Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Kawaï Potatoe
Sabadell
 
Inici: La noia del tren

Capítol 1 La roba misteriosa
Encara faltaven deu minuts perquè arribés el tren a l’estació, així que em vaig seure  a un banc a la ombra, com que era una estació de tren a l’aire lliure i  tenint en compte que era ple estiu el sol picava un miqueta. Assegut al banc, em vaig dedicar a pensar què l’hi havia passat a l’home que havia portat aquella roba. A lo millor tenia molta calor i s’ha dedicat a despullar-se en les vies del tren. En escoltar el que vaig dir, se’m va quedar una cara d’estupid, però no m’hauria de sorprendre, des de que tinc memòria, sempre que penso en alguna cosa el primer pensament que s’he m’acut és estupid, ideal per dir-lo davant de moltes persones, per això em diuen que soc el més graciós de la nostra clase, però aquesta vegada m’havia superat i de lluny.

Descartant la primera opció, evidentment, vaig pensar en altres possibilitats. Llavors se’m va despertar el instint d’un detectiu en una pel·lícula d’assassinats:

 Potser ahir a la nit, exactament a les 2:00 del matí, quan l’estació està tancada, ningú està treballant i els trens no funcionen , un cotxe totalment negre de la marca “Mercedes” ( soc tan específic perquè tots els dolents  de les pel·lícules tenen el mateix cotxe, sobretot els de la màfia) es va parar davant de l’entrada de l’estació i d’aquell cotxe   van sortir tres persones: dos guardaespatlles i un home, tots tres vestits molt elegants ( també això està extret de les típiques pel·lícules sobre màfies),  els guardaespatlles van treure del maleter un cos d’un home amb taques de sang per tot el cos, per tota la roba i les sabates, llavors van forçar l’entrada de l’estació, i entren just per amagar el cos en un antic tren que estava fora de servei, però van deixar la roba als rails del tren perquè aquest passés per sobre  i així la destruís, el crim perfecte!.

 Però tenint en  compte una única prova, que no hi havia taques de sang a la camisa, vaig tenir que eliminar també aquella possibilitat junt amb la de la calor.

Encara faltaven sis minuts perquè arribés el tren, vaig fer un sospir d’avorriment i vaig començar a observar a la gent que tenia al meu costat. A la meva dreta tenia a una parella vestida de Star Trek enfront a una altra parella vestida de Star Wars, semblava un enfrontament entre aficionats al manga. Jo pensava que guanyaria Star Trek ja que va sortir abans ( abans que els fans de Star Wars  critiqueu aquesta història perquè no esteu d’acord, diré que aquesta és la meva opinió, no la del autor de la història, aquest per decidir-ho utilitza el joc de la moneda així que no us enfadeu amb ell). A la meva esquerra tenia a un noi d’uns 19 anys amb uns cascs de musica.

Ràpidament va actuar la meva imaginació:  potser aquell home era un representant d’un altre planeta que havia parlat amb el president...  STOP!

I llavors ho vaig veure, va ser molt ràpid, gairebé se m’escapa però quan girava el cap a l’esquerra ho vaig veure a cua d’ull... La roba de les vies del tren havia desaparegut!
 Comenta
 
Capítol 2 MISTERI RESOLT
En veure això vaig sobre actuar una miqueta i em vaig aixecar bruscament del meu seient. Però  els aficionats al manga i el noi dels cascs de música em miraven i vaig seure vergonyat.



 En el banc vaig començar a buscar  amb la mirada aquella roba fins que la vaig trobar. A la dreta, al final del passadís, desprès dels aficionats al manga, la típica noia  obsessionada al mòbil que té la pantalla trencada, la “choni” de barri i el noi amb ulleres,  lector empedreït que busca qualsevol moment per llegir aquell llibre que potser no és res interessant, hi havia un policia, amb la roba de les vies a la ma, que estava parlant amb un noi d’uns 19 anys que estava en calçotets.



 Llavors vaig pensar en aquella primera opció que se’m va ocórrer ( per si ets un  nou lector, t’hauries de llegir el primer capítol per saber a quina primera opció em refereixo). Quines probabilitats havien per què aquella opció fos la escollida? Una entre un milió?



Escoltant la conversació vaig sentir que aquell noi va estar traguejant fins  les dues de la matinada però, quan estava esperant al tren per tornar a casa, uns nois de 16 anys el van robar tot el que tenia i aprofitant-se que estava begut l’hi van agafar la roba i  la van llençar a les vies del tren. Desprès de la baralla, perquè ell s’havia intentat defendre , estava tan cansat que es va quedar adormit. En  el moment que anava a dir com eren els lladres va arribar el meu tren així que em vaig quedar sense saber l’aspecte dels lladres.



Pensaves que ara diria com em pensava que eren els lladres veritat? Però jo he pensat en el que anaves ha pensar abans que ho pensessis i amb aquesta meravellosa i recargolada explicació he decidit que no posaria el que pensaves que anava ha posar. En realitat la raó de que no pensés quin era l’aspecte dels lladres era perquè no volia fer-me "autospoiler" de les noticies que sortirien a la tele quan arribés a casa parlant d’aixó.



Vaig trigar una estona en triar el meu seient, tots estaven al costat d’alguna persona, no es que jo sigui antisocial, només és que  volia estar el costat d’una finestra. Després d’uns grans, extensos i plens de sospirs dos minuts, vaig trobar el seient que jo volia. Quan em vaig seure, ja que encara em quedaven 27 minuts per arribar al meu destí, vaig provar d’esbrinar la personalitat de les persones que tenia assegudes  a darrera.



