F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La felecitat d'un pollastre a l'ast (3aagomaribegues)
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Capítol 1 La felicitat d’un pollastre a l’ast

¡Un dia pel matí un pollastre van rostir, o no...!

Aquell pollastre no sabia on acabaria, però s’imaginava que a la panxa d’algú. Més tard, cap al migdia un senyora gran va comprar el pollastre. Quan la senyora gran va arribar a casa seva, va posar el pollastre a la nevera, ja que eren les 12:30 hores i la senyora no hi tenia gana encara.

Quan van passar dos quarts de dues, la dona va parar la taula i va posar el pollastre al microones per escalfar-lo una mica, llavors a la dona li va sortir un imprevist, una trucada telefònica, i el pollastre va pensar ara és la meva, em salvo d’acabar menjat per aquella dona.

Quan el pollastre va veure que la dona havia marxat de la cuina, i semblava que sortia de la seva casa, va aprofitar per escapar-se, va anar al lavabo i es va dutxar, es va netejar l’oli que portava, de la capsa on venia posat.

Després de 10 minuts al lavabo va decidir sortir per la porta i anar-se’n sense que ningú el veiés per l’edifici. A l’arribar al carrer, va entrar en un carreró molt estret on no hi passava quasi gent. Quan va sortir del carreró va decidir anar a una botiga de roba per comprar-se una samarreta i un pantaló.

Ningú el va veure entrar a la botiga, ja que no hi havia dependentes a la vista ni clients, llavors va aprofitar el moment per agafar una samarreta i un pantaló i escapar-se, perquè no hi podia pagar, ja que era un pollastre que tenia vida, però sense diners ni targetes.

Va començar a córrer fins al carreró estret un altre cop, i va començar a posar-se la roba, això sí ,va veure que venia algú de lluny, va decidir amagar-se darrera una galleda d’escombraries, com és petit de cos, quedaria ben amagadet. Quan la persona s’aproximava cada vegada més, ell s’anava posant molt nerviós perquè tenia por que algú el veiés, va tenir sort, quan la persona va passar va poder sortir del darrera de la galleda. Va continuar caminant, es va donar compte que ja era de nit i va pensar en tornar a casa de la senyora gran, ja que allà poder estava més segur, i així ho va fer.

A l’arribar a casa de la senyora va veure que encara no hi havia arribat i va decidir amagar-se en algun lloc de la casa, quan va trobar el lloc, un armari molt discret de sabates, va decidir quedar-se allà fins que la dona gran arribés a casa.

Mitja hora més tard la dona va arribar a casa seva, va decidir menjar-se el pollastre que hi havia comprat al migdia, però es va adonar que el pollastre havia desaparegut, que ja no hi era al microones, era estrany, estava convençuda que i era al microones, pensava no tindrà potes i haurà marxat, i reia sola. Llavors va començar a buscar on podia haver-lo deixat, en la nevera, en el forn, ja que no tenia res per sopar i tenia gana. Quan el buscava per la nevera, va trobar un enciam i un tomàquet i va decidir fer-se una amanida. Quan va acabar de sopar va anar-se’n a dormir, llavors quan el pollastre va veure que la dona s’anava al llit, va decidir sortir d’on estava per buscar menjar, ja que tenia molta gana, va obrir la nevera i va començar a buscar alguna cosa de menjar, va trobar al costat de la nevera un pot amb pinso que hi posava a l’etiqueta: pinso per ocells.

Llavors el pollastre va decidir menjar-hi una mica, ja que no sabia si l’agradaria o no. A l’acabar de menjar-se el pinso, va decidir anar-se a dormir, i veure al dia següent què faria quan la dona gran s’anés a comprar o passejar, i ell aprofitar per tornar al carrer i marxar.

Al dia següent quan la dona gran ja sabia llevat i havia començat a esmorzar el pollastre es va despertar, va haver d’esperar 45 minuts perquè la dona acabés d’esmorzar i sortís per la porta. Quan la dona va sortir per la porta el pollastre, va anar directe a la cuina per agafar més pinso per esmorzar.

Un cop va acabar d’esmorzar va obrir la porta i va sortir al carrer per investigar algun lloc on podia comprar alguna cosa per menjar, 5 minuts més tard, va trobar un supermercat i va agafar una bossa de patates i una aigua, com va veure que l’home de la botiga estava distret, va començar a córrer fins desaparèixer d’allà, va ser ràpid i veloç.

