Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Jordi Huix Torres
La Bisbal De L’Empordà
 
Inici: Catherine

Capítol 1
 Comenta
 
Capítol 1 Els preparatoris
Avui neva a Nova York i, per la finestra del meu pis del carrer 59, observo l’edifici del davant, on hi ha l’acadèmia de ballet que dirigeixo. Darrere del finestral, les alumnes en mallot han acabat de fer puntes i entrechats. La meva filla, que em fa d’ajudant, els ensenya un pas amb música de jazz per fer la relaxació. Agafo i vaig a la meva habitació a canviar-me, unes malles i una samarreta d’esport és el millor per anar a fer ballet, tot seguit agafo la bossa amb les sabates per a fer ballet i vaig cap a l’entrada. Em poso les sabates, em poso l’abric, ja que a fora estem a una temperatura de 0 graus, però la sensació sembla de -5 graus, agafo el mòbil i les claus. Un cop a fora veig a en Bernat que està amb la pala desenterrant una mica el seu cotxe perquè durant la nit també ha estat nevant i té d’anar a treballar. Un cop travessat el carrer, toco el timbre de la meva acadèmia ja que jo li havia deixat les meves claus a la meva filla, l’Àngela perquè anés obrin l’acadèmia mentre jo m’acabava de vestir perquè m’havia aixecat una mica tard. De seguida em va obrir, vaig pujar per les escales, perquè crec que s’ha de ser sa, quant vaig entrar a la sala on estaven totes les ballarines i la meva filla assegudes en un banc esperant-me.

Mentre deixo les coses i em poso les sabates per començar, els hi comunico a les meves alumnes que d’aquí a unes setmanes faran una exhibició davant dels seus pares per ensenyar una mica les coses que havien aprés durant tot el aquest curs de ballet. Entre elles estaven discutint la idea que havia proposat jo, de sobte pregunto quina cançó creuen que seria l’adequada per la situació, i com sempre ningú en sabia cap. La bona sort és que la meva filla és allà i com que sempre escolta música, ella ja en sabia una que era perfecte per aquella situació i a més els passos que havia pensat concorden molt bé amb la cançó, era la cançó ideal.

Tot va anar bé fins que se’ns va espatllar l’aparell de música, de seguida em vaig canviar de sabates, vaig agafar les claus i em vaig posar la jaqueta i vaig sortir corrents, vaig travessar el carrer. Vaig obrir la porta del pis i vaig començar les escales, quant vaig arribar a dalt tenia el cor que semblava que em anava a mil, estava tant alterat que no aconseguia que la meva clau entres a la serradura de la porta. Em va calmar una mica i ho vaig aconseguir, vaig entrar, vaig a anar a la sala d’estar i vaig agafar el reproductor de música, els vaig desendollar i me’l vaig emportar. Vaig tornar a fer el mateix procés però l’inrevés quant vaig arribar a l’acadèmia em vaig treure la jaqueta, vaig deixar les claus i em vaig canviar de sabates, mentre jo feia això la meva filla canviava l’aparell de música i el disc d’aparell per continuar fent la coreografia. Quant es van acabar les 2 hores de ballet, ja teníem la meitat o més feta de la coreografia d’aquella presentació per als pares, jo i totes les nenes també estaven molt contentes per haver avançat tant, ara ens podríem dedicar a acabar la coreografia i perfeccionar en les coses que no els hi sortien gaire bé.

Quant vam haver-ho recollit tot, vaig donar-li les gracies a la meva filla per ajudar-me a fer les classes, vam tancar els llums i vam marxar cap a casa. Un cop allà ella va posar l’aparell de música a la sala d’estar i va deixar l’espatllat en una taula que hi havia per allà perquè l’havia d’arreglar, mentre jo feia el dinar, espaguetis. Després de dinar ella se’n va anar a mirar la televisió i jo a la cuina per no molestar-la desmunto l’aparell per veure que li passava, quant detecto el que li passa me’n adono que és molt fàcil, només s’havien desconnectat dos cables. Amb els entrellaço i amb cinta aïllant els cobreixo per precaució.
 Comenta
 
Capítol 2 L’AVANTATGE DE TENIR GERMANA
Aquella mateixa nit, tenia una cita i per això aquella mateixa tarda li vaig portar la meva filla a la meva germana, ho vaig fer, ja que la meva filla em demanava que la volia conèixer, i que millor que aquella ocasió i així va ser, li vaig portar a les 7 de la tarda amb el seu pijama i el seu peluix per dormir. Li vaig dir a la meva germana que si li passava alguna cosa, que em truqués.

Abans de marxar la meva germana em va dir que li agradava molt que li hagués portat a la meva filla perquè es coneguessin i que ho hauríem de fer sovint, jo li vaig dir que així seria si la meva filla es divertia. A continuació li vaig dir adéu i vaig anar cap al meu cotxe, tot seguit vaig anar a casa dutxar-me i canviar-me de roba per anar a la cita que tenia aquesta nit. Després de dutxar-me i vestir-me m’he adona’t que encara quedava 1 hora per anar a la meva cita, m’he sentat al sofà i he encès la televisió.