Aquesta “habilitat” de conèixer la personalitat de la gent la vaig adquirir quan al col·legi vaig ser víctima de bulling. Des d’aquell moment vaig saber com eren les persones i com eren influïdes per la “societat” ( amb això em refereixo a si estan embovades  amb el mòbil, si els preocupa molt la moda, etc ).



Vaig escollir a només quatre persones ( si et preguntes perquè només quatre es perquè si posés més  s’allargaria molt la historia .)

En primera posició, tením a un noi de 16 anys, en ple desenvolupament social. Portava aquell pentinat que ara està de moda, es posa el cabell a un costat i es talla l’altra part,  es un cabell “hipster”. També portava un abric militar que era molt modern.

La meva segona elecció va ser interrompuda per l’aparició del meu amic Alex, aquest anava vestit amb una samarreta vermella de màniga curta i uns texans, es notava que estava alegre de veurem. I es que aquest tren era molt avorrit, en altres hi havia gent tocant la guitarra a canvi de diners.

  • _Hola Arnau (si no ho heu endevinat encara, em dic Arnau) Què fas aquí?.

    _Vaig cap a casa , a Sabadell (em vaig adonar que portava un bossa plena de llibres, a ell sempre l’hi agradava llegir però no tant com a mi) Què portes a la bossa?

    _Uns quants llibres són: La sang es més dolça que la mel, Pluja negra, Nou dies d’abril, Catherin. Crec que són bons

    _Jo he escoltat que no són molt bons, si jo fos tu no els llegiria.

    _Es possible, però qui no arrisca no guanya.

    _Es possible- vaig repetir


Vaig donar un cop d’ull al meu rellotge que tenia al canell, encara faltaven 15 minuts perquè arribéssim a la meva parada, però passaria més ràpid ja que ara tenia a l’Alex de companyia.

 
 Comenta
 
Capítol 3 Final de l'informe
 

 

Només seure l’Alex, aquest va començar a parlar sobre un nou videojoc per la Xbox One anomenat Halo 5, no em vaig assabentar de quasi res perquè no parava de donar voltes a qui havia robat i pegat a aquell senyor de la parada anterior. M’imaginava que havia sigut el típic grupet que es revela contra la societat, que no vol estudiar ni vol treballar, que ha repetit curs i que no para de fer bromes a classe.

Segurament, després de robar a aquell home es van anar a la seva casa o a un bar en algun altre lloc,però no tenia sentit que s’anessin a Barcelona per anar a un bar, era molt trajecte( i a més el tren és molt avorrit). Pot ser desprès d’apallissar l’home (l’anomenaré Juanito) a Juanito va aparèixer algú i perquè no els enxampés, van agafar el tren que tenien al costat perquè ells viuen a Barcelona.

Només em faltava endevinar quin tren havien agafat per escapar de la persona que els estava empaita...

  • -Arnau! M’estàs escoltant –preguntava l’Alex .

    -Si, si  –vaig contestar una mica embovat.

    -T’estava preguntant  quan podràs venir a casa meva a jugar.

    -Sincerament Alex, abans no t’estava escoltant.

    -Si, ja ho sabia. I doncs, en què estaves pensant?

    -A Barcelona, quan estava a punt de pujar al tren vaig veure com un policia estava interrogant a un home perquè deia que l’hi havien robat, pegat i despullat un grup de nois.    

    -Un pac complet – deia Alex somrient

    -Si – vaig dir somrient- però ara mateix vull saber quins eren aquells nois i perquè ho van fer, i si de cas, portar-los davant de la justícia.

    -Això és el que diria un policia d’una pel·lícula, on el protagonista busca al seu pitjor enemic que treballa per una agencia enemiga,o  que ha matat a algun familiar seu.

    -Si tens raó.

    -Però al final de la peli el policia mata al que estava perseguint.

    -Tranquil que jo no faré el mateix .

    -No se si refiar-me de tu.

    -Dona igual, intentaré fer el que he dit

    -Però tens el problema de que encara no ets un policia.

    -Si però falta poc.


En aquell moment es quan es va aturar el tren l’Alex i jo vam baixar els primers, només baixar em vaig fixar en la gent que estava esperant el tren, (com sempre) no hi havia res de l’altra món: una parella d’uns 16 anys vessant-se, una noia embovada al mòbil, el hipster, la gòtica i el típic grupet d’amics que van a la moda. Llavors em vaig fixar en el grupet d’amics, no perquè no m’agradessin aquest tipus de nois que segueixen la moda tota l’estona, sinó perquè un d’ells portava un ull morat. Desprès de fixar-me en ells dissimuladament vaig veure que semblaven molt cansats, fins i tot un estava dormit ( i no crec que fos de esperar molta estona) i el que va ser la pista definitiva va ser que un estava mirant una cartera i en el terra hi havia un DNI amb la imatge de Juanito.

 Immediatament vaig buscar al policia més proper per dir-li el que estava passant. Després de que el policia els detingués, ens van portar a tots a la comissaria.

A la mateixa comissaria on avui mateix els dos havíem de començar a treballar com agents en pràctiques.

 I com a primer encàrrec em van ordenar fer aquest  informe del que havia passat.

 

  • -M’has impressionat Arnau- va dir la capitana- a part de ser un policia amb notes excel·lents, has detingut a uns lladres abans de ser policia i has fet un informe molt ràpid.

    -Gràcies senyora -vaig dir orgullós.

    -Però has fet moltes acotacions en forma de broma

    -És perquè la gent no s’avorreixi llegint l’informe

     -Avui deixa-ho així perquè és el teu primer dia de treball. Però que no es torni a repetir. Pots retirar-te.

    -Gracies per admitir-me

    -Qui no ho faria?


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]