F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Una pedra a la sabata (-TERU-)
Inici:  La Bruixa
Capítol 1 L'imprevist

Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.



I jo, asseguda al fangós terra, causat per les pluges torrencials, observava aquell cos, de no més de metre vint. Les llàgrimes em regalimaven galta a ball.



De cop i volta, vaig escoltar una veu. Per culpa del soroll del corrent del riu, no vaig poder arribar a entendre el que aquell fil de veu femenita deia. Ho vaig tornar a escoltar. Un fil de veu tremolós cridava un nom, Glòria, el nom de la nena que tenia davant dels meus ulls.



Em vaig preguntar qui més hi podria haver en aquell enorme bosc perdut a les afores de Tarragona. Decidida i ferma, m’hi vaig apropar. Allà estava, darrere un enorme pi de fulles carnoses. Vaig veure, en la fuscor, un rostre d'una nena de cabells rossos, uns ulls blaus com el mar, i unse faccions quasi perfectes. No tindria més de quatre anys.



Vaig trigar en adonar-me que aquella dolça nena era la germana bessona de la Glòria, bàsicament perquè les seves faccions eren idéntiques.



La nena seguia plorant i cridant el nom de la seva estimada germana. Em vaig quedar pensant, peròno sabia ben bé que fer. Així que m’hi vaig apropar poc a poc, sense fer gaire soroll. Peu dret, peu esquerre, peu dret... No entrava en els meus plans que una nena, que resultava ser la bessona de la Glòria, estigués just en el moment de l’assassinat. Així que, mentre m’apropava, vaig agafar un tronc d’uns cinc centímetres de gruix i uns cinquanta de llarg que hi vaig trobar sota d'un vell pi. Me’l vaig col·locar sobre l’espatlla esquerra i li vaig donar un cop sec al clatell.



Un crit agut va sonar per uns instants, i el cos d’aquella nena va caure de bocaterrosa a terra. No sabia si estava morta o inconscient, però vaig donar per finalitzada, per mal que em fes, la vida d'aquella nena.



Era impressionant com en tan poc temps, “el pla perfecte” s’havia anat a fregir espàrrecs per culpa d’un petit imprevist que es va convertir en una pedra a la sabata, i el que només havia de ser una mort d'una incurdiosa nena, es va convertir en una desaparició d'unes germanes.



De sobte, es va escoltar un to de trucada. El cor se’m va accelerar en pensar que algú hagués observat l’assassinat d’aquelles germanes. Llavors ho vaig reconèixer, era el to de trucada del meu telèfon.



No sabia qui em podria estar trucant, degut a les altes hores de la nit. Vaig anar mirant a banda i banda, per assegurar-me que no fos cap trampa o que ningú estigués observant. Em vaig apropar a on tenia la motxilla. Em vaig treure els guants i vaig despenjar el telèfon. Trucaven de la policia.



- Digui’m...? – Vaig preguntar amb la veu tremolosa i el cor a la mà.



- És vostè na Berta Cases Creus?



-Sí, digui’m. – Vaig respondre.



-La truquem per informar-la que l’hem acceptat al cos policial.

Començarà a treballar demà a les set del matí.

L’informem que investigarà sobre la desaparició sobre dues germanes bessones.

L’esperem. Sigui puntual o del contrari haurem de sol·licitar una altra persona per substituir el teu lloc.

Bona nit, i disculpi les altes hores.



No m’ho podia creure. M’havien trucat del cos policial i, a més, havia d’investigar uns fets en els quals jo estava involucrada.

 
-TERU- | Inici: La Bruixa Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]