Al cap d’una hora m’he acabat d’enllestir, m’he posat colònia i he agafat les claus del cotxe i he sortit cap aquell restaurant en que havíem quedat amb aquella noia tant amable, la Míriam, una noia que fa molt la vaig conèixer per una xarxa social i que ja ens havíem conegut amb persona tres o quatre cops per anar a sopar i també havíem quedat molts cops per anar a donar un vol. Aquest cop li volia demanar si volia que ella i jo fóssim més que amics, és a dir que fóssim novios, jo en tenia molta il·lusió, ja que feia molt de temps que volia dir-li però no vaig poder per vergonya, i aquell no era el moment pas per tornar a fer-se enrere. Vaig arribar jo abans que ella, això em va donar una mica d’avantatge per preparar-me, em vaig assentar a la taula que havia reservat, i li vaig dir al cambrer que si em podia portar una ampolla de xampany. Quant la va dur en vaig posar una mica a cada got i vaig deixar l’ampolla allà al costat.

Quant vaig veure que entrava per la porta em vaig aixecar i em vaig posar al costat de la seva cadira, ens vam donar dos petons i li vaig tirar endarrere la cadira perquè s’assentés. Quant els dos estàvem assentats em va preguntar perquè ja hi havia xampany a les copes i li vaig dir que si volia que fóssim novios, ella sense pensar-se dos cops em va dir que si. Jo més feliç que mai vaig agafar la copa i li vaig dir, vindrem per això, ella molt contenta va agafar la copa i em va dir que ella també volia dir-m’ho però que havia tingut prou valentia per dir-m’ho. Tot seguit vaig cridar al cambrer i vam demanar el sopar, durant el sopar vam estar parlant de la nostra vida que com ens anava la feina,... Al cap d’una hora i mitja li vaig dir que ja era molt tard i ella se’n va anar a casa i jo vaig anar a buscar a la meva filla a casa de la meva germana. Quan vaig arribar les vaig veure encara parlant, no volia molestar per si havia algú dormint a la casa i vaig tocar fluixet al vidre que hi havia a l’entrada principal de la casa. La meva germana em va obrir i vaig dir-li que ja era molt tard que l’Àngela, la meva filla havia d’anar a dormir aviat, perquè després es mal acostuma a anar a dormir aviat, però li vaig dir que no passava res, que no es veien mai i que no passava res. Tot seguit vaig anar cap a casa amb l’Àngela i la vaig posar a dormir, despès em vaig rentar les dents i també hi vaig anar jo.

Al matí següent em vaig aixecar una mica aviat per preparar l’esmorzar per a mi i a la meva filla, després la vaig cridar perquè s’aixequés i vam esmorzar junts i vam anar a la meva acadèmia a fer classe de ballet. Vaig arribar una mica abans per posar l’aparell de música al seu lloc i poder començar a entrenar la coreografia que havíem preparat el dia anterior per la exhibició per als pares d’aquelles alumnes excel·lents. En aquella classe va passar una catàstrofe amb una alumne.
 Comenta
 
Capítol 3 LA COREOGRAFIA FINAL
Nomes començar la classe, sempre fem uns passos per escalfar, i aquell dia no va ser menys, però, no va sortir com jo m'esperava, una de les meves ballarines es va fer mal, fent un pas dels que teníem entrenats per escalfar i es va torçar el turmell. Tot anava malament en aquell moment, no quedaven ni dos dies per la exhibició tan esperada a davant dels pares i em faltava una ballarina per fer aquell ball, estava pensat per fer amb un numero de persones, i aquest era el número de ballarines que jo ensenyava. Vaig decidir que com que la meva filla, m'havia ajudat a fer la coreografia, es sabria part d'ella, així va ser, vaig anar a casa, li vaig agafar roba còmode i li vaig portar perquè, pogués assajar la coreografia amb les altres ballarines. Quant es va la classe els hi vaig dir que si es volien quedar una estona més, ja que faltava acabar de retocar algunes coses que encara no sortien bé. Tot seguit em van dir que si i els hi vaig donar consells perquè la coreografia els hi quedes més bé, ja que no sabien com millorar les coses que feien malament. Quant vam acabar els hi vaig dir que les convidava a una beguda al bar que hi havia al costat de la meva acadèmia, ja que la coreografia havia quedat fantàsticament bé.

Quant les nenes van anar cap a casa, amb la meva filla, vam a anar a acabar de recollir les coses de l’acadèmia i tot seguit li vaig agrair que m’hagués ajudat a muntar-ho tot i que s’hagués acabat d’aprendre tota la coreografia amb 1 hora, ja que era una mica complicat aprendre-te-la tota amb tant poc temps.

Aquell mateix dia la vaig convidar a sopar per tot el que m’havia ajudat durant tots aquells dies, i també vam parlar sobre una cosa que encara no n’havíem parlat mai i que em feia molta por parlar amb ella, vam parlar sobre la seva mare, es a dir la meva dona. Li vaig explicar que quant ella era petita que tenia un any i poc més la seva mare va morir en un accident de tràfic, un dia a la nit tornàvem de un sopar tots tres, ell, la seva mare i jo i un noi que anava molt “borraxo”, va impactar contra el nostre cotxe i la seva mare va morir a l’acte. També li vaig dir que mai li havia dit res, ja que no volia que es preocupés molt però, creia que era el moment ideal per explicar-li, en aquell moment es va posar molt trista, però va comprendre que ja no podia seguir-m’ho amagant i que algun dia ho havia de saber.

A l’endemà la tarda era la representació de la coreografia tant esperada per tots, per els pares i per les ballarines, fins hi tot jo estava nerviós per a la ocasió. A les set en punt va començar la coreografia i va durar quasi quatre minuts, tot just quant va acabar, els pares es van aixecar molt il·lusionats per el que havien aconseguit fer les seves filles, menys una, però jo li vaig explicar que la seva també ho feia tot hi haver-se torçat el peu també sabia fer la coreografia.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]