F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Emma (3artbegues)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 El retorn dels caputxes negres

Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Però ara comencem pel principi...quaranta vuit hores abans.

Era un dia normal a Salem, la rutina començava al orfenat del poble, a tres kilòmetres del centre. Tots els nois i noies es preparaven per començar a netejar la plaça per la visita dels Juristes i Teòlegs, no sabien el motiu de la seva visita, s’havien que ho tenien que deixar tot net i impol·lut, per abans de la seva arribada al capvespre. Els van dividir en dos grups, nens menors de deu, i nens majors de deu. Els menors haurien de fregar la plaça, mentre que els majors tenien que netejar les estàtues. Tot anava bé fins que l’Emma, la mes petita de tot l’orfenat, va tirar el cubell d’aigua al terra i com a castic la directora del centra els hi va fer netejar tot de nou.

L’Emma era l’orfeneta més recent arribada, l’únic que sabien era que la seva família havia desaparegut. Però això no era tota la realitat, només ella s’havia com havia passat, però no podia parlar del tema, perquè sinó la prendrien per boja. La realitat va ser...

Una matinada, en ple hivern, la porta de casa seva va ser picada, pels caputxes negres, un grup de catedràtics que havien començat una exterminació de bruixes, van demanar que els seus pares els hi acompanyessin fora, al negar-se els van agafar i emportar-se’ls, i no els van tornar a veure. El seu germà se’n va fer càrrec d’ella.

Dies més tard d’aquell incident al arribar a casa no hi havia ningú, i això era estrany perquè, sempre s’hi trobava el seu germà , començà a buscar-lo per tot arreu i nomes va trobar una nota, escrita per ell, en la que ficava que que s’escapés a la direcció que estava ficada “Avinguda dels mars, 25”lo més abans possible. Ella va anar cap allà, pensant que s’hi trobaria al seu germà, i se’l trobà però no e la forma que hagués desitjat, estava mort envoltat de sang, al mig del carrer. Va demanar ajut, però ningú la va escoltar, fins que una senyora d’avançada edat, la trobà plorant sobre el cos del noi ensangonat. La portà a seva casa, la rentà i li donà de menjar . Per la nit li donà un llit on dormir i li digué que el dia següent la portaria a un lloc on la cuidarien, i li donarien tot lo necessari per sobreviure, sense saber que allò seria un martiri per ella.

La dona, la deixà a la porta de l’orfenat de Salem, a mans de la directora Gabriela Montez. Quan va entrar li van treure la roba i els objectes de valor, i tot allò va ser intercanviat, per un vestit de drap, brut i fastigós que provablement no havia estat rentat amb anys. La van fer passar a una mena de sala on va entrar un guardià del centre i li va donar una llista, amb tot el que havia e fer durant el dia. Es va passar les hores, netejant lavabos, fent llits i altres tasques que compartia amb els seus companys. Va arribar la hora de menjar i li van donar un minúscul plat de farinetes, que casi li fan vomitar. Al hora de dormir la van deixar amb dotze nens i nenes de tres o quatre anys més, a una sala on tots dormien sobre llits de palla, amuntonats.

I així fins el dia d’avui que aquelles persones que li havien arravatat als seus pares i la seva felicitat tornaven a la ciutat, amb les mateixes intencions que mesos abans havien tingut.

El judici dels caputxes negres tornava.
 
3artbegues | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]