F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Viure sense un demà (3bgnunezbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 Viure sense un demà

Era un 24 de Juny del 2018 ens ajuntaven tota la colla per fer la revetlla de Sant Joan . Seria la primera revetlla amb el meus amics de la infancia , cadascú preparava alguna cosa . El Pau portava la beguda, Lluc les patates , Jordi la música , el Sergi els entrepans i jo la resta. Aquesta festa tenia que ser immemorable tenien 16 anys i feien la nostre gran festa sense els pares.

Els pares ja saben que l’adolescència es una etapa de canvis , dubtes i presa de decisions . Es un període de transició , el mes important per nosaltres es l’amistat , independència . Volen tindre el nostre espai i gestionar la nostre autonomia i per fi els nostres pares en deixaven organitzar la festa .

Aquesta festa significava moltes coses havien acabat el curs 4º de la ESO l’any vinent ja començaven Batxillerat alguns anirien a un altre institut i altres no els veurien mes per què anava altres col·legis.

En Pau estava molt il·lusionat en aquesta festa per què ell no coincidia amb nosaltres l’any vinent i deia que tenia que ser sonada ell s’encarregava de porta els focs artificials.

Tot anava bé ens vam reunir tots els amics de la classe i era genial ens vam anar a dormir molt tard i tal com vam quedar amb els meus pares tot tenia que estar endreçat i recollit. De sobte en Pau no est trobava bé li feia molt de mal la panxa no sabien si era per què li havia sentit malament menjar tanta porqueria o bé per què va abusar de menjar tants dolços. Jo vaig cridar els seus pares que vinguessin per què feia molta mala cara estava groguenc.

Van passar una setmana i no sabien res de Pau. El vam anar a buscar a casa seva i no ens volia veure , però al final la seva mare va insistir que ens ho tenia que explicar , eren els seus millors amics i passes el passes tenia que confiar.

Al Pau li costava explicar en paraules el que li passava però al final de sobte ens diu : Tinc Leucèmia . Nosaltres no ens ho esperaven però vam reaccionar molt bé ., que estarien al seu costat i quan comences el tractament ens tornarien per anar a l’hospital i posar-lo al dia de tot.

Ens va explicar amb detall com seria el tractament que seria molt dur però ara com mai els necessitava , que tot continuaria igual , potser amb els medicaments que li donaven al principi estaria mes cansat , i a vegades una mica de mal humor.

Jo anava els dilluns i els divendres a casa seva per explicar les novetats dels nois i feien uns Fornites . Entre tots li vam regalar un barret molt xulo com amb ell li agradava a conjunt amb la seva bufanda preferida. Per mi anar cops a la setmana no era tant , però per en Pau eren unes visites molt valuoses ,eren grans amics i passes el que passes sempre li faria costat.

Sense donar-nos conta tots els de la colla vam fer molta pinya i el nostre líder era en Pau i vam aprendre moltes coses amb ell i era els valors que ens va transmeti sobretot el de les ganes de “Viure sense un demà” . Cada dia per ell era mol valuós.
 
3bgnunezbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]