En Li Huan es va treure el guant de la mà esquerra, d’un blanc pristi. Va agafar-lo d’entre les dents i se’l va guardar a l’infern de la levita. La cua de l’abric acariciava aquella neu blanca, fonent-s’hi fins esdevenir una sola.
Va alçar el puny, va picar la porta. Un cop. Dos.
I va esperar.
Ningú no va
Des que tinc ús de raó volia ser perruquera, però els meus pares mai van poder permetre’m el estudis perquè no teníem gens de diners. Mai vaig fer ni una sola queixa, ja que ens costava moltíssim arribar a final de mes i tindre un plat de menjar tots els dies. Fa uns anys, vaig començar a treballar per a poder estudiar i fer la meua perruqueria. Al principi tot anava
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil
L’aigua al seu voltant no era més que una taca fosca i densa. El seu cabell, encara que estigués tacat de sang, li donava un aura angelical al destrossat cadàver de la nena. Al donar-li la volta, va veure l’infernal espectacle que oferia la cara de la noia. O el que quedava d’ella.
Les conques buides eren negres com la boca d’un llop a causa de la sang
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre
