F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(3aagarridobegues)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 1 El meu sonmi

Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.

Des de que era petita sempre havia somiat en ser perruquera com la meva mare i la meva avia, un treball per tradició de tota la meva família. Els primers rècords que me’n recordo de la meva infància son aquells moments quan m’amagava darrera de les cortines del menjador per escoltar les seves conversacions. L’avia li explicava a la mare el que la seva amiga Carmela li havia dit sobre la relació entre el Joaquim i la Marta, li detallava els rumors que l’Alejandro difonia sobre el futur alcalde del poble, i fins i tot li parlava sobre com aquell canvi de look que li havia proposat la Silvia encara la traumatitzava. Totes aquelles conversacions de perruqueria estaven gravades en la meva ment i em servien per imaginar cada situació, cada persona i cada moment. Cada dia eren noves històries, noves aventures, i això feia que cada cop tingués més ganes de treballar i poder viure-ho per mi mateixa.

Quan la meva mare va començar a treballar amb l’avia, tot va canviar. Com no podia quedar-me sola a casa em van permetre passar estona amb elles i observar de prop la seva feina. Quan no estava en l’aparador mirant com es veia tot des de fora, estava dintre parlant amb les clientes; a vegades fins i tot deixava de jugar amb les meves companyes per després de l’escola anar-hi amb elles, per sense perdre ni un minut d’aprenentatge.

A mesura que passaven els anys la situació encara m’agradava més. Quan vaig complir disset anys em van deixar ajudar-les amb el negoci, i tot i que no era el gran lloc, em conformava amb atendre les trucades de les clientes o apuntar com volia el cabell. Aquests van ser els millors anys de la meva vida.

No em va agradar tant quan vaig haver de traslladar-me a la ciutat per continuar estudiant en la universitat, ja que suposaria deixar de banda el meu petit món envoltat d’assecadors, miralls, pinta ungles....Però s’havia que si estudiava i aprovava la carrera ja podria treballar amb les dos.

Quan vaig finalitzar els meus estudis amb els diners que vaig poder estalviar durant aquella època que ajudava a la meva mare i a l’avia, vaig tornar al poble. Pensava que tot seguiria com sempre i que mai m’hauria imaginat que hagués canviat tant com havia canviat. Molts veïns ja no vivien allà, aquelles companyes de classe amb les que algun cop havia jugat havien crescut com jo ho havia fet se’n van anar a estudiar a un altre lloc, i no va ser això el que em va sorprendre més; la perruqueria ja no estava.

Vaig buscar a la meva mare i li vaig preguntar que havia passat. Em va dir que per que jo pogués estudiar havien hagut de vendre-la i que pocs dies després de la meva marxa, la meva avia havia mort. Però no m’ho havien dit perquè no volien que intervingués en els meus estudis.

Aquella mala noticia em va marcar la vida, des d’aquell moment estava decidia a aixecar-me i no caure al terra i fer lo que la meva avia volia, ser feliç i ser el que volia ser des de que era petita. Treballaria, estalviaria i obriria la meva pròpia perruqueria en la ciutat i honorària a la meva avia. Amb el temps estava decidia que la perruqueria es convertiria en la més famosa i que acudiria tothom. Volia que tant la meva mare com la meva avia estiguessin orgulloses de mi. Era el meu objectiu de vida.

 
3aagarridobegues | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]