Va anar a un parc i va buscar un racó on no hi hagués ningú per provar el que hi havia agafat del supermercat. Quan va obrir la bossa li va venir una olor molt bona , llavors va decidir començar a menjar-se d’una en una fins que hi va acabar el paquet de patates, quan va acabar de menjar tot la bossa i va anar a donar un volt pel parc, per veure com era viure a una ciutat, ja que ell sempre havia viscut en una granja a 20 quilòmetres de la ciutat, i només veia altres pollastres com ell, clar.

Quan va veure que ja es feia fosc va sortir i va tornar a casa de la senyora gran, i anava pensant que dormir res de res, o buscava un altre lloc on poder dormir que no fos l’armari de sabates o no dormiria gens ni mica.

Un cop allà, obrí la porta i la senyora gran, estava asseguda al sofà veient la televisió, com va veure que estava molt concentrada veient la pel·lícula va decidir entrar a la casa, va donar un parell de voltes per la casa i no trobava cap lloc per amagar-se bé, i es va tornar a posar al mateix lloc on va dormir el primer dia, més tard la senyora va marxar a dormir, i va decidir anar a la cuina, com cada nit feia, buscava alguna cosa per menjar ja que no havia menjat res des del migdia, i aquest cop va trobar un tros de pa i se’l va cruspir en un segon, després va decidir anar a descansar.

Al dia següent la dona ben d’hora s’havia aixecat i marxava amb el carro de la compra, poder tenia intenció de trigar més, llavors el pollastre suposava que tindria unes 2 hores per fer el que volgués, passejar, menjar i tot abans que arribés la senyora gran, ràpidament va anar directament a la cuina i va agafar un tros de pa i una mica de fuet, a l’acabar el super esmorzar , va sortir per la porta i va anar directament una altra vegada al supermercat del dia anterior, on havia agafat un entrepà envasat i una coca cola, va sortir d’amagat i sense pagar, però aquest cop no tenia ganes de caminar i es va colar a l’autobús 55 el del mati, que anava buit, en el moment d’entrar una altra persona, va passar enganxat a ella i ningú el podia veure, estava molt camuflat sota l’abric, es va posar sota d’un seient fins arribar a les afores de la ciutat on hi havia un llac enorme i maco, a més a més, unes quantes cases on no hi vivia ningú, ja que venien quan era estiu i ara estaven a l’hivern.

Al baixar de l’autobús va anar cap al llac per dinar i un cop acaba de dinar, veu una botiga petita de menjar, però que feia bona pinta i va decidir comprar alguna cosa per sopar, ja que havia decidit quedar-se a viure a una de les cases que no hi vivia ningú, a la botiga va agafar un frankfurt i una fanta de llimona, tot per sopar i ara s’escapà per la finestra de darrera de la botiga que donava al magatzem, i des del magatzem, va poder sortir per la porta de darrera sense ser vist.

Va començar a buscar una casa on no hi visqués ningú, al final de tot va trobar una casa molt gran on va decidir instal·lar-se a viure. Va veure que la casa tenia tots ple de mobles i va pujar a dalt per veure si hi havia algun llit on podia dormir ja que els altres dies quan estava a casa de la senyora gran, no va poder dormir a cap llit perquè sol hi havia un en tota la casa i era on ella dormia. Va trobar una habitació gran i un enorme llit i allà es va estirar tota la nit, ben tranquil i sense pensar en què vindria algú.

Al dia següent va agafar una altra vegada l’autobús per tornar a la ciutat i comprar més menjar, ara volia comprar per una setmana i instal·lar-se a la casa gran que havia trobat. Ja a la ciutat va tornar al supermercat del primer dia, per comprar menjar i beguda, va agafar una bossa de plàstic, que estava al terra, era estrany però la va fer servir per guardar el seu menjar. Va agafar una altra vegada l’autobús per tornar a casa i deixar el menjar. Quan va arribar a la casa va col·locar el menjar a la cuina i va sortir per donar una volta pel llac, ja que no hi havia ningú i podria estar tranquil.

Quan va veure que el senyor de la botiga petita de menjar plegava va suposar que era l’hora d’anar a dinar i va decidir tornar a casa per fer-se el dinar. Va buscar que havia comprat i va treure una gran cassola de l’armari marró i es va fer una sopa amb carn picada, era increïble, però el pollastre havia après a cuinar gràcies a la senyora gran, aquells dos dies que hi havia estat a casa seva. Va acabar de dinar i com tenia molta son i estava cansat va decidir anar a dormir una estona ja que no tenia res a fer. Va dormir una hora i trenta minuts, quan es va llevar va sortir de casa tot decidit a anar agafar l’autobús, ja que volia inspeccionar la ciutat de nou i volia visitar-la com un viatger i sopar allà, a la gran ciutat.

