F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El que no saben (3amnbegues)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 1 la primera de moltes

Això li va estranyar ja que va estar més d’una setmana fora de casa, no per la seva voluntat, per treball. Encara que ell sabia anglès, no es va entendre gaire bé amb els clients.

Per fi va arribar a la seva llar, Afganistan.

Un lloc pobre. Brut. Humit. O així es com vosaltres ho penseu.

Per en Li Huan era perfecte.

A ell li encantava el seu treball, donaria la vida pel seu poble, encara que no ho entengueu, tot va molt lligat.

Us estareu preguntant que feia un afganistà a Washington, oi? Clarament alguna cosa de treball, però, què exactament? Si us ho explico ara, no tindria gaire gràcia, així que més endavant us ho deixaré caure.

El seu viatge a Estats Units va estar diferent a altres als qual va assistir.

El primer dia que va arribar, va anar-se’n a l’hotel directament, estava exhaust. Com que ja era de nit va anar a dormir. Al dia següent en Li Huan tenia que anar a una reunió molt important, però, abans d’entrar per aquella porta tan gran, marró, que feia tan soroll, va tenir una trucada molt inesperada, provenia d’Afganistan.

Un cop va penjar, va marxar corrents cap a l’hotel i va obrir l’ordinador per revisar el que li havien comentat. No ho trobava, estava suant, creia que acabaria mort, no sabia que pas fer. Va intentar trobar solucions, però no ho aconseguia. Va fer bastantes trucades, però ningú no li contestava.

Va decidir deixar-ho i es va quedar a l’hotel fins que el truqués el numero que estava esperant.

Al mati següent va mirar el telèfon i va veure un numero marcat, no era el que estava esperant, sinó, un desconegut. Ell estava tant nerviós que va trucar al número desconegut set vegades, i res, ninguna senyal de vida, fins i tot, va arribar a pensar que tot era una broma.

Van passar els dies restants, fins que va tornar agafar el vol per anar a Afganistan.

Ja sabeu, com va començar tot, neu blanca, sense cap brutícia, llavora’ns va entrar a casa. Recordeu la xemeneia de la qual fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel?

Doncs que ell recordés no havia deixat la xemeneia encesa abans de marxar, es va sorprendre, encara que, no li va donar massa importància, el que ell no sabia es que tenia una visita del qual ell ni esperava ni volia tenir.

Va col·locar les claus, les va girar poc a poc sense fer massa soroll, va empènyer la porta suaument, i va obrir.

No va veure a ningú, ninguna llum encesa, nomes apareixia el reflexa del foc amb el terra.

Amb el terra? Ell tampoc ho entenia, es va apropar i ja ho va veure més clar. El terra estava ple de sang. En aquell basalt hi havia un paper mullat, amb les lletres corregudes, on hi havia escrit la paraula: “sang”.

Aquesta paraula li va afectar pel simple fet de que per ell significava molt. Des de petit veia sang als carrers, a les parets, a l’escola... fins i tot a casa. Però des de que el seu pare va abandonar a la poca família que li quedava, ja no en va veure molta més. Això era perquè ell era un assasí.
 
3amnbegues | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]