La Bruixa
1. Un dia inoblidable
La Marta, la seva mare, s'aixecà una altra vegada a veure la seva filla. Seguia igual, envoltada per un mantó de llana que havia fet la seva àvia feia molt de temps per ella. La va voler agafar i s'escoltà un crit des de la porta, que era la seva metgessa Maria per veure la ferida infectada que tenia al coll. Li va dir que
Un home que passejava per aquella zona va veure el cadàver de la nina, i de seguida va trucar a la policia. No varen tardar gens en arribar i el primer que varen fer és treure el cos. Un dels policies, anomenat Jack, es va quedar sense paraules quan va veure el seu rostre… Era la seva neboda! Na Mireia estava morta! Va pensar en
Capítol 1: Dietari d'una presonera: Capítol1: L’inici d’aquesta experiència
Dietari d'una presonera
Capítol1: L’inici d’aquesta experiència
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d'algun gos, la terra humida que s'enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap al
“Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan
Quan acabo de llegir el llibre, el torno a deixar a la prestatgeria de la biblioteca. Està molt bé, penso, mentre miro al meu voltant si hi ha algú. Veig un grup d’amics que venen de fer deures i un senyor gran que llegeix el diari. Replego les meves coses i me’n vaig.
***
Em dic Paula i tinc 16 anys, visc a Barcelona amb els meus pares i el meu germà,