A més a més, com sabia llegir, anava mirant els cartells que hi havia, per anar a monuments a visitar-los, va poder fer tot això gracies que era hivern i feia molt de fred i no hi havia quasi gent pel carrer. Després de visitar un parell de monuments, va trobar un lloc gran per dissimular, al carrer hi havien dues persones parlant i estaven a fora amb el fred que feia, ell va entrar i ni el van veure, però va pensar que ell era un pollastre i no podia relacionar-se amb la gent, va tornar a sortir i va espantar els que estaven a fora parlant i es va menjar el seu sopar després. Al cap de 10 minuts, ja havia menjat prou i va agafar l’autobús per tornar a casa. A l’arribar a la parada del bus, volia agafar l’autobús, però aquella hora hi havia molta gent que tornava a casa, així que va decidir que agafaria el següent que passés, i així ho va fer, el següent que va agafar estava buit no hi havia ningú, va tenir molta sort. Quan va arribar a casa va decidir apropar-se al llac per veure les estrelles, com es reflectien en l’aigua del llac i quan ja tenia fred, va decidir anar a dormir.

Al dia següent, va esmorzar un got de llet amb cereals, a l’acabar va decidir que tornaria a la ciutat, però aquest cop a comprar roba, ja que només tenia dos peces i feia fred.

Va entrar en una botiga de roba i va començar agafar la roba que més li agradava, se la va provar al provador, després de provar-se-la , la va agafar i va sortir de la botiga corrents cap a la parada d’autobús per tornar-se a la casa gran.

Quan va arribar va entrar a la casa i va deixar la roba nova estesa al llit, va anar-se a dutxar. Quan va acabar de dutxar-se va decidir sortir de casa per inspeccionar les altres cases que hi havien properes a la seva, la primera casa estava buida, la segona també, però la tercera es va donar compte que hi vivia gent, ja que veia les llums enceses.

Després de mirar nou cases en la desena, va veure sortir alguna cosa molt petita, però ell sabia bé que no era un gos, llavors va decidir esperar que sortís per veure que era. Deu minuts més tard, va sortir un altre pollastre com ell que havia decidit viure a la mateixa urbanització que ell. Al sortir el pollastre li va dir “Hola!” i l’altre es va espantar moltíssim perquè mai no parlava amb ningú...

Quan l’altre pollastre es va donar la volta i va veure que ell també era un pollastre, es va posar content ja que mai havia vist un pollastre com ell, bàsicament que podia parlar com si fos una persona humana.

Els dos pollastres van estar tot el matí i la tarda parlant de les seves aventures i desventures. Quan va arribar la nit, van arribar a la conclusió que viurien a la mateixa casa ja que era molt gran, entre els dos van portar les coses de l’altre fins la casa, a part de portar la roba que tenia van portar tot el menjar i una nevera, ja que aquella casa no hi havia una. Després de fer tot, van anar-se’n a dormir cadascú a la seva habitació, era acollidor sentir-se acollit i per un altre pollastre.

Al dia següent es van despertar a la mateixa hora i mentre que esmorzaven van decidir que farien al llarg del dia, al final van decidir que tornarien a la casa, on ell va començar a viure amb la senyora gran, per parlar amb ella, ja que ella semblava maca i alguna vegada havia vist coses estranyes i no s’espantaria, o això creien ells.

Van agafar l’autobús i van anar cap al centre de la ciutat on vivia la dona. A l’arribar a l’edifici van picar a la porta i va sortir la dona gran i ells dos van dir “Hola senyora!” i la dona per un moment, no movia ni deia res, es va quedar petrificada. Van passar 5 minuts i la dona va començar a fer-los preguntes, després d’una bona estona parlant van preguntar-li si els podia ajudar a viure a la ciutat sense que ningú els veiés o tingués la mínima sospita del què estava passant, era una situació o cosa estranya, clar. La dona gran va dir que els ajudaria i els va preguntar que era el primer que havia de fer, ells li van contestar que si els podia ajudar a portar la seva roba i menjar a la gran casa on eren els dos vivint ara. Van agafar l’autobús i els tres van anar direcció a la casa on vivien...


 
3aagomaribegues | Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]