per prendre’s allò en broma.

—Normalment els nens i nenes adoptats no saben res de la seva família biològica, com a molt una fotografia o un objecte de la seva propietat, i penses que jo en sé alguna cosa de la meva mare? Penso que la de les preguntes obvies ets tu abans que jo.

La cara de la noia es va tensar i les seves mans van formar punys, però de seguida es va tornar a relaxar.

—Pensa bé, intenta concentrar-te i endevinar on creus que l’has vist o parlat.

En Li Huan va començar a viatjar en els seus records, veient imatges i mes imatges de noies que podrien ser la seva mare. Va estar així uns deu minuts.

—Crec que ja ho se, potser sembla una mica forassenyat però als meus somnis sempre hi ha una dona de cabells negres i llargs, dona igual de que vagi el somni, sempre surt ella.

—Sembla que no ets tan cap de suro com sembla noi, el seu nom es Ognia. Ah! I per si t’ho preguntes el meu nom es Zel, no cal que em diguis el teu, ja se quin es.

En Li va pensar que aquesta noia tenia un problema de caràcter i era una mica moguda, però en el fons sabia que era una bona noia.

—Et portaré amb la teva mare, acompanya’m—va fer una senyal amb la mà com dient que l’acompanyés.

Van creuar per passadissos plens de portes i van arribar a una porta que era de ferro, Zel va obrir la porta i en Li va veure com una dona una mica desdibuixada per la velocitat dels seus moviment donava cops, amb les cames i braços a sacs semblants als de boxa. De sobte va parar de moure’s i va mirar cap en Li i després a la Zel i així uns quants cops més i va somriure.

—Tant de bo aquest moment de veure als meus fills junts per primer cop sigui etern.

 
3abmpbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]